Diari d'una volta

Per avui, tanquem el xiringuito

2010-06-27T12:48:00.005-04:00

En el moment que estem escrivint aquest post, l´ultim post d´aquesta peculiar volta al món, son tantes coses que ens passen pel cap que intentarem ser breus.

Estem segurs que el nostre diari no passara a l´historia dels prestatges d´alguna de tantes llibreries de viatges com a referent pel qui vulgui algún dia, viure una experiència com aquesta. Sincerament, tampoc ho preteniem, perque de guies, esta farcit el mercat, però estarem més que satisfets si en alguna de les nostres aventures, us haguessim provocat un somriure.

Us volem agraïr les vostres visites diaries a "diari d´una volta" i el vostre suport en cadascún dels vostres missatges. La nostre particular visió del món ha sigut la manera de que formessiu part de la nostre aventura.

I ara bé la tornada al mateix punt on tot va començar ja fa uns 6 mesos. Tothom algun cop a la vida hauria de sentir què vol dir ser lliure, què vol dir escollir sota la premisa no del que has de fer, sinó del què vols fer, què se sent al dir "faig el que em rota i com em rota" (amb 4 duros, però com m'agrada). Una forma de viure la vida absoluta.

Aquest viatge ha estat ple de coses bones. No podem parlar d'intoxicacions alimentàries, tenim una salut de ferro o una sort que "te cagas", no em tingut cap mena de contratemps important, tret de les inundacions i eslleviçades al Peru, plujes torrencials a l´Argentina, terratrèmols i tsunamis a Xile, i finalment el monzó al sud-est asiàtic. Allà on em estat ens ha tractat de la millor manera, em conegut a gent molt interessant, em compartit experiencies, em tret moltes conclusions de les nostres vides, de la forma de pensar, de la tolerancia, del respecte, en fi, valors que a vegades passen per alt però que son de necesitat bàsica. Hem dormit a llocs increïblement barats, hem menjat el que ens ha vingut de gust, sempre quan el gust te nom de noodle i arros, menys en globo, hem anat amb tot tipus de transport, del destartalat a la VIP Class, hem visitat desde lo tipic i topic a les coses mes estrambòtiques i el mes important, que sigui d´on siguis, pensis el que pensis i creguis el que creguis, al final tots som persones que passem per la vida de la millor manera que podem i ens deixen.

Xina, Perú i Vietnam ens han fascinat. Nova Zelanda i Australia segurament ens hi esperavem més, pero tot i aixi, s´ha d´anar-hi un cop a la vida, un koala en braços no passa cada dia i 5000km en 22, tota una aventura. A Sydney hi podríem viure-hi. Vietnam ens ha semblat únic, Tailandia, tot i ser especial, no deixa de ser molt turístic, Xina una autèntica civilització en un païs que no te l´acabaries mai. Ens hem sumergit a la barrera de Coral, al mar D´Andaman, a la bahia de Halong, al Pacific i a l´Atlantic. Hem fotut més kilometres per Argentina que Marco i el seu mono Amelio, Nova Zelanda te uns paisatges meravellosos. Hong Kong la Nova York asiàtica i Cambotja una experiencia única per donar significat al dit "ser afortunat"...

Al principi del viatge no sabíem si tots aquests mesos serien masses o insuficients. Hem anat canviant els plans sobre la marxa i hem deixat per una altra ocasió països com India, Nepal, Brasil, Birmania, Singapur o Indonesia... Al final una mitja diària de 20 € per persona al dia, tot inclòs: allotjament, menjar, internet, entrades vàries, super, transport...El paísos més cars han estat, evidenment, Australia i Nova Zelanda. El més econòmic Xina i Perú amb diferència.

Tot plegat ha estat intens, increïble però també moltes vegades incòmode i cansat. No hem passat gana, pero els 10 kilos que ens hem tret, algo fa pensar que si. Hem passat fred, calor, avorriment i estrès i ens hem mogut de mil formes diferents...

Autobús on el trajecte més llarg va ser de 36 hores a l´Argentina
Camió 4x4 per Tailandia
Motos al Vietnam
Bicicleta per Argentina
Barca fluvial per Xina
Vaixell a Halong Bay
Buggy pel desert de Huacachina a Perú
Tren i concretament l´Olient Exples, a la Xina
tuk-tuks i autobusos urbans per desplaçaments curts a Tailandia
Metro de Hong Kong
i com no, la Jucy, la furgoneta que ens va portar de punta a punta d´Australia

Ens hem passat quasi 5 dies sense passar per la dutxa, neutralitzant la farum corporal amb un roll-on desgastat, hem àprès a menjar amb palillos, hem descobert els batuts de fruita, hem tastat els grills, les sopetes a totes hores del Peru, el curry com potenciador de la vasodilatació...

En resum, viatjar es una forma de tornar a l´esencia de les persones, a ser un com es i no com creuen que ha de ser.

I ara si que arriba el moment de baixar la persiana, un cop més, us agraïm tots els moments que heu compartit amb nosaltres i ens veiem molt aviat.

Joel i Jofre

Thai Massage...hard or soft?

2010-06-22T13:02:00.001-04:00

Un cop decidim que ja em absorbit suficient raig de sol per mudar la pell fins el 2012, tornem cap a Bangkok per passar els que seran els ultims dies d'aquesta volta.

La veritat, que despres de 6 mesos amb la protuberancia dels 14 kg de motxilla penjant de l'esquena, el que es diu fer, poques seran les coses que ens faran moure. Diuen que la carrega maxima a l'esquena no haura d'excedir el 25% del teu pes corporal, i amb els 61'5kg en balança de precisio del 7 Eleven...a vegetar que ens toca.

Que millor forma de fer el vegetal que amb una sessio de thai massage. Per l'ocasio decidim tornar-hi al primer lloc on ens vem desvirgar esqueleticament. Ja que et tenen que magrejar, millor "lo conocido" que trobar-te amb alguna sorpresa en forma de ladyboy! despres d'un temps i de diferents consells, es condicio indispensable fotre un repas a la massatgista abans que et foti la ma sobre, si calça un 43 de peu i te les mans com un oranguta...al loro!!!

Per l'ocasio, decidim que provarem la versio Thai hard, res de mariconadetes de relax i embadurnacions d'oli...que rebenti tot!!

Tot esperant que, ja que et tenen que desconfigurar tot el sistema osteopatic, millor que ho fagi una noia agradable abans que un mamut, pero com lley de Murphy en aquests casos, ens apareixen dues repliques de l' Increible Hulk i Godzilla, d' uns 60 anys, amb unes mans que allo no eren dits, era un mostrari de butifarres embotides, uns peus amb un tacte a roda Pirelli i una cara entre Copito i Carmen de Mairena...temps mort, que tothom s' aturi!!!!! Que esta passant aqui!!!...on esta la camara? Rapid a comprovar si calcen un 43, si tenen les mans com el Gasol i provocar-lis que mirin cap adalt per intentar esbrinar si tenen "nues o no tienen nues"...tenim la sort que un australia ens asegura que ell cada setmana es fa un massatge i que aquestes dues senyores es de lo millor i mes professional i que estiguem tranquils que tot i semblar que el pas de l' evolucio entre hominid i huma encara no els hi ha arribat, estarem en bones mans...

Amb aquella cara de primer dia de parvulari, accedim a la nostre hora de Thai Massage...amb el nostre pijamet col.locat, el cul apretat e intentant fer moviments amb les orelles perque vist el que ens espera, sera amb l'unic que podrem moure'ns.

La primera engatillada al peu ja ens arriba la punxada al mig del cervell, mentre presiona com si fossim de plastelina, enganxa els dits i els comenca a petar com cacauets, despres el tormell, ara te'l descol.loco cap aqui, ara cap alla, ara em pujo sobre la tibia i te l' esclafo contra el terra, busco la fermoral i la obstrueixo perque se't dormi tot, si la rotula no et gira, li donarem mil voltes i seguim per l' esquena, rebentant tot el que troba per davant...ieeeeeeeeeeeep calma!!! pero quan creus que ja tot acaba, et seu, t' agafa el cap i el comenca a estirar cap a munt com un sac de patates, fot els dits a la nuca i estira cap en fora fins que les orbites dels ulls es desplacen entre 2 i 3 cm..."Voste vagi fent pero quan vegi que rajo liquid pel nas ja pot parar perque segur que la massa encefalica esta buscant escapatoria"...i per acabar, estiraments...com un xiclet boomer, et fot la cama perque el genoll et toqui el nas, t' agafa els brassos i foten-te el peu a l'esquena te'ls estira fins que fotin cataclac, i si no, encara et clavo mes el peu perque la caixa toracica et pressioni els pulmons i et repiqui tot mentre t' ofegues...

Sense temps a demanar una permuta, s' acaba el patiment amb uns copets que en la versio hard, es converteixen en un jec d' osties per tot el cos, per la gracia de Deu i de forma gratuita per rematar la pressa.

Dormir no se com dormirem, ara, que en ma vida foto un altre Thai Massage versio hard, per escrit queda.

Open Water

2010-06-18T07:26:00.002-04:00

Despres de fer la sardina per la majoria d'oceans del planeta, decidim fer un pas mes en el mon del submarinisme i deixarem finalment el tub per la bombona.

Batejarse en algunes de les illes de per aqui, te per segur, que quan siguem experts submarinistes, ens tindran un respecte alla on anem...i mes quan diguem que concretament va ser a Shark Bay!!

Puntuals arribem al Diving Center per rebre les primeres instruccions i certificar la nostre nula funcionalitat com submarinistes...a falta del PADI, acreditem el nostre cavallet de mar de parvulari, color blau. Maxima distincio en el mon acuatic infantil que donava fe que, almenys...flotavem. Encara tinc present el dia que ma mare em va cusir al banyador aquell cavallet blau, amb la meva "burbuja" d'un anclatge i de rosa porexpan, passant pel costat dels cavallets grocs on la seva maxima flotabilitat passava per l'ajuda del monitor...total, que el paio del diving ens comunica que el cavallet no esta homologat i que maxim 8 metres.

Primer de tot, familiaritzar-nos amb el material...bombona, regulador, escarpins, ulleres i jaqueta...i primers inconvenients, joel no tindra ulleres graduades, per tant no veura ni tres gambes sobre una manta i jo, m'oblido el banyador oficial per grans events i porto un altre dos talles mes de les que em corresponen, problema que no aniria mes enlla fins que al entrar al aigua el pes del pantalo mullat fa que me'l trobi apunt de formar part del ecosistema mari!!!...submarisme nudista que li diuen...l'instructor fent senyals de tita a l'aire, jo intentant pujar el banyador mentre em barallo amb el regulador i la bombona, un, perque no em refio, i l'altre perque no em deixa ajupir...perque sembla facil aixo de estar sota l'aigua i respirar amb normalitat sense pensar que la bombona porta oxigen i no aigua de mar. Apunt del colapse cardiorespiratori, perque em nego a aspirar del regulador, acabo per restablir la meva dignitat amb l'ajuda d'una corda que em fara de cinturo, el regulador flotant i pensant allo que un se li pasa pel cap quan no te clar el que fa...que collons fotu aqui!!

Passem dues hores mes que fent inmersions a 4 metres, intentant no fotre mes el ridicul del que estavem fomentant. Joel per la seva banda, com que sense ulleres no guipava massa, de tant en quan et feia algun que altre atropellament involuntari que, al estar a Shark Bay i segons ens diuen, algun que altre "escualo" habita per la zona, em feia enganxar-me com Scooby-Doo al pobre instructor, que no se si finalment s'haura quedat amb la sensacio que m'estaria insinuant! Sincerament despres de fotre el pages d'aquesta manera, tornarem al tub, les ulleres i els peus d'anec...i reivindicarem la legalitzacio del cavallet de mar com certificat de submarinisme.

Acabarem la nostre jornada submarinofestiva a Kho Phi Phi, Maya Bay i Bambo Island, famoses per ser escenaris de pel.licules com "La Playa" i "Goldfinger" de James Bond i actualment, la major concentracio de turistes i speed boats, de tot Tailandia.

Queda clar que despres de tot, el de la foto, no es cap de nosaltres dos.

Malasia Express

2010-06-17T05:28:00.001-04:00

La nostre primera parada a la peninsula de Malaca es l'illa de Kho Tao, que conjuntament amb Kho Phan-ghan i Kho Samui, conformen les tres illes mes importants de la part est de Tailandia.
Si no ets escarmala de platja, mes val mes que dediquis el temps a altres coses. El bungalow el tens a 10m de l'aigua, el reclam cultural mes important es si la palmera es de l'epoca dels dinosaures o del pleosce, la gastronomia es concentra en sucs de fruita per 20 baths, que llogicament t'el porten a peu d'aigua no sigui que de tant moviment et descollonis, els cocos son artefactes naturals que es desprenen sense previ avis i per ultim, anclarte be a la sorra per intentar absorbir la major quantitat de raigs de sol i per la nit, fer una demostracio de pell sucarrimada pel bar del resort.

No es menys important, el simbolisme de la lluna per els tailandesos, algo mes que espiritualitat, una manera de fotre caixa a costa dels pixa-palmeres com nosaltres que busquem l'energia que ens fara lliures en el mes enlla...cada dos dies es monten festes a la platja per venerar a la lluna. Tens la Full Moon Party, la Half Moon Party, la Shiva Moon Party, i quan el cel esta mes encapotat que el cul d'un negre, la Black Moon Party. Mig hippie mig turistic, amb 4 porros i tres gintonics acabes venerant a la moon, al cranc, al got de cubata i a la peace and love del aura del moment. Nosaltres, conjuntament amb una parella de Canaries, decidim no pagar els 500 baths per entrar i busquem un dels mercats de nit per tastar el Thai Phai i el Coconut Shake...gran eleccio perque 2h mes tard, tota l'illa va quedar a les fosques...Black Moon Party?

Tenim que reconeixer que Tailandia i les seves illes son un paradis per tota aquella gent que li apassioni la platja, el submarinisme, la tranquilitat, el no fotre massa i el viure com un rey per 10$ al dia.

Finalment i despres de tres dies, fem parada a Krabi, a la part oest del mar d'Andaman d'on sortirem cap a Satun, pas de frontera amb Malasia, per renovar la nostre visa.

Tan sols 4 hores separen Krabi de Satun i la seva frontera malaia, quatre hores on pases del pitorreo veraniego de la gamba i el coral, al islamisme mes radical, amb els burkes, els turbants i les barbes de papa noel, on Ala no porta banyador i com portis un llibre de Shalman Rushdie per fer passar l'estona estas mes perdut que Gurp per Barcelona.

Renovada la visa per una temporada mes, tornem a Krabi per la costa, on fa 4 anys, el tsunami es va emportar tot i mes per devant. Menys els 250.000 morts, la vida segueix amb total normalitat.

Tailandia: Bangkok

2010-06-12T04:02:00.002-04:00

Atravessem la frontera entre Cambodia i Tailandia per Pol pet, una petita poblacio peculiar entre altres coses perque, apart de ser un dels llocs de control amb els tailandesos, concentra un munt de casinos, cutres, pero casinos, ja que a Tailandia, el joc esta probihit, tot el demes si, pero el joc, res de res.

La diferencia entre una frontera i l'altre es abismal. Si per la part Camboiana es un caos i merde, fas 50 metres i Tailandia es un altre mon, fas les cues com deu mana, aire acondicionat a tots els edificis, retols informatius...pero, com tontos no son, i al ser gratuït l'acces al pais...d'algun lloc han de sucar. L'entrada per terra la fa majoritariament motxillers que no saben de dies ni hores, que tan es poden quedar en un pais 5 com 50 dies per tant...res, maxim 15 dies d'estancia i si vols mes, o be, agafes un tour express a Malasia, Birmania, Laos o Cambotja o pagues 500 baths per dia que et passis...sol.lucio, marxarem a Malasia per renovar el visat i tornarem a entrar a Tailandia.

Bangkok es la ciutat, un mix entre l'europeu i l'asiatic, tradicio i desenvolupament i per devant de tot, el pais de la llibertat sexual, perque parlar de turisme sexual com unic motiu per venir fins aqui, seria massa pobre. Aqui et pots trobar de tot i mes, començant per boys, ladyboys, part ladies part boys, algun que altre cowboy, senyoretes que fumen i parlen de tu, budistes, pagodes, mercats de nit i de dia, tucs tucs que et foten mes voltes que una noria... un pais que mentres no et caguis en la mare que va parir al rey, pots fotre el que et roti.

Diuen aqui que en cualsevol dia es lia una guerra civil que no se l'acaben ni en 50 anys, l'exercit no es pot ni veure amb la policia, i els camises vermelles no trigaran, en quan la guiñi, a fotre l'ultim intent per aconseguir el poder, de moment, el rey es qui posa algo de seny pero a la seva mort, el succesor a la corona es el seu fill que, amb un sida galopant i un curriculum de vici i corrupcio, esta esperant per governar i fotre el pais cap per amunt.

Despres de 2 dies per Bangkok amb algun que altre Tai Massage on et descol.loquen i et col.loquen tots els ossos del teu cos, comprovat esta que entres be i surts com avi amb taca-taca perque no t'aguantes ni els pets de la pallissa que t'han fotut, sortim direccio Ko Thao i Ko Phagnan, illes al sud del païs on pel modic preu de 10$ tens un bungalow a peu de platja i un mar ple de coral per fer submarinisme o snorkeling. Nosaltres, com l'unica bombona que coneixem es la de butano... ulleres, tubo i peus d'anec, no sigui que a les profunditats que ens movem, no tinguem problemes amb la descompresio.

Khmer Art Carving

2010-06-06T23:53:00.002-04:00

Deixem Phnom Pehn i ens dirigim a Siam Reap on pasarem els próxims 5 dies.
Com temporada de pluges que es, arribem a Siam Reap junt amb el diluvi universal i com desaigües com que no hi han, la sortida del bus a la furgo es transforma en una sessio d'aquagym in motion, 50m crawl, 25 esquena i 10 braça.

Aqui ens espera Sanarith, el nostre guia per visitar Angkor Watt e intermediari amb l'orfanat. Ni temps a deixar les maletes, que ja sortim pitant a la compra de material, 1173$ a gastar en un dia i mig!! Alla on anavem ens fotien "la ola", jo crec que ni a Buda se li va fer tanta beneracio com a naltrus aquell dia..."senyora, per fer un arrosset? Amb 500kg tenim prou?"..."miri que buscava unes xancles pero ben pensat, m'emporto 78 no sigui que em quedi curt"...aixi fins arribar al total de:

- 500kg d'arros
- 1050 paquets de pasta
- 160 llaunes de tomaquet i sardines
- 78 xancletes
- 78 pantalons uniforme
- 78 camises

Tot carregat i preparat, el que va passar els següents dos dies creiem que perdria tota la seva emocio e intensitat escrit en unes linies, pero en resum, sencillament t'adones de moltes coses, pero la principal, es que la felicitat que desprenien cadascun d'ells amb el seu nou uniforme, crec que mai s'ens oblidara.

Sabem que no es sencill pero no ens agradarïa que aixo acabes aqui, amb la companyia dels francesos, ja s'esta preparant tambe una especie de programa de voluntariat que per qui vulgui, vingui a fer un cop de ma a tots aquests nens que conviuen aqui.

Perque es tingui una mica de consciencia del dificil que es portar cada dia endavant tot aixo, mensualment es consumeix una tonelada d'arros, mes de 500kg de verdura, i quan hi ha pasta, un paquet de 100g cada cuatre, per suposat, carn, peix i llet, o la dibuixes o te l'imagines. El cost mensual de l'orfanat, es de 500$, que s'aconsegueixen be de la venta del treball artesanal del cuir, on tots hi fan les seves particulars obres d'art o dels donatius solidaris que com tots vosaltres, heu fet arribar a cadascun d'ells...un cop mes, moltissimes gracies!

Finalment, els dos ultims dies els passarem visitant Angkor Watt, 48km cuadrats de temples i mes temples que no fa mes de 80 anys, un frances intentant caçar papallones, tropessa amb una liana i es fot de lloros amb l'entrada principal d'un dels temples. El paio entre la selva tupida, l'ostia que es va cardar, i la papallona que no apareixia, ni es va adonar que va redescubrir una de les 8 meravelles del mon...llastima que durant l'epoca de Pol Pot, individu que millor no comentar res perque la que va liar no te desperdici, tan sols afegir que el 65% de la poblacio de Cambodia te menys de 38 anys, 1/3 de la poblacio va ser assesinada durant la dictadura de tal grillat i mes de 1 milio i mig de persones van exiliarse al Vietnam, Laos i Tailandia...total, que gran part de peçes dels temples van ser expoliades per vendre arreu del mon. A dia d'avui, la majoria d'ells ja estan en fase de reconstrucció.

Com aixo de creuar fronteres ja ho tenim per la ma, marxem direccio Poipet, ultim poblet de Cambotja e inici de Tailanda. Opcio A, 7$, 12h de bus, Opcio B, 15$, 6h de bus...massa rapid l'opcio B, agafem opció A, que tampoc ningu ens espera...començem el cami a Tailandia.

Off the rails in Phnom Penh

2010-06-02T07:19:00.005-04:00

Sortim de Saigon amb la sensacio de deixar enrera un pais que mes aviat que tard, s'haura de tornar a visitar, perque com diuen els Vietnamites, aqui tot sempre esta "Same same but different".

Preparats per adentrar-nos al que consideren la frontera de l'infern, viatgem en un bus on ens sorpren que tant el conductor com els assistents van amb camisa i cobarta..."a mes, de catxondeo els tios, anem a passar la frontera del panic i els paios com si anessim de casament, viva la pepa!"...no podra ser que tot sigui diferent al que ens han comentat?

Despres de 2h de cami, arribem al que sembla una especie de temple budista de magnituds descomunals....que macos, abans d'anar al matadero, millor que Buda s'ampari de nosaltres!!
Pinta de Buda tenia el paio amb la seva panxeta farcida d'arros, pero de beneracions ni una al policia, ens trobem a la frontera de sortida de Vietnam...i en contra dels nostres pensaments, com totes les sensacions viscudes aqui, un somriure d'orella a orella, una estampeta al pasaport i un cordial "see you again my friend"!!...anem be, pero encara queda entrar a Cambotja...despres de 5 minuts caminant entre frontera i frontera, en aigües internacionals, arribem a inmigracio..."vinga que surti el dimoni i acabem aquest acolloniment aviat"...el dimoni? Un molt amable policia d'inmigracio, panxeta d'arros inclosa, recull tots els pasaports, entra en la seva garita i en menys que canta un gall, ja tenim el pasaport amb la Visa, l'estampeta d'entrada i un cop mes, un somriure acompanyat del "Welcome to Camboia"...el dimoni ja no viu aqui...despres de viure i comviure pel sud-est asiatic, si el somriure tingues un valor material, aquesta gent seria la que aglutinaria mes riquessa del planeta.
Fem paradeta per dinar i com resopo, ens fem amb una bossa de patates...hot and spicy!, informacio que no tindria mes importancia si no fos pel que va passar despres... Als seients del costat ens acompayen una familia camboyana formada per l'avi, l'avia, el fill, la gendre i una preciosa petita de no mes de 9 mesos....el taca taca i el canari segur que el duien al portaequipatges. Obrim la bossa de patates i ens adonem que piquen de cal deu pero com no tenim res a fotre, anirem picant per passar l'estona...la petita, que clava els ulls en les patates i amb sons que no podriem reproduir, entenem que tambe vol formar part del aperitiu...i aqui te inici una tragedia cantada...
Amb aquella cara de capullus embobats per la nena i sense pensar que les patates eren com bombes de guindilla, l'hi oferim una que molt amablement ella recull amb les seves manetes i comença a llepar-la com si d'un delicios gelat es tractes.
Tot be, la familia encantada, nosaltres fent fotos, pero de sobte, la patata guindillera fa efecte en la pobreta i el seu color de pell d'angelet, es transforma en un vermell pebrot de Cardedeu que no sabiem si entrava en combustio o sencillament s'estava xarramuscant per dins!!...”avi!!! aigua rapid que la nena en res, treu mes foc per la boca que ni a la Patum de Berga!!!”... a tot aixo comença un concert de crits i plors que si li fan la prova en decibelis, envia la maquina a tuma pel sac!! Nosaltres callats com putes veien que a la nena se li fotia una cara pitjor que la del exorcista..."amaga rapid el pot de patates que com el vegin, d'aquesta sortim amb un jec d'osties que no ens salva ni Deu"...finalment l'avi, aixeca el cul veient que la nena cada cop esta mes vermella que les llums d'un bar de carretera, obre una bossa i li dona com una especie de lichi que la petita el debora en un minut, imaginem que al estar fred, la guindilla va deixar d'actuar i la nena va callar per sempre mes, cremada, pero va callar. Despres de tot, al qui li toques canviar els bolquers...ni a Chernobyl es concentraria tanta radiacio fecal com en aquell Dodotis!!

Arribem a Phnom Penh, una ciutat que, segons el llibre d'Amit Gilboa, "Off the rails in Phnom Penh" la descriu com...
"Phnom Penh es la ciutat de la bellessa i la degradacio, la tranquilitat i la violencia, la tradicio i la transformacio; una ciutat de temples i prostitucio, musica i pistoles, festivals i copes. Simplement l'anarquia de l'insanitat i la indulgencia. Una ciutat que viu de la desgracia d'un genocidi i una corrupcio politica de primer nivell, pero per sobre de tot, Phnom Penh es una ciutat fascinant que mai es rendeix devant les adversitats".

Good Morning Vietnam...

2010-05-30T07:42:00.002-04:00

Despres de rememorar aquelles jornades maratonianes en bus per Sud-america, arribem per fi a Saigon...28 hores per camins, on segurament les cabres mai tindran l'oportunitat de menjar herba.

L'altre tema a destacar, es la desmesura amb l'aire acondicionat als busos, pobre de tu que vagis amb pantalo curt i xancles perque el mes probable es que acabis amb estalactites penjant del nas i cangrena a les extremitats...de tant en quan veus passar un pingüi pel passadis repartint ampolles d'aigüa i un altre amb el MP3 a tota llet, dos seients devant teu, il.lusions optiques degut a la congelacio del neocortex!...i el pitorreo be quan es fa la parada per pixar de rigor, es monta dins el bus el despelote comunitari...temperatura exterior 35°C, temperatura interior, no sobrepasa dels 10, i perque l'aparell no dona per mes que si no, et transporten com caixa de gambes congelades!..."Senyor conductor, que no es per molestar-li pero el que escolta no es un concert de "castanyuelas", si baixa una miqueta l'aire, podriem arribar a salvar la pinyata d'algu!!!"...clar que aquest rotllo en vietnamita, millor deixar-ho correr.

Saigon es i s'ha fet fet famos per diferents esdeveniments en la seva historia. El mitic "Good Morning Vietnam" el radiava cada mati un jove Robin Williams en la pel.licula de mateix nom, on les seves locucions, intentaven esperonar l'exercit america en la seva batalla pel que denominaven, l'alliberacio del mal, fins que les seves radicions es van convertir en perilloses per la plana major...censura a les atroçitats d'una guerra cobard!

Altres fets destacats podria ser l'origen del dit "quemarse a lo bonzo", i fou a Saigon on, un monjo budista de la congregacio dels bonzos, va decidir cremar-se viu, en un dels carrers mes centrics de la ciutat, com motiu de protesta per la repressio que durant els anys 60, el govern del Vietnam del Sud va sotmetre a la religio budista. Diuen que en posicio de "Flor de Loto" va estar rostint-se durant 10 minuts sense perdre la compostura ni proferir cap paraula, fins que va acabar per morir. Avui en dia es guarda el seu cor, al Banc Nacional del Vietnam.

Caminant per Saigon, el pas de la guerra es deixa veure entre els seus carrers, mercats i avingudes, mutilats, gent amb deformacions o sencillament, defenestrats de la guerra conviuen en una ciutat que creix a ritme de superpotencia, les grans multinacionals fa mes de 5 anys que van desembarcar per aqui, i els neons, els retols i la roda del capitalisme fan que Vietnam i concretament Saigon, tinguin de comunisme, la bandera i el traje verd oliva d'Arbeca de la policia nacional.

A no mes de 50km de la ciutat, i en visita obligada, es troben els famosos tunels de Cu Chi, 200 km de pasadissos claustrofobics on el Vietcom va tornar boig als americans. A mes de 8 metres de profunditat per evitar les bombes, les entrades i sortides es conformen de tal manera que, en tot moment tenien als americans en punt de mira, atacaven en guerrilles i rapidament s'amagaven fins l'espera d'un altre escuadro. Era tal el panic de l'exercit america quan tenien que entrar en accio, que el consum i adiccio a les drogues i alcohol entre els soldats, fou un altre dels problemes pel govern de Nixon.

Finalment visitem el Museu de la Guerra, segurament un dels espais historics mes impactants arreu del mon. Desde el primer moment et fan veure una realitat que durant 17 anys va convertir aquest païs en una carnisseria de civils. Si dos milions i mig de persones assesinades, mes d'un milio de ferits i quasi 300.000 desapareguts, fou el preu de la victoria, algu hauria de donar un nou significat aquesta paraula.

La nostre estada a Vietnam, acaba dema, sortint en bus cap a Cambotja, un total de 6h amb un pas de frontera, que segons diuen, es considerada com l'infern...pues res, a lidiar amb el dimoni.

Vietnam ha sigut un dels països mes fascinants en aquesta peculiar volta al mon. Si tenieu pensat algun cop venir, no ho dubteu, perque estem segurs que no decepciona a ningu.

Cami a Saigon

2010-05-26T23:56:00.007-04:00

Començem a baixar cap a Saigon, fent parada previa a Hue i Hoi An, punts claus en les esbatussades entre el Vietcom i els americans.

Diuen que els vietnamites sabien les posicions dels soldats americans, per l'olor a xiclet i tabac que desprenien...cigarret que es fotien, bomba que els hi anava...i despres busca'ls! Llastima que els americans no rastrejaven per l'olor, directament llençaven bombes napalm i adeu amb tot el que hi havia per devant. Es diu que van tirar mes municio sobre el poble vietnamita que l'utilizat en tota la segona guerra mundial, fots una patada al terra i treus metralla.
A Hue arribem directament de Hanoi amb l'Open Bus, un servei de bus llit que et permet creuar tot Vietnam per 40€, i pel preu pots pensar, a pedals que va, pues et sorprens com els països en teoria considerats menys desenvolupats, tenen una infraestructura i un servei molt millor del que tenim a casa.
Hue, fou l'antiga capital imperial i com tal, fou la residencia oficial de l'emperador...la familia, la dona, les 50 amants reconegudes i les 20 que no s'estava segur, la sogre oficial, les sogres extraoficials...aixi fins mes de 300 persones. Cada dia se li preparaven 50 plats diferents per apat, i servit per 50 persones diferents, i amb la varietat de plats al Vietnam, ser xef de cuina, era per
acabar grillat...arroç, arroç amb carn, carn acompanyat amb arroç...i perque el paio et digui que va estrenyit...a buscar-se la vida!
Als voltants de Hue, es troben un dels conjunts de temples budistes, pagodes i tombes dels emperadors mes importants de tot el pais. Per l'ocasio i amb la companyia de la Rianne, una noia holandesa que ve de fer el Nepal, llogarem motos ruses, concretament unes Minsk, i que actualment son molt famoses entre els turistes pel seu estil retro-militar.

Buscan el temple de Tuc Duc, considerat el mes famos per trobar-s'hi la tomba de l'emperador, anem a petar a un temple budista, guiats per les veus de pregaria dels monjos. Tot s'ha de dir, que cantar be no canten, emanen sons guturals mig cantats mig parlats al voltant de la figura del gran Buda. Ens rep un jove monjo amb un pentinat sospitos "xato, que t'han deixat mitja closca per afeitar, vols fer el favor d'anar al perruquer!"...pobre d'ell, el grau d'aprenentatge dins la comunitat condiciona el tipus de cabell, closca rapada, monjo amb mes experiencia.
Crec que algunes religions haurien d'apendre dels monjos budistes i deixar aquelles cares d'amargats i emprenyats que foten alguns quan foten la pregaria i dedicar-se a transmetre alguna cosa mes que fer sentir-nos com uns pecadors de per vida!. Aqui, tot es diferent, tenen sempre un somriure per tu, ja poden estar de pregaria, que vindran i t' oferiran un lloc amb ells, et faran ser particep dels seus rituals i, llogicament tu com no saps ben be que diuen, cantes el que pots i el que saps, nosaltres li dedicarem l'himne del Barca al gran Buda...si els monjos acaben amb un Barca, Barca, Baaarca!...ens fotem budistes extremistes!!!

Al mati seguent, sortim cap a Hoi An, un dels pobles es macos i peculiars de tot el Vietnam. No mes gran de 8000 habitants, hi han 500 sastreries on et fan el que vulguis a mida en menys de 5h. El paradis per les noies, ja que tens vestits de tota clase i colors per 6 euros i clavats que te'l fan, t' agafen les mides i a fabrica. Nosaltres hem pensat de fer-nos un i mirar de comprar algun sostenidor perque ens faci el "rellenu" pero de moment, ens hem fet unes bambes i un pantalo de coto, per anar fresquets!

A 3km de Hoi An, es troba la "China Beach", platja mes famosa durant la guerra per ser el primer lloc on van desembarcar el americans per liar la que van liar. Seguint la costa i a no mes de 15km, on per cert, s' estan construint un dels major complexes de resorts del mon, s' arriba a les Marble Mountains, un regal per la vista i un lloc espiritual pels budistes!

Halong Bay

2010-05-22T03:30:00.005-04:00

Fins aqui hem arribat, un grau mes de temperatura i humitat i...

Els proxims tres dies els passarem embarcats en el "Cristina Cruisses" per visitar Halong Bay, una de les futuribles 8 meravelles del mon que dicta l'Unesco cada no se quan i considerat Patrimoni de l'Humanitat.
En aquest viatge maritim, compartirem aventures amb una parella d'escocia, dues australianes, un matrimoni rus i...10 xinos en viatge de pitorreo, que quan un xino esta de cachondeo i a mes te un karaoke aprop, preparat perque "se va abe un follon qui no sabeis ni ande sabei mitio". http://www.youtube.com/watch?v=I9QJ_E8RnnQ

El nostre guia sera en Tony, un paio mes xulo que el Vaquilla, per mi, que un dia es va aixecar, va veure que el turisme donava calers, es va comprar un "Aprender ingles en 4h" i a portar gent a Halong Bay...con due colloni!
Tenia un angles pitjor que l'Aznar en la seva masterclass a Yellowstone, qui el va matricular, a mes de xulo de nassos, el tio fotia una parrafada i ens mirava com dient, "seran inutils aquests caucassics que no parlen angles fluidament com jo?"...les australianes i els escocesos intentant reconstruïr les frases, els rusos bebent vodka perque ni fava, els xinos passant tres pobles del vietnamita i nosaltres, esperant que algu fes la traduccio simultanea per sapiguer que fer...aixi, 3 dies.

Halong Bay, el conforma un conjunt de 3000 illots al nord est del vietnam, a uns 200km de Hanoi i on destaquen dues illes per sobre de les restants, Cat-Ba i Monkey Island.
A Cat-Ba farem un dels trekkings mes surrralistes de la nostre vida, a 35° amb 94% d'humitat, pel mig de la jungla, i com a guia, jo crec que era la Sra. Pepita, del poble mes proper, perque ens apareix una senyora amb brussa, un ventall i unes xancles de dutxa, angles ni hello, i cap amunt com si ho fotes cada dia....recollim el suor dels 25 que anavem seguint-la i per suposat, omplim 2 piscines olimpiques...i ella, ni una gota!!
A Monkey Island tan sols ens vem trobar tres monos, ara estic segur que son els tres monos mes alcoholics del mon. Els tios van a la platja a robar menjar als turistes i com es tal la calor, la majoria s'infla a cervessa, pues com qui no vol la cosa, amago por aqui, recorte por alla i llauna que s'emporten adalt d'un arbre, o alla on els hi vingui de gust, i a pipar que son dos dies!!
Com a reserva de la biosfera que es, ja s'estan plantejant no vendre alcohol en aquesta part de l'illa, perque arribar, i veure els monos tajats per la platja amb una cervessa a la ma, com que l'Unesco s'ho pot repensar...ara, els monos encantats de la vida, pel mati a l' arbre a dormir la mona i per la tarda, a la platja per agafar unes merdes com un piano!

Al mati següent tornem a Halong Bay, i el dinar el farem a les 11 del mati, hora ideal per fotres un plat de sopa vietnamita, arros bullit i col amb soja...a la taula estarem la parella d'escocia i les dues dones australianes...a mig dinar, una d'elles comença a fer moviments extranys i de bones a primeres, cau rodona al terra..."senyora fa falta que es tiri pel terra amb l'edad que te, vol deixar de fer el ganso i aixecar-se?"...Jane, com es deia la senyora, ni es mou...sera que no estara fent de mopa i realment s'ha desmaiat?...tornem a posar-nos en marxa...el primer de tot, fotre-li un parell de clecas perque recuperi la consciencia, el tema es, quina es l'intensitat de la cleca? a veure si d'una seca li desencaixem la mandibula, i si porta dentadura i del impacte se li cau? Decidim donar-li dos bufes rapides, si desencaixem la dentadura per la dreta, amb la cleca esquerra li tornem a lloc...ja recuperada, mirem d'estirar-li les cames perque la sang li pugi al cap, ja patim a veure si porta alguna protesis i ens quedem amb alguna extremitat a la ma, pero per sort la cosa va segons el previst...ara, buscarem gel per aplicar-li darrera el coll per tal de rebaixar-li la temperatura corporal, avui arribem a 40° i 96% d'humitat...el guia fotent-se el suec ens diu que "ice no, ice cream"...si vols li estampo dos cornetes al cap i fem de la senyora una cornuda...sera capullu!!...per suposat, ice te'l tens que imaginar ja que el mes de Maig, es mes de cel.lebracions, Ho Chi Ming fa anys i es preferible tenir llum a la nit per il.luminar els carrers, que electricitat durant el dia per fer funcionar les neveres...sort que el paio pregonava l'austeritat...
Despres de 30 minuts, Jane torna a la normalitat, la posem dins l'autobus i, a clapar fins Hanoi.. senyora, no doni mes guerra que ja no te edat!
Dema deixarem Hanoi i començarem a baixar cap el sud, fent parada a Hue, Hoi An, Na Tranc, Muine i Saigon...seguim baixant i pujant la calor...com deia aquell, esto es un infierno!

La volta a Sapa en moto

2010-05-20T10:33:00.002-04:00

Despres de dues hores voltant per l'estacio central de Hanoi, sense fotre ni l'ou per no morir deshidratats, a 25 minuts de la sortida del tren ens adonem que la via 1, la 2, la 3, la 5 i la 6 estan al seu lloc...pero i la 4? com llei de Murphy en aquests casos, el nostre tren surt de la 4!!!!...Hanoi Express ja te dos nous concursants...la mare que va parir, a començar a correr...en situacions aixi el primer que fas es moure't descontroladament, correr sense direccio, mirar tots els panells (bueno aqui res mes hi havia un, pero en vietnamita semblaven 10), treure per la boca, 234 mil tacos per segon....pero en el fons, no saps on vas, que fots i el punt d'informacio esta a l'altre punta d'on et trobes...
Total, a correr per l'estacio amb les motxilles com desesperats, amb el bitllet a la ma i com dos corredors del millor San Fermin, apartant a tot deu del nostre cami i cridant a no se qui "number four please!!!?"...L'estacio de l'Orient Express esta a 12 minuts d'on es trobem!!...
Despres d'una carrera pels carrers de Hanoi, arribem finalment, a 5 minuts de tancar portes...entre l'aerobic amb les tortugues i la carrera d'avui, vale ja de tant esport home!.
A les 5:30 del mati, l'Orient Express, ens deixa a Lao Cai, on haurem d'agafar un bus fins Bac Ha i el seu mercat, que sense tenir res d'especial...efectivament al vietnam es menja gos!!
Al dia següent, decidim llogar dues motos per arribar a Ban Pho, poblat tipic del vietnam dels arroçals, els nens en bimbes al riu, i les vaques per totes bandes.
En aquesta ruta, ens acompanyaran una parella de francesos molt maca, el Haroun i la Caroline, de Paris i que estan fent la mateixa volta al mon que nosaltres.
Tan bon punt agafes la moto, l'important es pitar, a qui? Al que passa, al qui et rota, al que ven menjar, al del cotxe, a la gallina perque s'aparti, a tu mateix, a ningu, al Barça perque ha guanyat la lliga, i finalment, no hi ha mes motiu ni rao que pites perque et surt del pitu!...
Despres de 3 hores per camins del millor Dakar, atravessant paisatges i paisatges d'allo mes espectaculars, la moto del Haroun i la Caroline fa un extrany i es carden una santa fava d'aquelles per anar a directament a comprar Super Glue i mirar que et poden enganxar...
Sempre he pensat que en situacions limit, millor no pensis, actua!...i aixi que fem, haurem de posar en practica els vuit anys d'estudis de medicina que hem fet creure a mig mon en no mes de 2 minuts!!
Primer de tot, aturar el trafic de vaques i bicicletes, acordonar i asegurar la zona,...i ara, els ferits. Haroun no te res greu pero Caroline esta estirada al terra i no pot moure les cames...qui collons ens va dir de no anar a classe el dia que es feia traumatologia!!!...i ara? Si encara tinguessim wifi, segur que al wikipedia ens deia algo!!! Res, assegurem que no hi hagi mes sang que la justa en aquests casos i farem la tecnica del desplaçament, inmovilitzarem la cintura per evitar cualsevol moviment articular rotatori i si li estirem les cames i s'ens queden a les mans, passarem a la fase dos rapidament, histerisme i a fotrens a cridar!!!...Amb la finura del millor rellotger suiss anem estirant cadascuna de les cames, tot pregant a Deu, Ala a Buda i a qui fes falta que la pobre no es convertis en un Mr. Potato!! Finalment anem recuperant moviment i sensibilitat, en primera exploracio, certifiquem que intercostals i dorsals no revesteixen fisura ni aplastament, rotules i menisc articulen, i la pressio arterial es de 12/4 amb bombeig regular i constant...ibuprofeno cada 8h, voltaren en crema i nolotil si el dolor no disminueix...a veure qui ara dubte de la nostre trajectoria medica...
La gran sort ha sigut que duia la motxilla, que li a parat el cop a l'esquena i al cap, perque si no, ni en fascicles coleccionables l'acabem de reconstruir.
Acabarem la nostre estada a Sapa, sopant i dinant per cel.lebrar que, les millors aventures son les mes imprevistes i al final, uneixen molt mes del que un pot pensar, per tant, si tot va be, en l' ultima part del viatge per Cambotja i Tailandia, farem alguns dels trams plegats.
Els proxims 3 dies els passarem en vaixell per Halong Bay, Cat Ba i Monkey Island.

Projecte Sol.lidari "Khmer Art Carving"

2010-05-18T05:53:00.003-04:00

Hola a tots/es,

Com be sabeu el Projecte Solidari que vam posar en marxa al inici d'aquest viatge està apunt d'arribar al seu moment més especial amb la visita a l'Escola Khmer Art Carving de Cambotja els propers 3 i 4 de Juny. En aquesta escola compartirem els dos dies amb més de 75 nens amb problemes socials, familiars i de salud...Tot i que sabem que la situació no está per anar tirant coets, amb una participació mínima de 5€ farem que la vida d'aquets nens sigui per un temps més agradable. Les vostres donacions serán entregades de primera ma per nosaltres en forma de material escolar, menjar, roba... maximitzant al màxim tots els diners que recollim...segurament els hi demanarem algo de menjar perque al ritme que anem...

Esperem les vostres aportacions a la següent compte corrent:

La Caixa Catalunya
20130678020200568758

Enrecordeu-vos de indicar el vostre nom i fer-nos arribar un mail a l'adreça "projectecambotja@gmail.com" per tal d'enviar-vos el vostre certificat de col.laboracio .

Qui no conegui aquest projecte, al blog, a la part superior dreta hi trobareu tota l' informacio.

Gràcies per la vostre ajuda.

Jofre i Joel

_______________________

Hola a todos/as,

Como bien sabeis el proyecto solidario que pusimos en marcha está apunto de llegar a su momento más especial con la visita a la Escuela Khmer Art Carving de Camboya los próximos 3 y 4 de Junio. En esta escuela compartiremos los dos dias con más de 75 niños con problemas sociales, familiares y de salud. Todo y que sabemos que la situación no es muy propicia economicamente hablando, con una participación mínima de 5€ haremos que la vida de estos niños sea por un tiempo, más agradable. Vuestras donaciones serán entregadas de primera mano en forma de material escolar, comida y ropa, maximizando al máximo todo el dinero que podamos conseguir.

Esperamos vuestra colaboración en la siguiente cuenta corriente:

La Caixa de Catalunya
20130678020200568758

Acordaros de indicar vuestro nombre y apellidos y hacernos llegar un correo a la siguiente dirección: projectecambotja@gmail.com para asi de esta forma haceros llegar vuestro certificado solidario.

Quien no conozca este proyecto, en el blog, en la parte superior derecha encontrareis toda la informacion.

Gracias.

Jofre y Joel

Hanoi...la sauna perpetua

2010-05-16T11:50:00.002-04:00

El paio que regula el termostat de la vida, o s'ha deixat el dit enrampat als 35°C o ens esta posant a prova!

Diuen que les saunes van be per expulsar les toxines del cos, aumentar el fluxe sanguini i tenir un cutis brillant...pues en dos dies, tenim purificats fins i tot els empastes, tenim mes globus vermells que un camio de donants de sang de la Creu Roja i el cutis fi, com el cul d'un nen petit...quina calor fot aqui!!!
Vas pel carrer i sembla la festa de la samarreta mullada vietnamita, com l' Spiderman, alla on toques, t' enganxes, ja et pots fotre sota un ventilador, dintre de la caixa del aire acondicionat o beure 12 litres d'aigua, que en un minut, ja vas buscant algo fresc per passar la llengua...i busca-ho, perque aqui, tot esta calent, et fots una coca cola tan calenta que de tant de gas que t'entra, et van uns rots que ni tragan-te un megafon, nosaltres que venim d'escola fina, a vegades t'espantes de la vibracio que es provoca, no sabia que tingues tanta acustica el cos huma.
Es tal la calor, que hi ha moments que penses...ups! m'he pixat!!...pues no, son els 3 litres per segon que regalimen pel camal de la cama...
L'altre tema es a l'hora de pagar, tens la sensacio de ser el cuenta calorias de l'anunci de la cervessa, una botella d'aigua 7000 dongs, un plat d'arros 23500 dongs mes i si aqui afegeixes tres productes mes, et surt la broma per 48520 dvh...ja t'acollones, 50000 peles per aixo? Pagues amb bitllets de 500.000 dvh com el Tio Gilito, el canvi te mes numeros que la taula de multiplicar del mil i se t' acumula una de billets per les butxaques, que sembla que estiguis jugant una partida de Monopoly tot el sant dia!...i total, ho sumes tot i no portes mes de 20€.

El dia d'avui el dedicarem a la cultura. Amb pas petit, no sigui que ens deshidratem, visitem el maussoleu de Ho Chi Min, el fundador del Vietnam comunista i lider del Vietcom. El pobre, el dia que va morir no li van fotre ni cas, "muerto al hoyo y lo que pienses, tambien pa'dentro"...seguint els seus ideals socialistes, va demanar ser incinerat per tal de no ocupar terreny i que aixi, el poble pogues utilizar l'espai on hauria de ser enterrat, per cultivar. Pues si volies austeritat, a fer-se fotre xato...un maussoleu on el tenen embalsamat, amb una extensio de terreny mes gran que tres camps de futbol...a plantar patates a un altre lloc!
Seguim per una de les pagodes mes antigues creades per la dinastia Ming i la primera universitat del Vietnam, ubicada al temple de...Van Mjeu-Quoc Tu Gjam...(si ho dius rapid sembles tartaja), on s'instruïen els futurs servidors de la dinastia i es tradicio i beneracio, tocar el cap de 40 tortugues de pedra que hi han cami del temple...a la 23ena, estas de les tortuguetes i de tant cap amunt i cap avall, fins els pebrots. Ara, aixo es com els mails en cadena, que si no toques les 40, seras el mes desgraciat de l'humanitat i patiras mes que Jesucrist en "L' ultima tentacio de Crist"...total, que al final ens hem fotut una classe d'aerobic a ritme de tortuga per 10.000 dongs.
El museu de la Revolucio i l'etnic, el deixem per un altre dia, ja que l'horari es de 9 a 11 i de 2 a 3, no sigui que el paio de la garita s'acabi per liquar de la calda que fot.
Aquesta nit sortim direccio Sapa, al nord del païs, on cada diumenge, es cel.lebra el mercat mes important de tot el Vietnam...hi ho farem en tren, ara si, en el Orient Express.

Hanoi: El desordre amb mes ordre

2010-05-13T23:02:00.001-04:00

Si algu mira el nostre pasaport durant els ultims tres dies segurament no entengui be que estem fent d'aquest viatge. El dia 11 sortiem de Xian, a la Xina, per fer nit a Hong Kong, el dia 12 sortim de Hong Kong per volar a Bangkok, i finalment avui, dia 13, ens trobem a Hanoi, a Vietnam del Nord i preparats per creuar el pais de nord a sud fins Saigon...esta clar que si un vol, la volta al mon es pot fer en una setmana!
Hanoi te aproximadament uns 10 milions d'habitants, dels quals 8 milions tenen moto, per tant es llogic pensar que...AIXO ES UN PITORREO MOTOCICLISTIC!!! Apareixen per totes bandes, aparquen on els hi rota, que rota no es mes que milers de moto a la vorera i per passar, o be per sobre o et fots en mig del meollo.
Vist de lluny pots pensar que aixo es un caos, pero ja m'agradaria aquest caos a Barcelona, ja et pots posar en mig del carrer, que les 1000 motos que et passen pel costat, et veuen fa 10 minuts...a Barcelona fas aixo i el mes facil que acabis a Plaça d'Espanya de la nata que et foten!
Ells van tot el dia pitant i van fent, tu al principi no ho veus clar pero la clau es, passar sense mirar als costats, peu ferm i cap endavant, ells ja faran per no tocar-te, i efectivament, sents la ventolera del retrovisor que et passa a 2cm, pero ni et toquen...hi ha moments que tens la sensacio de sentir-te Billy Elliot, pero el joc de cintura que guanyes no te preu...
Vietnam viu en un socialisme popular encobert, la roda del capitalisme cada cop es mes gran i segons tenim entes, es el pais de sudest asiatic que segons els inversors mundials te el creixement mes rapid economicament i considerat un dels 13 paisos del mon mes emergents en els proxims 5 anys...si teniu estalvis, cap a vietnam, ja mirarem que fem amb ells!
Tot i aixi, encara es visible el pas d'un guerra que es va carregar a mes de 2,5 milions de vietnamites, una guerra on alguns van sortir escaldats per ficar-se on no els cridaven.
En visita obligada, avui hem fet parada al teatre de marionetes de l'aigua, on per 3$, tens butaca de luxe...sincerament, en ma vida habia estat tant aprop d'un escenari a un teatre, pero ja ho te estar aqui, arribar por ser mes o menys car, pero un cop aqui, tot es converteix en irrisori.
I el millor de tot, es que ets millonari tan bon punt treus calers per primer cop al banc....1€ es 26.300 vietnam dongs, nosaltres que per passar 17 dies ens ho farem per 300€ els dos, portem a la cartera, 8 milions de vietnam dongs, en bitllets de 200.000 i 500.000 vhd!!! Mireu la proxima llista del Forbest que a lo millor sortim i tot.

El arte del regateo...a la Xina

2010-05-11T08:43:00.003-04:00

Queda clar que els xinos no tenen un pel de tontos, i encara que vagis predisposat a que no et fotin un gol per l'escuadra a l'hora de negociar el preu, acabes amb 5 expulsats, dos penals i una samarreta if san loren...no se com s'ho foten pero o la ma d'obra val 20cts l'hora o a mi no hem surten els numeros.
L'ultim dia a la Xina el dedicarem a visitar la gran muralla en bicicleta i el Muslim Quarter de Xian, ja de per si, el xino es peculiar, pero si a mes l'hi afegeixes que es converteix a l'islam, es crea un sarau que no hi ha Deu que l'entengui...veure una xina amb el vel al cap, el xino amb el tipic barret musulma, a les 12 el xino que et ven els noodles mirant a la Meca i desde el minaret de la mezquita, l'iman xino que sembla que l'estiguin trasquilant, perque aqui a la xina, el xino no sap parlar fluix...crida, pero es que ja et pot dir un secret al oïda o que te les amigdales com dos sindries, que crida igual, no se si ens han vist un sonotone o es que no s'escolten entre ells i amb la sonoritat del mandari, vas pel carrer i sembla la matança del porc.... aqui algo esta fallant, ja te nassos que entre budisme, taoisme, maosetinisme, ara els xinos tambe es foten musulmans, que tenen tot el dret, pero com s'els hi foti al cap tambe la guerra santa, santa feina tindrem per amagar-nos.
Apart d'aquest follon religios, al Muslin Quarter es troba un dels carrers de tendes on tot es "pirata", i despres de tot un pensa, qui es mes pirata, el xino que et ven un producte igual al que presumiblement les marques ens ho foten a 10 vegades mes, o realment les marques ens prenen el pel i ens foten el preu que els hi rota, pensant nosaltres que portem un producte de gran qualitat i diferent als demes? Hi han dos tipus de fabrica a la Xina i segons sigui original o copia, s'etiqueta d'una forma o d'altre? Al loro, que no nos engatussen!! Per mostra, vem coneixer un canadenc que portava un Ralph Lauren, comprat a NY a 120$, vem trobar el mateix, el vem remenar per totes bandes, i eren iguals!!, no vem veure res que poguessim pensar quin era la copia, fins i tot l'etiqueta, el paio despres de negociar, el treu per 35¥, es a dir 3,5€, i aqui afegeix el benefici del xino, el proces de produccio i el paquet de noodles, aixo es un atracament a cara descoberta, el polo val 1€ i ens ho foten a 100€!!! el senyor Lauren ja pot correr amb el cavall perque el pal de polo li acabara pel...
Nosaltres, a "plesio amigo", vem creure que treiem una bossa per un magnific preu de 10€ despres de negociar 40 minuts amb el xino, …sortint amb aquell somriure de malparit pensant, "es que mira que el xino arriba a ser burro, li hem baixat quasi el 80% del preu inicial i el paio pica"...burro? a la seguent botiga la mateixa bossa, sin plesio amigo ni osties!… a 8€ i encara sense regatejar...Viva la Xina, Mao Tse Tun i la mare que els va parir!!

Els Guerrers de Terracota

2010-05-11T04:47:00.002-04:00

Despres de tants dies voltant pel mon, aprens que la millor de les guies, es la gent que et vas trobant pel cami. No se com ens ho fotem, pero sempre acabem trobant els preus mes economics per arribar a cuasevol lloc, i fer les mil i una per baixar encara mes el preu, molt important es duu una targeta amb la teva foto, ja pots tenir 87 anys, que sera el teu carnet d'estudiant alla on cobrin entrada, nosaltres la targeta de la mutua, que com porten sempre una creu, per metges que passem, especialitat encara per definir...
De Xian al Museu dels Guerrers de Terracota hi hauran uns 45 minuts, suficient per pagar per un tour, uns 260¥ o 26€…massa car, en bus public que segur que tambe s'arriba.
Efectivament, el 614 per 7¥ ens deixara a la porta, alla que anem. L'historia dels Guerrers de Terracota, considerats la 8ena meravella del mon, data del 1974, quan uns pagesos fent un forat per buscar aigua, van liar un pollastre al trobar el primer dels 6000 guerres clasificats fins el dia d'avui. Diuen que l'emperador Qin, ja a l'edat de 13 anys, tallava el bacalla amb un dels exercits mes impressionants que es recorden...i nosaltres que aixo de donar valor a les guerres com que no ens va...el petit xino, va unificar a cop d'espasa la Xina dels clans i les etnies que campaven per aquestes terres.
Distribuïts en tres recintes, s'apilen en formacio, milers de guerrers de bronce amb la particularitat que les cares son totes diferents, i originalment pintats de diferents colors, un cop entren en contacte amb l'exterior, perden en 5h tota la pintura...el titanlux seria tambe una copia!

Per la nit, una mica cansats de noodles i arros, decidim fer parada a un supermercat xino i comprar tota classe de fruita a mes extranya millor, efectivament si compres extrany, a vegades t' emportes cada clatallot...sort que els platans, siguin d' aqui o de Canaries, sempre seran platans.

Mentres sopem, juntament amb un alemany que esta intentant com arribar al Tibet sense pagar els 200 euros que els xinos fan pagar per accedir, un xino s' ens apunta amb l' excusa que vol millorar l' angles...de les 300.000 paraules que va dir, vem agafar 5, els 5 pretextos de la felcitat a la cultura xina:

1- FU    molts fills

2- LU     un treball prosper

3- SOU una llarga vida

4- XI      moments de cel.lebracio a. la teva vida

5- TAI    diners

Jo crec que els hi falta un sise que seria, SIPI esport nacional, sincerament millor anar agafant consciencia d'aquests valors, perque amb la de xinos que hi ha, el dia que aixequin el cap, s'acabo el pa amb tomaquet i pernil i la butifarra amb seques, a menjar noodles i arros tres delicias!

Dema començem la part boja d'aquest viatge, pel mati volarem a Hong Kong, al dia següent vol fins a Bangkok i al matib seguent, volem a Hanoi, al Vietnam, per començar a creuar-lo de nord a sud.

Guilin on Tour

2010-05-09T13:05:00.003-04:00

Durant dos dies decidim recorrer els voltants de Guilin, visitant Yangshuo per riu i Ping'an en bus.
Guilin i Yangshuo es comuniquen pel riu Li Jiang, tambe anomenat el "riu de les mil obres d'arts" i considerat un dels espais naturals mes macos de la Xina.
Com no portem guia, ens enganxem a uns australians que si que porten i parem orella...segons la guia, a les montanyes es poden veure representacions naturals de cavalls, un tigre, un castell...nosaltres posant els ulls de mil maneres, no guipem res, i per la cara, els australians tampoc...disimuladament, ens estirarem els ulls com els xinos, no sigui que tan sols es pugui veure d'aquesta forma
...res! Intentarem mes tard.
Arriba l'hora de dinar i en un tres i no res es monta un buffet de cal deu, en taules de 8, compartirem taula amb 6 xinos...
Si tens a la taula un xino amb un plat de sopa al costat, agafat be perque el merder que fot te merit. El que tenim devant, baixa el cap, s'apropa el bol i li carda una xarrupada que pensava que s'emportava el mantell, la mare que el va parir!...fa falta que s'enteri tothom que estas menjant sopa!!?...i ara venen els fideus, que el mes petit fara 50cm de llarg... agafen els palillos, enganxen uns quants i...
començen a xarrupar sense parar, i el fideu que no s'acaba mai!!!
Xato, aturat que com segueixis xarrupant aixi, et surt el fideu pel forat del cul!!
I per acabar, fi de festa, el rotet! a expandir ben fort la caixa toracica rei, i ja pots estar devant, que com et descuidis, et foten un lifting de crema de noodle.
Arribem a Yangshuo on hem llogat unes barques de bambu per anar a visitar el Dragon Bridge, un pont de 600 anys d'antiguitat i on es va lliurar a la zona, una de les batalles mes sanguinaries entre japonesos i xinos...com els hi agrada aquests estomarcar-se.
El que porta la barqueta es un xino caxondo, a mig cami, ens fa un gest com d'onades...nano, el riu esta com un plat, ja ens tenim que estirar els ulls per veure algo? Tota la rao, el xino ens avisaba que venia una zona de rapids i, amb una barqueta de bambu!!!
Riute del rafting al Noguera, el xino amb el pitillo penjant, els mocasins amb mitjons blancs i el pantalo de pinçes pels tormells, agafa el pal de bambu i cap abaix...i nosaltres sense els manguitos!!!
El nostre segon tour es al poble de Ping'an, caracteristic per estar ubicat a dalt d'un cim, on Buda va perdre l'espardenya dreta, les terraces d'arros i les dones amb les cabelleres infinites.
Al bus serem nosaltres dos, 30 xinos i un guia, que pobret semblava una replica d'un xupaxups a tamany real, 40kg de pes, dels cuals 35, eren de cap...si el movia massa es desequilibrava, quin troç de melo tenia el paio, segur que les gorres se les foten a mida!
Per la situacio del poble, ja preveiem que, o be el bus ens deixava adalt o l'ascensio pitjor que a l'Anapurna. Efectivament, ens deixen abaix i a pujar 345.682 esglaons amb una calor de 28 graus, humitat del 130% i unes gotetes de condensacio de boria per empastifar-te mes...
Com les terraces de Pisac al Peru, les construccions tenen la mateixa estructura, montanyes escarpades amb terraces de cultiu de 3 a 5 metres d'amplada i alçada, on per tal d'aprofitar el maxim l'aigua que es condensa per la densitat de boira existent al cim, els canals de rec fets de bambu, dibuixen uns tobogans naturals infinits, abastint a cadascun dels cultius per tal de tenir tot l'any, plantacions d'arros en continua produccio...sembla que sigui agronom amb aquesta
explicacio, que be m'ha quedat.
Les dones de la cabellera que no s'acaba mai, no deixa de ser un espectacle turistic mes que una tradicio dels Xinos, segons les nostres indagacions, l'allargada del cabell representava un estatus social, a mes llarg, mes representativitat. Per montar una sucursal de Llongueras al poble, et menges els mocs de tres en tres...
Proxim post desde Xian i els seus famosos guerrers de Terracota.

L'arribada a Guilin promet

2010-05-07T03:13:00.001-04:00

Puntuals ja estem a l'estacio a les 6 del mati i pensant que seria com Hong Kong a l'aeroport, que no hi hauria ni el revisor...error, desfile de xinos per totes bandes...
El bus sembla el 43 en hora punta i com civilitzats que som, demanem al conductor que ens cobri...el paio que no sabem que ens diu, l'hi oferim un bitllet de 5¥, el tio que s'atavala i ens fa amb un gest que passem cap dins i no l'hi toquem la pera...perfecte, viatge en bus gratuït.
Ens allotgem al Guilin Oasis Inn, 4€ la doble, amb dos llits gegants, tv per cable, dutxa com deu mana i aire acondicionat...si es aixi, accepto els sipis dels xinos i les cagades dels nens petits.
Al hotel ens ofereixen un xofer per 4h al modic preu de 2€…ja el pot anar cridant...farem la volta per Guilin, que amb Pekin, Xian i Zengzhou, estan declarades pel govern xines, com ciutats patrimoni historic del pais.
Tres son les coses importants a veure aqui, les Reed Flute Caves, el Palau del Princep de la dinastia Ming, que com ja fot mala cara, ho deixem estar, i les dues Pagodes budistes mes altes del mon, la Silver i la Gold, per l'il.luminacio que a la nit projecten cadascuna d'elles.
Amb el conductor mantenim una conversacio fluida e interessant, nin-hao, stop, hotel, xen-xen...mentres ell ens deleita amb un concert de sipis finestra en fora...la pregunta es, si aqui que la gent que du moto van sense casco, un dia de vent, quantes escupinyades a la cara et deus portar cap a casa?
Avui dinarem a Ca La Yuan, un bar de carrer de mala mort pero que deuen fer un arroç, que ni al Salamanca.
Per precaucio demanem a la noia del hotel que ens apunti en xino, arroç, pollastre, fideus i dos cocacoles...i paperet en ma, anem a dinar.
L'expectacio que es crea es tal, que els xinos es congreguen al voltant de la taula despres que la senyora Yuan llegeix el paper en veu alta...i si al paper diu que tots son una panda de borregos i estrenyits i que venim al bar a repartir osties com el Jackie Chan?...
Despres del plat d'arroç ja sabem el motiu...la guindilla xina si no et purifica et reventa per dins, no se si ens queia les llagrimes de l'emocio del moment o que la guindilla estava neutralitzant el llagrimal...i aqui comença el "humor amarillo", tot el bar descollonant-se, nosaltres intentant com si aqui no pasa res, un xino oferint-nos licor de serp, l'altre amb un encenedor fent la conya que si voliem convertir-nos en flama, la senyora Yuan explicant-nos algo i escrivint en un paper no se que "senyora no veu que les estem passant putes amb l'arroç que ens ha fotut?"...si ens cremem, tanco la porta del bar i ens emporten 10 xinos per devant!!
Per fi de festa els xinos volen una foto amb nosaltres..."clar, home, que quedi clar qui estava dins el bar si acabem tots calçinats".
Per la nit, ens apropem a les dues pagodes que segons el retol, acceder-hi a l'interior, es pels budistes una purificacio de l'anima i pels no budistes, unes vistes espectaculars desde el restaurant situat a l'ultima planta...ja portem el simbol de l'euro enganxat a la cara!

Shentzen-Guilin: Viatge amb l'Olien Esples

2010-05-05T06:27:00.001-04:00

Per tal que no ens fotin duros a 4 peles, ens plantem a l'estacio de Shentzhen, 3h abans de la sortida del tren que en teoria ens portara a Guilin.
L'estacio es un merder de cal deu, pero mereix especial mencio 3 aspectes que no se si son culturals dels xinos o es que son guarros de per si.
1- Els WC: normalment un lavabo consisteix en una especie de cadireta on tu tens que apuntar a un forat, on suposadament hi ha una canyeria que s'ho emporta tot al riu, al mar o a la depuradora. Aqui tenim la cadireta, el forat i la canyeria igual, ara, o els paios fan campionat de veure qui pixa mes fora o no s'enten com els lavabos semblen piscines publiques...i tan se'ls hi en fot, arriben, se la treuen i si apunten be, perfecte, si no, alla on caigui, i el de darrera, ja s'ho fara per sortir-se'n com pugui.
2- Els sipis: Quan arribes a la xina penses que pobrets deuen tenir carraspera cronica, pero de sobte, els hi emergeix no se que de dins i...en un no res, com un espersor de rec, foten uns escupitajos de cal deu, pero es que alguns jo crec que del soroll que foten, deuen treure l'arroç que van menjar fa 3 mesos, i si encara dius que es un, vale, pero no, respiren, es rasquen i lapo que te va.
Es tal la cultura del sipi, que ja veus cartells de "no splitting" a bancs, restaurants...per estar demanant un credit i anant fotent lapos a la taula del director de la sucursal.

3- Els pantalons dels nens petits: Un gran invent per l'estalvi de panyals, forat davant i forat darrera, que el nen te ganes, res, ja te el forat fet i que vagi evacuant, no sigui que s'ho quedi a dins i reventi, i pobrets al ser petits pues encara no saben dir /vatel/ en xino, i per tant, com un camp de mines, et vas trobant artefactes naturals per alla on passin.
Puntuals a les 17:51, embarquem en l'Olient Esples, com a qui tot ho copien, no podia faltar un tren tant mitic i exclusiu. Efectivament, al pagar 50€, tenim "First Class", compartiment per nosaltres, tv que no va, endolls sense corrent i escupidera, ja que al ser moqueta, mes val no fotre un pastifal a dins del tren. Tenim 12h fins Guilin, de les quals, 21 minuts els passem al vago-restaurant per sopar, arroç amb algo que no sabem, i pensem que pollastre pero, si el pollastre de la xina te pels, aqui hi ha una nova especie animal per estudiar...si era rata amb ales...ens vem fotre al batman!

Shentzhen...ja estem a Xina

2010-05-04T04:35:00.001-04:00

Lo Wo, es l'ultima parada de la linia 2 del metro, aqui acaba Hong Kong i comença Xina.
Si a Hong Kong passes bastant desaperçebut per la quantitat de turistes que hi ha, aqui ja no, et miren com si vinguessis de Saturn o de la Selva de Borneo, en fi, nosaltres com bons turistes els anem saludant amb un /Ni-hao/, que segons hem llegit, vol dir Hola,esperem que vulgui dir aixo i no alguna burrada...de moment no ens contesten pero tampoc ens han enviat a passeig.
Si ha Hong Kong tot es bilingue, aqui tambe, esta el cantones i el cantones profund...total que no t'enteres de res.
Ens trobem a Shenzhen, on agafarem el tren per anar a Guilin, per ser un poblet del sud-oest, te 8 milions de persones!!!
Anem a l'estacio a comprar els bitllets, segur que sera sencill, la Xina, apart de reprimir les llibertats culturals, de pensament, del Tibet com a sobirania de poble, de permetre la pena de mort i passar-se pel forro els drets humans, segur que a l'estacio de tren, comprar un bitllet no sera complicat, si no tenen maquina expenedora, te la copien d'alguna revista occidental, en 10 minuts.
La maquina no la trobem i decidim anar a guixeta. Com que no ens entendrem, millor nosaltres li parlarem en catala i el venedor amb xino, algun punt d'enteniment segur que arribem. Despres de 20 minuts de repetir "two seats to Guilin" amb bateria de gestos inclosa i un "sembles tonto nano" insistent, el paio que ja mig mosca ens ven dos bitllets que no sabem si anirem a Guilin, a Pekin o a Chimpum...res mes sabem que surt a les 17:51 de la via 3.
Pel preu, 50€, minim haura de ser l'Orient Express perque si no, la tercera guerra mundial comença un 3 de Maig a l'estacio de Shenzhen!!

Hong Kong i la rata inmolada...

2010-05-04T03:06:00.001-04:00

Sommiant en un got de llet i unes torradetes, l'esmorçar d'avui, consisteix en 5 empanadilles al vapor i un plat de noodles!!!...Arribats aquest punt, si trobo sucre, li foto als noodles, se m'en fot el gust que fagin.
Avui anirem de compres, Joel necesita un movil i abans de marxar a Xina li donarem un viatget a la Visa, tenir un movil de Hong Kong, dona prestigi, si no t' acaben fotent un Aifon o un Sansun com originals.
De cami a la zona de botigues d'electronica, una rata esta lligada a un dels fanals del carrer, deu ser l'unic animal de companyia que tenen aqui, tot s'ho foten aquests...pues no, la rata, que mes que una rata era un gat, habia caigut en la trampa que els de la botiga del davant del fanal li havien preparat...el tema es que seguia viva, intentant escapar-se...ja per la cara del botiguer ja preveiem que alla es recrearia la segona part de Puerto Hurraco, total, que agafem tribuna numerada i a esperar, despres de ensenyar el trofeig a tothom que pasava, el paio amb un gotet la comença a mullar...mira, el tio en el fons te bon cor, li vol donar un altre oportunitat...bon cor? El xino que entra a la botiga, surt amb un paper de diari i un encenedor...i amb una cara de destripador, en cosa de 5 segons, en mig del carrer, com qui no vol la cosa, la rata feta una bola de foc a la brasa i sense guarnicio...per entrar-li a robar i que t'enganxi, la mare que el va parir al xino piroman!!!
Els diumenges els carrers de Hong Kong son la bogeria, no es pot ni caminar, per creuar el carrer pots esperar fins dos semafors, per menjar ja et pots portar la fiambrera que els restaurants estan tots plens, un merde que si no t'ho prens amb calma, estas perdut.
Finalment ens fem amb el movil i sortim del meollo per anar a Peking Road on estan els bars de tota la vida...alla ens esperen els deliciosos noodles a 50 centims. Dema i despres de 3 dies aqui, sortim cap a la Xina.

Hong Kong...anem de peregrinacio

2010-05-04T03:01:00.002-04:00

Passem la nit com dues repliques de Tuthankamon i Nefertiti en el nostre llit de 150x180cm, donant-li al tema una mica mes de caliu fotent-nos per sopar, un arroç al curry picant com una mala cosa, adobat amb una coca cola amb tot el seu gas, per tant, la posibilitat d'acabar un dels dos amb la permanent i la manicura, era palpable al poc aire que corria entre nosaltres.
Per agraïr al senyor que encara conservem el cabell, decidim anar de peregrinacio al monastir de Po Lin a l'illa de Lantau, on es troba el Gran Buda, una estatua de mes 25m d'alt, presidint el mar de Xina, un Montserrat Hong Kones, pero amb una Moreneta descomunal. Podriem fotre un rotllo sobre el budisme i l'espiritualitat, pero com no entenem res del que diuen decidim voltar per la zona i no perdre el temps descifran jeroglifics. L'ofrenes consisteixen en cremar una serie de bastons de totes mides, arribant a la conclusio que, cremar un basto com un pal d'escombra, es que alguna grossa hauries parit i mes et valia que el Buda et perdones perque l'infern seria la teva nova residencia.
De tornada decidim fer parada a Hong Kong city, ja que ens aconsellen que a la zona del port, hi trobarem les millors vistes per l'espectacle de llums i musica que cada dia a les 8, il.lumina Kowloon i Hong Kong, un piromusical sense piro, lluminosical mes ben dit...interessant de veure i gratuït, encara mes interessant.
Despres de caminar mes que per anar a la Meca, anirem a dormir, avui a les 4 del mati hora d'aqui, juga el Barça, i ens juguem massa per estar clapant.

Hong Kong

2010-05-01T10:19:00.002-04:00

Els de la companyia de la llum, aqui es foten d' or!

Despres del rutinari control d'explosius amb revisio de pasaport per 3era vegada... "senyor aduaner, si ja marxem del pais, i el deixem com estava, tan se li'n fotra cap on anem oi?"...pues no, preguntes amb respostes xorres...la millor, si portem algun animal exotic!!! un koala a la motxilla, un canguro sota la samarreta i una cria de cocodril als calçotets perque estigui confortable i no perdi temperatura...
Despres de 9h, arribem a Hong Kong i concretament a Lantau Island on es troba l'aeroport, a les 5.30 del mati...ni deu, el paio que recull carros, la senyora de la neteja i el d'inmigracio, que com australia, ni ens mira, agafa el segell i no sabem si eren els ulls o que estava clapant, total que estampa al pasaport i cap dins, "guecom tu jonkon"...aixo entenem que ens diu.
Si que es veritat que tot esta en cantones e angles, ara, busca l'autobus que va a Knowloon en un mapa amb 38 linies de bus i 15 de metro...res, a preguntar!
Despres de llegir el "Codigo da Vinci" i "el Simbolo perdido" teniem nocions d'intrepretacio de simbols i jeroglics pero a les 6 del mati com que no es facil...la d'informacio ens redirecciona amb un "teki bas atuenti guan soritu dola"...que???
anem per parts, teki-take it, bas-bus, atuenti guan-A21 i soritu dola-32$, perfecte ja ho tenim!!
Dormirem al centre del meollo, Nathan Road i al New Chung King Mansion, un punt i apart d'aquest viatge.
En resum, es tracta d'un complexe d'edificis de 17 plantes on a cada planta hi ha un "hotel", les habitacions fan 1'80x2 amb bany inclos, per tant mentres fas, et pots anar dutxant, 2x1! El llit de 1'50 pels dos, aquestes alçades, el roçe ja fa el carinyo.
Hi ha dos Hong Kongs, pel mati la vida flueix com una gran ciutat de negocis, gent de totes parts, botigues d'arreu del mon...ara per la nit...el paio que li fot als interruptors, deu estar amb un esguinç de dits permanent...tot s'ilumina, jumbotrons, rotuls, edifics, carrers, fins i tot els xinos son luminics!! I com bolets, els carrers importants es tallen, Fa Yuen Street Market, Goldfish Market, Temple Street Night Market, on es monten mercadillos gegants del que et puguis imaginar, i tot, a no mes de soritu dollars...d'aqui sortim amb exces d'equipatge, ja ho estic veient.

Australia en furgoneta...dies 16 i 17

2010-04-30T12:13:00.000-04:00

MELBOURNE
La gira australiana arriba al seu final:
5600km de Cairns a Melbourne
12 diposits de bencina E91
4 ciutats
29 pobles
32 McDonald's
2 Campings i...
16 dies de furgoneta.
Melbourne, no deixa de ser un cop mes, prototip de ciutat americana pero amb petits matissos europeus a nivell de cultura i arquitectura. Totalment cosmopolita, et trobes totes les races i cultures, destacant com no, els asiatics i els grecs, Papadopoulos i Katsiudis estan per tot arreu.
Melbourne es atravessada pel riu Yara i fou un dels primers assentaments del poble aborigen, avui, exiliat al mig del Outback de la ma de Deu i de l'alcohol, un altre crim al respecte a les cultures.
Federation Square es el centre cultural, artistic i del meollo de la ciutat, ple de gent a totes hores, o be hi ha un paio amb el digeridoo, que et trobes un fakir rostint-se com un pollastre a l'ast.
Al sud de la ciutat, a no mes de 2km, es troba el complex esportiu mes gran d'australia, amb el Vodafone Arena, el Melbourne Crickett Stadium, l'estadi olimpic del 56 i el Rod Laver Arena, recinte on es juga el Open d'Australia de tenis, s'ha de dir que la nostre curiositat ens va dur, per l'art del "me cuelo" buscant els lavabos, a la pista central on al Federer se li queien els mocs, mentre Nadal aixecava la copa de guanyador al 2009.
Despres de 2 dies de camping, deixem la Jucy i marxem direccio a Hong Kong, nou continent, noves cultures...sort que algo d'angles parlen perque naltrus de ni-hao, chop suey i el wan tun frito, no passem.
Seguim la nostre peculiar volta al mon, ara...cap a Asia!

Australia en furgoneta...dia 15

2010-04-28T04:05:00.002-04:00

GEELONG - PHILIP ISLAND

Com cada mati per aquests parkings de deu, a les 6:30 toca diana, 3 estiraments musculars, dos badalls i amb el pijama encara col.locat, en busca del McDonalds mes proper. Obrim la Jucy, conectem el movil i mentre ens fotem l'esmorçar, si es pot dir aixi, lectura del diari i el mundo deportivo...despres, ja gracies al Sr.McDonalds, farem us del seu lavabo per acabar de preparar-nos abans de fer via. Malhauradament, no som els unics i a vegades es formen uns taps a l'entrada del wc...i les pobres caixeres esperant que algu els hi demani alguna hamburguesa. Nosaltres ja anem amb el necesser, ja que ho fas, fes-ho amb elegancia, que no diguin que ets un guarro.
Avui anirem cap a Philippe Island, a uns 100km de Melbourne i un dels llocs de la gent de ciutat per passar el cap de setmana. Destaca basicament per, les seves platges, el circuit del GP d'Australia de Motociclisme, la colonia de foques i per tenir, la colonia de pinguins mes petits dels mon, una atraccio que han sapigut explotar d'allo mes be, ja que aquests animals, arriben a la costa cada dia entre 600 i 800 exemplars, per l'endema marxar pels illots mes propers a passar el dia. Es tal el negoci montat que fins i tot, han creat una mena d'anfiteatre roma a la platja, per gaudir, previa clatallada de 21$, l'arribada cada dia al voltant de les 6, de centenars d'aquestes diminutes aus marines.
Dema anem ja cami de Melbourne, per passar les dues ultimes nits abans de sortir cap a Hong Kong.

Australia en furgoneta...dia 14

2010-04-25T20:39:00.002-04:00

THE GREAT OCEAN ROAD

Castlemaine tindra restriccions d'aigua entre 2 i 3 mesos!
La sensacio de sentir-se arrugat i pansit l'hem tingut despres de passar 1h sota la dutxa, si ens porten el barco pirata dels clics de playmobil ens passem tota la nit sota la manguera! Quan l'hi arribi la factura del aigua al paio del camping, tanca per insolvent...
Avui la primera part del dia sera de carretera, tenim previst arribar a l' inici de la "The Great Ocean Road" al voltant de les 12. Pues res, Michael Jackson per 456ena vegada, galetes, una mica de suc i fota-li a la Jucy que no fem tard...
La Great Ocean Road es una de les carreteres mes emblematiques del mon, uns 150 kilometres just al costat de l' Ocea Pacific, on el mes rellevant son les diferents formacions rocoses que es creen tan dins com fora de l' aigua...London Arch, The Groove, The Arch i el mes conegut, Twelve Apostols, que no crec que falti traduccio, 12 protuberancies que emergeixen del aigua formant una sagrada familia en horitzontal.
L' hora perfecte, si el temps ho respecta, es a partir de les 4 de la tarda, quan el sol cau i segons la llegenda, la llum de Deu il.lumina l' ocea...pues alla que estavem naltrus preparats i efectivament no se si era la llum de Deu o un raig de sol, pero el paisatge que es crea es una de les imatges mes espectaculars d' aquest viatge!
Avui farem nit a Geelong i el seu Bowling Center com a punt d' inici de la nostre clapada.

Australia en furgoneta...dia 13

2010-04-25T20:38:00.000-04:00

DUBBO - CASTLEMAINE
Sembla que els veïns ens respecten i tenim la sort que no ha vingut ningu a despertar-nos.
Segons els planning previst, anem 8 dies per davant, jo no se si la Jucy va mes rapid del que marca el comptekilometres, australia no es tan gran com diuen o semblem japonesos en ruta. En fi, que ja ens trobem a 1200km de Melbourne i encara ens queden 9 dies de furgoneta!!
Com que plou, anem baixant, 150, 250, 400, 500, 600km, son les 13:30 del migdia i ja hem fotut la meitat, aquest ritme donem la volta a Australia, 3 vegades!!...aturat que en res toquem aigua! Recalculem i veient el temps i el que ens queda per fer, basicament la Great Ocean Road i Melbourne, decidim canviar el bitllet a Hong Kong...despres d'esperar...decidit, marxem el 29 cap alla, 5 dies abans del previst, la Jucy ja ens ha fet la seva funcio i ja es suficient l'estada per Australia, ja hem vist la majoria de coses que voliem veure i millor aprofitar el temps per Asia, mes economic i menjar mes saludable.
Avui dormirem de camping, no es que ens faci mandra dormir on sigui, es que despres de 3 dies sense passar per la dutxa com que la farum ja no es agradable, tot i que intentem fer vida de koala, poc moviment = estalvi energetic, quan un ja no s'aguanta ni a si mateix, mes val fer una rentadeta que despres es veu el mon d'una forma diferent.

Australia en furgoneta...dia 12

2010-04-25T20:36:00.000-04:00

VIATGE AL NO RES: TAMWORTH-DUBBO
Avui, hem de preparar la logistica pel dia que ens espera, entrem a l'Australia profunda...la del no res, la dels camions assesins i els cangurs com diplodocus...per tant, primer de tot, els hi fotrem una mica d'electricitat a la gent del punt d'informacio i aigua per la furgo dels lavabos publics del poble, no podem badar, si es desconeix el terreny, millor anar preparats.
L'esmorçar avui fot entre pena i llastima, el cul d'un got de llet i dues galetes, al pa bimbo s'ha creat una micropoblacio de fongs que millor no despertar-los. Vist amb perspectiva, sembla un bosc tupid...entre Avatar i el bosque animado!
Entrem per la Waterfall Way, la carretera que ens portara al conjunt de salts d'aigua mes important d'Australia, amb la Wollomombi de 200 metres de caiguda.
Fotos oportunes i seguim que no tenim temps a perdre. Ara si que el paisatge canvia completament, en 300km no hi res de res, camions voladors, senyals de vigila que creuen cangurs, cuidado que dels eucaliptus penjen koales i ojo que com et quedis sense bencina no et recullen fins 2 anys despres.
Aixi fins Tamworth o millor dit, la capital del country australia i la seva Big Gold Guitar, una guitarra de 25m que et dona la benvinguda del no res...cada any, mes de 200.000 persones venen fins aqui per veure el festival!
Abans de marxar, parem a la biblioteca del poble, i fent-nos passar per estudiants de periodisme de la prestigiosa Universitat de Palamos...el paio ens dona acces a una hora d'internet gratuït, encara deu estar buscant al mapa on cony cau Palamos i si hi ha conveni amb alguna universitat australiana...nosaltres mirem per tothom, segur que tenim al paio distret dos dies..."Where is Palmos? Oh my god!"
Despres de 5h mes de conduccio arribem de nit a Dubbo, un petit poble de 10.000 habitants pero amb un supermercat Coles gegant, com el Carrefour nostre, pues alla que anem, aparquem la Jucy en mig del parking i com qui no vol la cosa...ens fotem dues truites amb pa amb tomaquet, que per la cara que fotia la gent, no sabia si era una furgoneta de menjar rapid o dos penjats fotent-se el sopar...hem d'aprofitar la llum, no estem per gastar bateria nostre!
Per dormir, no ens complicarem massa, la Jucy de morros a l'entrada d'una casa i ja picaran si volen, la millor excusa si be la poli es que no trobaves el caravan park i com t'aconsellen no conduir de nit, s'ha fet fosc i alla que hem parat...entenc que borregos no son, pero fan la vista gorda.

Australia en furgoneta...dia 11

2010-04-25T20:31:00.003-04:00

NIMBIN, LA CIUTAT HIPPIE AUSSI
A uns 45km de Byron Bay, es troba Nimbin, el poble hippie australia per excel.lencia.
Nimbin fou fins al 1973, un poble mes de l'interior d'australia, amb les seves casetes, el seu colmado de sempre, la sra. Mary Smith i John Collins, el del bar i poca cosa mes...es aquesta data quan els estudiants universitaris transgressors de l'epoca, agafen el poble com l'icona de la cultura hippie australiana amb un festival Aquarius...peace and love i porros a totes hores. La sra. Mary escandalitzada, el del bar fotent el negoci de la seva vida...en resum, que enterrada la sra.Mary del susto, Nimbin s'ha quedat com un poble hippie, tothom es hippie, fins i tot el poli, es hippie...com l'anunci del C+ plus, bon rotllo per tothom i fumem herba que el mon s'acaba.
Pots trobar de tot, botigues de menjar directament de l'hort, de roba hippie, de plantacio de mariahuana, un forn de pa amb galetes de la risa i un centre civic on, tal com vas entran, no cal que t'informis dels cursos, sobre la marxa...que es fa un curs de liar porrets, pues t'apuntes, de tocar la guitarra cumbaya, pues vas i la toques, que avui es el dia de cant, pues tots agafats de les mans i cantant a l'amor...aixo no es el que eren els hippies d'abans, ara, massa friki el tema...questio d'epoques.
Despres de dues horetes captan l'aura hippie del moment, agafem la Jucy i seguim fent via fins Urunga, que pot sonar a Mozambique, pero no, esta a Australia. Aqui farem nit al parking de l'oficina d'informacio del poble, fins les 8:30h, no obren...perfecte!

Australia en furgoneta...dia 10

2010-04-25T20:24:00.002-04:00

BYRON BAY
La nit al parking la passem tranquilament clapant ja que dubto que la poli vingues a tocar la pera...a mes, com segueix plovent, allarguem el son fins les 7:30, el super fins les 9 no obrira les portes i com la Jucy, sembla el proveedor oficial de maduixes i pomes, passem desapercebuts.
Com de costum i com cada mati, anem a buscar la dutxa a la platja, en aquest cas, a l'aire lliure i amb la que cau, tan fa si et col.loques sota el "xorru" perque abans d arribar, ja vas empapat, cony de temps!!
Amb la calefaccio de la Jucy, sequem el que podem i carretera....seguent destinacio, Byron Bay.
Mig surfista, mig hippie, Byron Bay encara guarda l'encant de poble, sense gratacels ni mandangues de Surfers Parasise, edificis a l'estil Nova Orleans, l' ambient es mes tranquil, bars chill out, galeries d'art...
La Jucy, al meollo, on estan aparcats tots els surfistes, nosaltres no tenim planxa pero per si de cas, tenim el plafo que ens fa de taula per si pregunten...ultim invent portat directament d'europa, a veure qui es xulo que la vol provar primer...
Passem la tarda com tots els que hi han alla, mirant el mar com si tingues que venir el Titanic o el Barco de Chanquete, total no fotre res pero com ets surfista, pues com que queda mistic el tema.
Per dormir, aqui esta mes dificil, no avisen, directament 400$ de multa, per tant, indaguem i el millor lloc, a l'area de servei de l'autopista...tres furgos mes i es colapsa la carretera, els camions que ja ho saben, ni paren perque si entren, tal com van, s'emporten per davant 23 surfistes, 43 hippies i 12 gitanos.
En formacio d'aparcament en bateria es concentren tal quantitat de furgos, cotxes i autocaravanes que en el cas que s'hagi de sortir corrents, pots trigar entre 2 i 3h, esperem que no tinguem que evacuar amb cel.leritat.

Australia en furgoneta...dia 9

2010-04-22T23:33:00.002-04:00

Surfers Paradise

Despres de la nostre visita a Brisbane i al Lone Pine Sanctuary de Koalas, seguim baixant per fer nit a Surfers Paradise, per la Gold Coast, com be diu el nom, no fa falta dir que boletaires com que es dificil de trobar! Ja quan vas arribant es crea un paisatge entre Benidorm i Calella, una desarquitectura urbanistica de dimensions importants. Naltrus fins a la cuina i fotem la jucy al centre del meollo dins un parking a 1$ l'hora, a les 7 ja no es paga i son les 5:30...ja tenim on clapar...al parking!!
Surfers Paradise es, entre friki, cutre i chick, restaurants de tot tipus, souvenirs a totes hores, discoteques a totes bandes, i un Mango amb un retol gegant que diu "Barcelona"...en fi, per fer un volt, passar el que queda de dia i clapar al parking i fotre el camp...i com no, esperar que deixi de ploure.

Australia en furgoneta...dia 8

2010-04-21T03:22:00.003-04:00

Despres de tot, el temps ens esta acompanyant, si no es plou, ens cau una tormenta tropical de cal deu, i els australians li diuen aixo el Sunshine state...te nassos!
Sortim direccio Brisbane, la tercera ciutat d' Australia i envoltada pel riu que duu el mateix nom. Com aparcar ens costa 5$, res, fotem el cotxe al parking del super, anirem a fer un volt i ja despres si ens arriben els calers comprarem algo...o no.
Com a gran ciutat, Brisbane te la part financera o downtown, amb els seus rascacels i diferents barris al voltant, un d' ells com no, Chinatown, tornem a estar rodejats de chinos per totes bandes, son com gremlins aquesta gent, estic segur que si es mullen es reprodueixen perque no es normal, estan per tot arreu i per mes pitorreo et miren i somriuen...Que passa que tenim cara panda!!!!?? Ja us fotran!!
Despres de dos pomes i un platan, anem a la reserva de Koales mes gran d' Australia, la Lone Pine Koala Sanctuary, amb un total de 130 marsupials i 75 cangurs pululan per alla i naltrus pel mig com si tambe fossim de la comunitat, mateixa sensacio que vem tenir a l' Argentina i concretament a Punta Tombo, amb els pinguins.
Els koales, com marsupials que son, aclaracio per si algu es pensa que son de pelutx, no duren mes de 10-12 anys, dormen unes 20 hores al dia, 2 per menjar i 2 per contemplar com passa la vida. Llastima que durin tan poc que si no...qui fos koala!!

Australia en furgoneta...dia 7

2010-04-20T04:40:00.003-04:00

Avui el dia comenca en un parking de l' esglesia presbiteriana de Marborough, la cuna del ron aussi i el lloc de neixament del primer australia que va vola desde Anglaterra fins aqui...ben pensat, si be la poli i ens pica, sempre podem dir que estem fent cua per entrar a la casa del Senyor i per si de cas fem nit a la Jucy, no sigui que ens quedem sense seient...per cert, avui ens hem fotut el luxe d' esmorcar al McDonald's, amb wifi, tv, wc i el pack "breakfastburger" de 4$, semblava que estavem al Bulli, quina forma de babejar!!!...i mentrestant, veient com el Volca Islandes deixa tota Europa fumada i el Papa clapant-se en l' homilia a no se on, la mare que el va parir, sera del que penca que va cansat...el Mazinguer pobre no s' aguanta els pets, que el canviin ja home!!
Avui el nostre desti, Hervey Beach, a les 9 ja estavem amb la tovallola a la platja i a les 9>23 ja estavem recollint-la de la tormenta tropical que queia...tot el dia, ara si, ara no...aixi fins arribar a Noossa, el SAint Tropez Australia, maco pero car, per tant fem nit a Tallums Beach, a 20km, a clapar en una zona industrial i esperar que dema faci bon dia.

Australia en furgoneta...dia 6

2010-04-18T17:36:00.003-04:00

1770 Beach: Snorkeling a la Gran Barrera de Coral
Embarquem en el Lady Musgravre amb destinacio a les Capricorn Island a 18 milles de la costa. El barco es un pitorreo, la gent com si anessim a cala gogo a fotre un bany...la mare que els va parir, pero que no han llegit res o que!! La medusa Jellyfish que si et pica, et provoca un dolor agut que et paralitza el sistema nervios i ja em diras com et fots a cridar amb un tubo a la boca, o morts paratlitzat u ofegat, cocodrils d'aigua salada, que amb una caixalada se t'enporta les dues cames i a veure com cony surts de l'aigua sense cames, morts desagnat u ofegat i per rematar els taurons que ensumen la sang a 2km, total que el pack complet, picada de medusa, paralitzat i ofegan-te, el cocodril que veu moviment i t'envia les dues cames a cantallops de la plana i per rematar el tauro que ensuma la sang i...el nemo descollonant-se mentre t'intentes agafar algun lloc per sortir d'alla i com l'unic que hi ha es coral, tallant-te les mans com una paletilla iberica...
Total que despres de les explicacions de seguretat, ens pregunten si tenim padi, o cony i tant que tenim padi, es el que ens porta la mona cada dilluns de pascua!...pues no, el padi es el certificat per fer submarinisme, com no el tenim, nosaltres a fer snorkel, tubo, ulleres, peus d'anec i cap dins...cap dins es un dir perque semblavem dos iaios entrant a la piscina, primer un peu, despres l'altre, ara una mulladeta al clatell per agafar temperatura corporal, saltet i...el primer impacte amb l'aigua, les ulleres a Vilobi d'Oyana, el tubo penjant, els ulls vermells com un pebrot...i pensar que no veus res i sota teu tens un colla d'assesins intentant deixar-te com a molt, el banyador per repatriar!
La primera inmersio, a 3 metres del vaixell, sota l'aigua tot aumenta i el que seria un sardina, semblava un rap de 6kg, res home, que entre el tubo, i els peus d'anec ja tenim per passar l'estona...la segona inmersio ja ens em envalentonat, a 6m del vaixell i capbussades fins a 4m de profunditat i ja la tercera i ultima...
ens arriba a veure el Cousteau...quin estil, quina forma d'interactuar amb el mar...la barrera de coral, l'unica maravella natural que es veu desde l'espai i naltrus alla com tonyines en remull, ara cap dins, ara cap avall...
Despres de 8h de fer el peix, tornem a Port amb la sensacio que abans de marxar d'Australia, repetim l'experiencia cami a Brisbane...aixo no acaba aqui!

Australia en furgoneta...dia 5

2010-04-18T17:34:00.003-04:00

Gladstone - Agnes Water & 1770
Seguim direccio Agnes Water, ara si, acompanyats del Michael...li hem donat la volta al cd 20 vegades, quina pallissa de tio i la sort es que ens agrada, pero es que ja ballem el "moonwalk" dins la furgoneta i tot. Fins i tot un paio pitant i dient-nos que portavem bona musica...no, disculpi, a mi me la bufa el Michael Jackson, pero es que no tenim res mes!!!...
Arribem a Agnes Water i llogicament, campament gitano davant de la platge i com avui fa mal temps i bufa vent, ja tenim el gitano de tota la vida i el gitano surfero...nosaltres, deixarem el surf per un altre dia. Destaquem que la dieta d'avui ha sigut de sandwich d'atun i enciam amb salsa coleslaw i per sopar truita d'un ou...aixo es pitjor que la Lista de Schlinder, no que reclamem res pero igual que una vaga de fam.

Australia en furgoneta...dia 4

2010-04-18T17:31:00.003-04:00

Airlie Beach - Gladstone
La comunitat gitana de furgonetes toca diana a les 6 del mati, hora critica perque es quan tens mes numeros que passi la patrulla, per tant, tot obert i a esmorçar, si t'enganxen fora menjant o fent el pages no passa res, el tema es dormir...pues res, a partir de dema, treiem el matalass fora i s'acabo el problema! Com a tota comunitat sigui hippie, gitana, budista o dels Hare Krischna, el que es teu, tambe es d'altre, total que l'esmorçar s emblava el buffet de Ritz Carlton , bimbo torrat, mantega, mermelada de maduixa, cereals i el producte estrella, Nutela!! Com els fideus, la Nutela forma part del backpacker i es com un tresor, si tens Nutella, t'apareix gent de tot arreu.
Avui ens dirigim cap a Gladstone, uns 500km mes direccio sud, abans d'arribar a Agnes Water i 1770, dos petits pobles d'on, si el temps ho permet, farem snorkeling a Lady Musgrave Island.
Per les carreteres australianes hi han dos factors importants a sapiguer, un es el camion, es lo puto amo de la carretera, o t'apartes o t'aparta, tan se l'hi en fot que el pedal d'acceleracio de la Jucy surti per davant i que el motor vagi a 4000 revolucions...ni piten, s'enganxen a darrera i ja pots sortir cagant llets del seu cami, que t'envien a l'altre barri. L'altre son les senyals, si no es perill per cangur, es per vaques, sino per estruços, sino perque hi ha koalas penjant, sino perque no t'apropis a la vorera perque hi ha cocodrils...collons sembla que estiguis al Rioleon Safari i no a Australia, aixo si, per la carretera vas observant cangurs esclafats, tot i que veient el tamany del bitxo, el cotxes hauran quedat per portar-lo directament al xatarrero. A destacar avui que pel modic preu de 7$, ens hem fet amb els greatest hits del Michael Jackson, no es que siguem fanatics pero 30 cançons per 7$, crec que hem fet bona inversio.

Australia en furgoneta...dia 3

2010-04-18T17:28:00.003-04:00

Ayr - Airlie Beach
Despres de la pallissa de km d'ahir, avui en tan sols 300 mes farem parada a Airlie Beach port de sortida per anar a Withsunday, una de les tres illes mes importants junt amb Magnetic Island i Frazer Island...llogicament amb el temps que ens fa, al Wikipedia i a baixar-se les fotos, res de pagar 100$ per no guipar res! La concentracio de furgos davant el port es considerable, totes obertes i amb els trastos fora, que s'airegi el tema, quan et vas apropant sembla entre una concentracio de gitanos amb les "fregonetas y lo malacatones" a 2€ i el mercat del diumenge a Tordera...Aparquem la Jucy en mig del tinglado i com dos gitanos mes, despleguem cadires, la nevera, les tovalloles, i tot ben obert que es noti que tambe fotem pudor!...condicio sinequanon des d'un primer moment per formar part de la comunitat. El tema va de la següent manera, durant el dia totes les furgos es concentren davant la platja, alla com tens dutxes i lavabos, pues ja tens l'higiene sol.lucionada, al voltant de les 6, es desmonta el campament gitano i tothom busca lloc pel poble amagat de la poli, ja que si t'engaxa clapant a dins, multa que et foten...crec que si vulguessin ens empapelaven a tots perque el primer s'amaga be, pero les 100 furgonetes restants com que amagades no queden, mes be sembla un concessionari de cotxes clandesti. Airlie Beach, tot i ser un petit poble bastant turistic, encara no es massificat i la seva platja i la zona de port, fan del lloc, un regal a la vista. Tenim informacio confidencial de dos holandesos i una noia francesa d'un bon amagatall...el parking d'un hotel davant del port, pues alla que anem, seguint la tradicio, despleguem de nou el campament i passem la nit amb ells i un Ukelele, que ningu tenia ni idea com anava pero tocant 3 cordes algo de musica feia...

Australia en furgoneta...dia 2

2010-04-14T21:47:00.004-04:00

Port Douglas - Townsville - Ayr
Ens trobem a Port Douglas, a l' estat de Queensland, o millor dit de Sunshine State. 365 dies te l' any, 360 amb sol espatarrant...menys el 14 d' Abril del 2010!!
Aquesta nit no passem calor, millor ser deborats pels mosquits, que morir ofegats dintre la furgoneta, tot obert, finestres, sostres, que passi la corrent!!
Tot i aixi, es tant la calor que fot que un segueix suant encara que et quedis petrificat, intentant no gastar cap tipus d' energia, seguint el model del koala, no et mous, no gastes...pero es igual, et fotis com et fotis, et regalima tot!
Quan aconseguim quedar-nos dormits, entre la calor, i pensar que dema estariem remullant-nos entre taurons, sepies, i meduses assesines...a les 5 del mati, ens cau una tormenta tropical que la furgoneta semblava la barca de la Massiel, entre que no t' aclares que esta passant, l' aigua entrant pel sostre, en un espai de 1 x 2 intentant organitzar-nos, que tanquem primer, i com passa en casos d' emergencia, on estan les claus? com es tanca el sostre? mira de guardar la roba? Cony que hi ha molta aigua aqui dins...en fi, que despres de 20 minuts intentant salvaguardar el que podiem, ja ens fem l' idea que el snorkeling, o el fotem sota la dutxa o no podra ser.
Al mati seguent, plovent, i amb un cel negre que fotia por, ja ens diuen que, si volem fer snorkel, i segons el parte meteorologic, 3 dies d' espera! res home, carretera i manta i ja trobarem un roca i un peix de color taronja mes avall.
600km direccio Townsville i Magnetic Island, una de les tres illes mes importants de la Great Barrier Reef, juntament amb Frazer Island i Whitsunday Beach.
Com tenim que buscar lloc i no pagar ni un ral, ens apropem a Ayr, un poble de no mes 500 habitants pero amb McDonalds, per tant...McDonalds = Free Wifi!
Aparquem la Juicy al mateix parking i amb el cul mirant en fora ( cul de la furgoneta ) ens fotem uns noodles pelats mentre anem piratejant internet...gitanos de categoria!! I lo pitjor, fotent-nos uns fideus escaldats i sapiguent que a dintre hi han unes hamburgueses de 300g amb salseta, tomaquet i pepino...patir es poc!

Australia en furgoneta...dia 1

2010-04-13T04:05:00.004-04:00

Cairns - Port Douglas - Cape Tribulation
Si el 66% del nostre cos es aigua, el 34% esta dins de la furgoneta de la calor que fot aqui!
Sortim desde Cairns amb la nostre Juicy, mes comunment la furgoneta repartidora de fruita. Com passa en aquest casos, per sortir del poble ja estem 1h per trobar la carretera, si giraves a la dreta et foties a la platja, si giravem a l' esquerra ens fotiem al Carrefour Australia...un ple de mapes i l' altre intentant sapiguer com anava el cotxe...i fotent la volta al mateix lloc!
Finalment agafem la Capitan Cook Hgwy que ens dura primerament a Port Douglas, on reservarem la nostre inmersio a la barrera de Coral, punt i apart que ja estem acollonits perque entre meduses, cocodrils d' aigua salada, taurons de tota classe i el coral que el toques i et talla com un fuet, pagar per patir s' ha de ser una mica imbecil, pero s' ha de fer! Dues hores mes tard arribem a Cape Tribulation, un paradis de platges, palmeres i on la jungla arriba quasi al mar, per tant apart de banyistes hi ha tota classe de bitxos pululant com turista qualsevol, tant a dins com fora de l' aigua.
El catxondeo arriba a la nit quan tenim que buscar on dormir, llogicament intentem no pagar ni un duro pero la multa per clapar al carrer no compensa, total que decidim fotre el mangui i buscar un caravan park e intentar que el guarda hagi passat aixi ens estalviem els cuartos. La nostre primera nit la passem al Noah Caravan Park...2 furgonetes i nosaltres, sense llum, lavabos, cuines...res, aixo si, animals i animalons els que vulguis, dintre la furgoneta estariem a 34 graus, suant com tossinos, si obries la porta et deixaven com un Ferrero Roche, si tancaves, anaves perdent liquid, la millor sol.lucio, mig pot d' insecticida per la furgoneta, tot tancat i nosaltres entre coma bronqui-pulmonar i parada cardio-respiratoria, un escandol!! Aquest mati, despres de dormir com els elefants, amb microclapades, a les 5:30 fotiem el camp corrents per si passava el guarda conduint en pijama, despentinats amb el llit per fer i sense les ulleres i ni les lents de contacte...com els ratpanats, anavem guiant-nos pel so de les onades.
Dema, snorkeling a la Gran Barrera de Coral!
(P.D: A partir d' ara intentarem penjar videos si la velocitat de l' internet ens ho permet, estigueu pendents a la seccio de fotos )

Sydney i la campervan

2010-04-10T05:01:00.005-04:00

Ja ho m'ho deia el meu pare... "a veure si despres d' aquest viatge, comences una miqueta a posar seny a la teva vida xato"...tota la rao, pero de moment...
No son ni les 6:30 del mati que ja estem dutxats, vestits, pixats i pentinats, com dos boyscouts de la 4a divisio de pixa pins de ciutat, sortim per la porta del hostel per explorar Sydney pam a pam. El paio del hostel ens ha mirat i haura pensat que si aquest dos arriben ara de festa amb aquesta pinta, el dret d' admissio en aquesta ciutat se'l passen pel forro!!...i perque el paio no ha vist la motxilla amb el nostre paquet australbimbo, 4 tranchetes, la cantimplora i un pernil al buit, que el foties a contrallum i et quedaves cec...i encara et foten a l' envoltori "97% fat free"...gracies senyor empaquetador per deixar-nos un 3% de greix, perque sembla que ens estem fotent uns entrepans bimbo de paper de WC.
Australia i en especial Sydney no tenen mes de 200 anys d'historia pero realment es un punt al mon que val la pena visitar, comencant per l' Opera House, simbol e icona de la ciutat, passant per Harbour Bridge, Paddington, City Centre, Chinatown, Cockle Bay, el zoo i els seus koalas...espais diferents que tots junts conformen la gran ciutat que es Sydney.
Quan creiem que teniem tot el viatge planificat per Australia en cotxe, s' ens ocorre la brillant idea de preguntar per campervans per fer estona...pues efectivament la liem grossa i sortim del rent a van amb un furgo verda i lila que semblarem repartidors de fruita del Mercabarna. Entre el nostre angles de segon de Opening School i el paio que si ens ven un senglar tambe li comprem perque semblava que ens fotia la oferta del mes, ens proposa una furgo sortint de Cairns, a la punta nord del pais i a quasi 3500km de Sydney i baixarla fins Melbourne a 5400km, en quan temps? 23 dies!! Calculadora rapidament en ma, i amb les nostres nocions de banca i gestio del caler...logaritme neparia de 2 per l' arrel cuadrada de la bencina menys 23 nits de hostel, tot aixo sumat a dos paquets de fideus a la dieta...acceptem l' oferta!. Diumenge a les 7 del mati, sortim en avio desde Sydney fins a Cairns i la Gran Barrera de Coral, i com Thelma & Louise a l' australiana, comencem l' aventura per la West Coast, per arribar el 4 de Maig a Melbourne.
Sincerament, millor no pensar-hi gaire....

Sydney...Australia ens espera

2010-04-08T07:08:00.005-04:00

La cara d'api que se li queda a un quan li diuen a l' aduana que necesiten fer-nos un control per si portem explosius...
El nostre ultim dia a Nova Zelanda, el pasarem amb la Merce i el Ricardo, ella, barcelonina de les Corts, ens va dedicar una classe magistral en banca i borsa, que aquest mati per decicio bilateral, em decidit desviar part del nostre patrimoni al paradis fiscal de les Illes Medes, per Caiman i Suissa encara no ens arriba, pero mica en mica que aixo de guanyar calers ahir ho vem veure clar. Ricardo de Madrid, comenca la seva aventura en bici desde Invergardin al sud fins a Auckland, 1500km a cop de pedal, com aquell que va a Ripoll i torna un diumenge de primavera.
Per recomanacio de, la mare que el va arribar a parir, del propietari del hostel, passem el dia a Hanmer Springs i les seves piscines termals. El que semblava un espai idil.lic, es transforma en un mix entre Illa Fantasia i una sessio d' aquagym per a la 3a edat...creiem que o be estarien amb el rodatge de la segona part de Cocoon o tocava dia de piscina als avis del poble, perque el mes jove no tenia menys de 83 anys!...
Entre les piscines de sulfur, que et deixavem el cos a una flaire a rata morta, els iaios flotant per les piscines com nutries canadenques i nosaltres mes perduts que una gamba al Raval, decidim tornar i fer parada per les bodegues del millor vi blanc del Pacific, total que comeneces amb un tast de una copeta i acabes passant la llengua pel cul de la botella perque no quedi ni una gota!!...que no estem per tirar els diners!
Avui sortim direccio Australia, en un vol de Quantas i 3 hores, ens plantem a Sydney i com no...primer control el passem sense complicacions, segon control perfecte pero al arribar al tercer...un hibrid entre mamut i senyora policia ens verifica els passaports i "Please, follow me, we need to talk with you"...i nosaltres que pensavem que ens rebria un koala i un cangur amb fulles d' eucaliptus...pues no...la gorda de mala llet i un precios gosset preparat per ensumar-nos fins els empastes...durant 3 minuts no sabiem si erem turistes o llaunes de dog chow, el paio ensumant com si fossim cansalada fresca, olor a frescura no fotem xato...el motiu...control rutinari per si portem...EXPLOSIUS!!!...no tenim res mes a fotre que disfracar-nos de Mujaidins i viatjar pel mon per reventar-nos com petardos de verbena senyora!...en fi, que amb un "Enjoy Australia guys", les dues llaunes de purina fan sortida finalment en territori Aussi...primera parada, Sydney.
Gracies a la Merce i al seu domini d' HTML, anirem afegint coses al blog perque us sigui mes entretingut.

Born to be free...part 1

2010-04-06T04:28:00.002-04:00

Aquest estudi es determina despres de 90 dies convisquen amb una especie que s' anomena "backpacker" o "motxillero".
Facils de diferenciar per dur unes motxilles que excedeixen en tamany i pes el doble del volum del portador, manifesten un arqueig a la zona lumbar, on la columna adopta la postura tecnicament anomenada del jeperut o la tortuga comu. Aquest proposit morfologic de l' esquelet es per tal de no acabar al terra, com escarbat boca adalt, movent cames i bracos descontroladament amb l'unic proposit de girar-se el mes aviat possible, abans de morir esclafat per la pressio de les nanses de la motxilla.
Tot aixo s' aconsegueix amb un caminar lent pero segur, equilibrant cap i cames amb una guia de 300 pagines a la ma dreta i una bossa del menjar sobrant a l'esquerra. El coll amb prou feines te capacitat de moviment lateral entre 10 i 12 graus, degut a la pressio de la motxilla sobre les cervicals, que provoca una manca de rec sanguini e intensifica un color de pell mes vermellos al beneficiari, escanyament articular o pigmentacio anomala en termes medics.
Es conformen en grups i habiten en espais comuns entre 6 i 12 membres, majoria de vegades no es coneixen de res i es comuniquen en un primer moment per sons guturals, ei, hi...
El seu olor corporal s' intensifica segons el pas del temps, mes olor, mes dies en ruta. Creiem que la manca d' higiene, en certs casos, determina territorialitat o pertenenca. En molts casos podem determinar que segurament puguin descendents de felins, per la seva animadversio a l' aigua.
La seva dieta es limita a pasta i arroc, per arribem a la conclusio que no son carnivors, mes be hidrocarbonics, a vegades, en dies comptats afegeixen carn a la dieta, pero es poc habitual, si hi ha carn, es dia de festa o cel.lebren alguna cosa...
Defineixen el seu espais territorial escapant les seves peretenences, a mes escampada, mes ample territori.
Els nostres dies a Nova Zelanda arriben al seu fi, entre hobbits, anells, maoris i paisatges, dijous vinent volem cap el nostre seguent desti, Australia.
Aquest dies la ruta ens ha portat desde els glaciars de Franz Josef a Wanaka, Queenstown, els fiords de Milford Sound, i finalment a Christchurch, on ens trobem ara.
Nova Zelanda es el pais de l' aventura, dels paisatges, dels contrastos, dels maoris, del senyor dels anells i de mil espais naturals per adonar-te'n que encara hi ha parts del mon on la natura i els humans segueixen respectant-se mutuament.

Abel Tasman National Park...a cop de rem

2010-03-29T06:05:00.007-03:00

Si ens diuen que aixo d'anar en kayack es tan dur...no ens veuen el pel!

Despres de 2 dies a Nelson, decidim recorrer el Parc Nacional d'Abel Tasman en kayack, aquest parc es considerat un dels espais naturals mes impressionants de Nova Zelanda. Un pot pensar que aixo d'anar amb una barqueta puntiaguda i dos rems, no hi ha mar que es resisteixi...a nosaltres si.
Despres de 40 minuts de pallissa explicant-nos tots el sistemes de seguretat amb un angles abeltasmania i llogicament sense enterar-nos de res, ens limitem a moure el cap en signes d'afirmacio i de tant en quan amb un "yeah" macarronic...si el paio ens estava dient el nom del porc, a tot li hem dit que "yeah", sincerament a les 8.30 del mati i vestits amb uns trajes que semblavem els de la Repsol butano, com que s'ens en fotia una mica el tema...total, que entrem en accio!
Escenificacio del moment, 4 kayacks dobles, 3 amb alemanys i el nostre, entren primer els 3 kayacks bavars com final olimpica de rem, fotent unes padalades que semblaven tsunamis...naltrus, amb tranquilitat matinera, decidim qui fara de timoner i qui de guia, el tema es tocar poc l'aigua perque esta gelada, mes diem aixo que entra un, i a l'entrar l'altre... la kanoeta dels pebrots ens envia al fons del mar, fins els muscles de les celles s'han quedat catatonics...semblavem dos gossos nedant un cap a cada costat i el kayack a la deriva...finalment despres de 2 intents amb l'ajuda del guia remolcant i dels bavars aguantan, sortim padalant com si aqui no hagues passat res...hipotermics, pero res! Cadascu puja al kayack com li dona la gana!
La ruta de 6h ens portara per Fisherman Island, Adele Island i Watering Cove, dos illes i una jungla, en mig de la bahia de Tasman.
Al final ha sigut tant magica la nostre interaccio amb el mar, que despres de confondre foques marines amb pedrots, hem tingut la visita d'aquets animals marins, nedant a 2m del kayack!
Dema seguim ruta al sud direccio els Glaciars Franz Josef i Fox Glacier, tornem a l'alpinisme sobre gel.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Si nos dicen que esto del kayack es tan duro...no nos ven el pelo!

Despues de 2 días a Nelson, decidimos recorrer el Parque Nacional de Abel Tasman en kayack, este parque es considerado uno de los espacios naturales mas impresionantes de Nueva Zelanda. Uno puede pensar que esto de ir con una barquita puntiaguda y dos remos, no hay mar que se resista...a nosotros sí.
Despues de 40 minutos de paliza explicándonos todos el sistemas de seguridad con un ingles abeltasmaniano y logicamente sin enterarnos de nada, nos limitamos a mover la cabeza en signos de afirmacion y de tanto en cuando con un "yeah" macarronico...si el tio nos estaba diciendo el nombre del cerdo, a todo le hemos dicho que "yeah", sinceramente a las 8.30 de la manana y vestidos con unos trajes que pareciamos los de la Repsol butano, como que nos daba igual el tema...total, que entramos en accion!
Escenificacion del momento, 4 kayacks dobles, 3 con alemanes y el nuestro, entran primero los 3 kayacks bavaros como final olimpica de remo, dando unas remadas que parecían tsunamis...nosotros, con tranquilidad matutina, decidimos quienes hara de timonel y quien de guía, el tema es tocar poco el agua porque esta helada, mas decimos esto que entra uno, y a el entrar el otro... la kanoa de las narices nos envía al fondo del mar, hasta los musculos de las cejas se han quedado catatonicos...pareciamos dos perros nadando un hacia cada lado y el kayack a la deriva...finalmente despues de 2 intentos con la ayuda del guía remolcando y de los bavaros aguantando, salimos remando como si aqui no hubiera pasado nada...hipotermicos, pero nada!...cada uno sube al kayack como le da la gana!
La ruta de 6h nos lleva por Fisherman Island, Adele Island y Watering Cove, dos islas y una jungla en medio de la bahia de Tasman. Al final ha sido tan magica nuestra interaccion con el mar, que despues de confundir focas marinas con pedrotes, hemos tenido la visita de estos animales marinos, nadando a 2m del kayack!
Manana seguimos ruta al sur direccion los Glaciars Franz Josef y Fox Glacier, volvemos al alpinismo sobre hielo.

Wellington part II

2010-03-25T06:59:00.005-03:00

Wellington, capital de Nova Zelanda i considerada la meca del cine de ciencia ficcio.

Les nostres aparacions dins del 7e art, no pasen d' aquelles filmacions cassolanes, en els millors dels casos amb tecnologia revolucionaria Betacam i enregistrades en centenars d' hores de filmacio amb titols memorables com "Tecknon, el naixement" o la trilogia "El bateig", "La Comunio" i "La Confirmacio del nen"...pel.licules que han rebut premis com el "Marc de plata"...per posar la foto vestit de mariner i pregant a Deu que s'acabi tal humiliacio o el "Ciri pascual" al actor mes jove amb la potencia de plor mai enregistrada, obres mestres que han passat a l' historia i que no fa mes de 4 anys, han pogut ser remastertizades en DVD i tot.
Sincerament de fer, feiem mes aviat poc o res, tan sols figuravem, com aquelles pel.licules del millor cine mut, on sense dir res, despertavem tot tipus de sentiments...mai un actor principal ho havia tingut tan sencill a l' hora d' interpretar.
L' inquietud pel cine ens agafa de nou amb el primer Cinexin i els seus cartutxos amb pel.licules d' animacio com, "Donald va de pesca" o "Gooffy y sus amigos", aquelles tardes de dissabte veient la mateixa pel.licula 256 vegades manivel.la cap endavant, manivel.la cap enrera, avui en dia tecnicament anomenat "Slow Motion".
Nova Zelanda, tot i ser un d' aquells paisos que criden l' atencio per visitar un cop a la vida, es a partir de l' any 2003 quan molta gent la situa en el mapa com la "Middle Earth" o La Tierra Media, i tot, gracies a un paio, Peter Jackson i la seva productora Weta Films que van portar a la gran pantalla el llibre de J.R.Tolkien "El Señor de los Anillos". Pot agradar o no, pero resumidament, no es pot treure el merit a una pel.licula que 7 anys mes tard porta generats mes de 4 Bilions de dolars i despres del Govern, es l' empresa que genera mes llocs de treball a Nova Zelanda, dels 5 milions d' habitants, el 4% de la poblacio treballa pels estudis de cine Weta, d' aqui el nom de Wellywood.
Actualment de la ma de Guillermo del Toro ("El laberinto del Fauno" o "Hellboy") conjuntament amb Peter Jackson, s' esta de ple en el rodatge de "The Hobbit", segon dels llibres del mon fantastic de Tolkien.
Naltrus no voliem ser menys i hem provat sort com actors principals, fotent-nos les orelles puntiagudes, no els hi feia mes falta afegir caracteritzacio...despres d' una jornada intensa de casting, ja ens han dit que tindrem resposta o be, mai o en els millors dels casos, cap dia.
Agafem el ferry i ja estem fent cami per l' illa sud on segons ens diuen, es pot gaudir d' un dels millors espectacles visuals a nivell de paisatges...si algu ha pogut veure Avatar, James Cameron va rodar algunes de les escenes per aqui, pot ser trovem Pandora?....qui sap.

Wellywood...The Hobbit

2010-03-23T23:22:00.005-03:00

Per motius de filmacio, anem una mica de cap, ja sabeu el que te aixo del cine, estudi de guions, caracteritzacio, produccions, proves de vestuari...pero ja estem acabant el proxim post que enviarem aviat.
-------------------------------------------------------------------------------
Por motivos de filmacion, vamos un poco liados, ya sabeis lo que tiene esto del cine, estudio de guiones, caracterizacion, producciones, pruebas de vestuario,... pero ya estamos acabando el proximo post que enviaremos pronto...

De Rotorua a Taupo...

2010-03-19T19:26:00.004-03:00

De vital importancia a l' hora de viatjar es, per poc que sigui, agafar unes nocions basiques del idioma local, sempre et fa mes proper a la gent i et facilita la feina...
Naltrus no voliem ser menys i ens fem amb un petit diccionari maori-catala / catala-maori, de primera edicio i segurament d' un tiratge editorial d' un o ningun al mercat. La llengua maori te uns 800 anys, sense registre escrit, com a llengua tribal, el boca-orella fou l' unic metode de conservacio fins l' arribada dels anglesos al voltant del 1630 amb Abel Tasman.
D' estructura lexica sencilla, tot comenca per WA, WE, WI, RA o RO, per tant, que vols aigua en maori...sufix WA + ter, que vols internet WI + fi, per expressar que alguna cosa t' agrada, WA + i, que et sembla extrany RA + RO, no te mes, de tant en tant col.loques un TE amb alguna K, i ja pots establir una bona conversacio amb la gent d' aqui...exemple gramatical "Te Wifi? Ka, Wifi ta Wai ( clar i de bona conexio ), Ka te Water? Water ta rara ( millor embotellada )...aixi, vas fent i enriquint el teu aprenentatge maori.

Sortim d' Auckland direccio Waitomo i les Glow-Worm Caves, ['glou guorm queifs']...un total de 300 coves amb milions de cucs de llum, considerades pels maoris com el mes semblant a l' infern per la seva foscor i les emmanacions de sulfur que es desprenen, conjunt de factors que fa que els paios estiguin calentets i ni deu els mou d' alla, ells van fotent llumetes i ja tenen la feina feta.
Proxima parada, Rotorua, una de les zones del mon amb mes activitat geotermica despres de Yellowstone, amb espectaculars geysers, piscines volcaniques naturals d' aigua calenta i craters ens constant erupcio, Hell's Gate...segons els maoris, Wai-o-Tapu o l' espai de les aigues sagrades, un espectacle visual de fumaroles i colors...aixo si, la flaire a bomba fetida que fot a tot el poble, el fa la ciutat del pet permanent.
Finalment arribem a Taupo i el seu llac del mateix nom assentat sobre la caldera del volca Oruani. Taupo es considerada la capital de l' adrenalina, allo que et pasi pel cap per trencar-te la crisma, aqui ho podras fer. A 10 minuts del poble, es troben les Huka Falls, cascades naturals, que si et be de gust, et foten barranc abaix amb una barqueta...(foto representativa)
Si el que t' agrada es el trekking, a 20 minuts es troba el P.N de Tongariro i els seus volcans Ruapehu, Tongariro, Ngauruhoe, pels fanatics de Lord of the Rings, el Mt. Doom on es troba l' ull de Sauron, qui no l' ha vist, ho deixem en un volca de 2300 mts en erupcio.
Com ens atavalem de tanta cosa que hi ha per fer, tenim convocada una reunio de compromisaris per mira que fem, si et tornes boig, en dos dies tens la VISA com paper de fumar.

Kia Roa Arotearoa

2010-03-15T15:00:00.003-03:00

"Ki mai koe ki a au, he aha te mea nui tenei ao: Aoetearoa"

Soritm de Xile direccio Nova Zelanda, un vol de LAN de 13h del dia 12 de Marc, ens portara al pais dels kiwis, els maoris, els All Blacks i la "Middle-earth", on dos hobbits van liar un sidral per portar a fondre un anell, que els hi va costar 10 Oscars de Hollywood.
Arribem a Auckland i el primer que llegim es "Kia mai koe..." -3.35 a.m del 14 de Marc del 2010...rapidament demanem un traductor pero a l' aeroport hi ha menys gent que a la Cibeles dimecres passat...Olimpique de Lyon gracies per existir!!...si vem sortir un dia 12 a les 22h i li sumem 13h, com pot ser que estiguem a 14, on esta el da 13 de Marc en les nostres vides? Aixi, per la gracia de Deu, ens foten un dia i ja li reclamaras a Sant Pere quan te'l trobis...pero aixo no es lo collonut del tema, a Nova Zelanda no es parla l' angles? Semblaven dos iaios llegint el manual tecnic del nou Iphone 3G, pero que diuen?
Passem inmigracio, Raig X, Ecografies i Resonancies, amb cara de 2on de parvulari ja que si s' enteren de la pastifada que em deixat a Sud-america...
A Nova Zelanda viuen quasi 5 milions de persones, dels quals 1.5 es concentren a la ciutat d' Auckland, considerada la ciutat dels Volcans amb un total de 49 actius...tema que no tocarem per si les mosques, si algu vol sapiguer de volcans, al Wikipedia esta farcit!
Destacal' Sky Tower amb 350m d' alcada, on l' atraccio no es les privilegiades vistes no, es tirar-se contra una diana que esta a 15m del terra!!...seguim per la One Tree Hill, mundialment conegut per la canco del mateix nom que li van dedicar U2, l' Auckland Harbour, Fish Market, Mt. Eden, Victoria St, Waiheke i Rangitoto Island, aixi fins un centenar d' activitats que Auckalnd ofereix als seus visitants...pero per sobre de tot aixo, destaquen, i mai millor dit, unes besties de minim 190cm i 100kg de pes, es igual que siguis mascle o femella, iaio o iaia, tots foten igual! El Sr. Petit Suisse s' entera del negoci que te aqui i ja faria anys que estaria contant bitllets a Illes Caiman...no son normals!
Avui, dia no se de Marc, en visita al Auckland Maori Cultural Museum, ens ha rebut 5 animals amb el famos 'Haka', ball de guerra maori i que els All Black de Rugby, han fet tant famos arreu del mon...encara crec que tenim els pantalons pixats!
Auckland i creiem que tota Nova Zelanda, es el pais de la tranquilitat, l' educacio, l' amabilitat i el mestizatge de dues cultures, la maori i l' anglosaxona, que sense tirar-se masses plats pels cap, viuen i conviuen en perfecta armonia.
Per cert la frase del principi vol dir:
"Si em preguntes on es troba el lloc mes impressionant del mon, la resposta segurament sigui, a Nova Zelanda"
http://www.youtube.com/watch?v=8eGCsEQ15L4&feature=related

Crec que algo es mou aqui sota...

2010-03-11T18:38:00.006-03:00

La nostre arribada a Santiago, un guió de les millors pel.licules d´acció.
Militars, policies, equips d´operacións especials...tot Santiago barrat a cal i canto! Ja sabiem que ens buscaven però, tampoc fa falta tant home, que nosaltres som pacifics...sembla que l´unica arma que portem es un desodorant d´spray i la gilette per afeitarnos...encara que ben pensat, John Rambo, amb un xiclet i dos rotllos de water, es va parir una AK-44 amb repetició de 14mm.

Arribant al hostel "Che Lagarto", la comitiva policial ens espera, jo crec que del acolloniment, semblavem dos ballarins de claqué, però en aquets casos, l´important es respirar profundament i relativitzar la situació, analitzar els punts de fuga i fer-se el suec amb xiulets cardeners...

A dos carrers del hostel, es troba el "Palacio de la Moneda", fins avui, la casa de la Bachelet, a partir d´ara la casa del Piñera...dijous 11 de Març 2010, la dreta puja al poder després de la dictadura de Pinochet...Al centre hi ha un perimetre de seguretat de quasi 1 kilometre, on per entrar i sortir, has de demanar permís al policia de torn, fins demà dissabte aixó no es normalitza, sort que avui ja marxem.

Tenim situació privilegida, al mig centre de Santiago, i segòns ens diuen, una de les zones més segures davant dels terratrèmols...ens 3 dies a Xile em tingut 8 moviments sismics amb un de 7.1 amb alerta de tsunami ahir, cami de Valparaiso!! Primer penses que es el metro que et passa per sota però després començes a fer moviments Michael Jacksoners que et fan pensar que el transport públic com que no es...
Tot s´ha de dir que ni ens vem enterar, segurament perque la clapada durant l´hora i mitja de trajecte, ja podia caure un planeta que ni fava...ens va despertar un bomber que venia al bus avisant del sisme i que per seguretat, aniriem cap a les zones més elevades de la ciutat perque hi havia alerta de tsunami...en un altre situació jo crec que haguessim cridat més que un boja fanàtica davant del Bisbal, pero la veritat que aqui es com, "Ah vale, espere que coja mis cosas y voy saliendo"...7.1 de terratrèmol i tsunami, 2 pel preu d´un!!

Creiem que Xile encara trigarà dos o tres anys en recuperar-se de tot aixó, els sismòlegs encara preveuen dos mesos de moviments i algúns il.luminats ja van dient que davant de terratrèmols de més de 8.5, queda una réplica encara més forta per acabar d´adobar-ho tot...esperem que sigui tan sols aixó, il.luminats. La mitja es de 6 0 7 moviments per dia, entre 5.6 i 6.5, algo normal aquí, un desastre a un altre part del món...però la vida segueix i nosaltres ja marxem a veure si tot torna a la normalitat.

L´aventura per Sud-àmerica s´acaba, després de dos mesos crec que ja l´hem liat prou i el millor es fer el salt cap el Pacífic. Diuen que Nova Zelanda es el paradís de la correcció, l´amabilitat, l´educació, el viure am pau i tranquilitat...fins el 14 de Març del 2010 que posarem peu a Auckland!!
------------------------------------------------------------------------------------
Nuestra llegada a Santiago, un guión de las mejores por peliculas de acción.
Militares, policías, equipos de operaciones especiales...todo Santiago vallado a cal y canto! Ya sabiamos que nos buscaban pero, tampoco hace falta tanto hombre, que nosotros somos pacificos...creo que la unica arma que llevamos es un desodorante de spray y la gilette para afeitarnos...aunque bien pensado, John Rambo, con un chicle y dos rollos de water, se monto una AK-44 con repetición de 14mm.
Llegando al hostel "Che Lagarto", la comitiva policial nos espera, yo creo que del acojone, pareciamos dos bailarines de claqué, pero en estos casos, lo importante es respirar profundamente y relativitzar la situación, analizar los puntos de fuga y hacerse el sueco con silbidos pajareros...
A dos calles del hostel, se encuentra el "Palacio de la Moneda", hasta hoy, la casa de la Bachelet, a partir de ahora la casa del Piñera...jueves 11 de Marzo 2010, la derecha sube al poder tras la dictadura de Pinochet...En el centro un perimetro de seguridad de casi 1 kilometro, dónde para entrar y salir, debes pedir permiso al policía de turno, hasta mañana sábado esto no se normalizara, suerte que hoy ya nos vamos.
Tenemos situación privilegida, en medio centro de Santiago, y segun nos dicen, una de las zonas más seguras ante los terremotos...en 3 días en Chile hemos tenido 8 movimientos sismicos con uno de 7.1 con alerta de tsunami ayer, camino de Valparaiso!!
Primero piensas que es el metro que te pasa por debajo, pero después, empiezas dar dar movimientos Michael Jacksoneros que te hacen pensar que el transporte público como que no es... Cabe decir que ni nos enteramos, seguramente perque la siesta durante la hora y media de trayecto, ya podía caer un planeta que ni idea...nos despertó un bombero que venia en el bus avisando del seísmo y que por seguridad, nos llevarian hacia las zonas más elevadas de la ciudad perque había alerta de tsunami...en otro situación yo creo que hubieramos gritado más que un loca fanática delante del Bisbal, pero la verdad que aqui es como, "Ah vale, espero que coja mis cosas y voy saliendo"...7.1 de terremoto y tsunami, 2 por el precio de uno!!
Creemos que Chile todavía tardará dos o tres años en recuperarse de todo esto, los sismologos todavía prevén dos meses de movimientos y algunos iluminados ya van diciendo que delante de terremotos de más de 8.5, queda una réplica todavía más fuerte para acabar de liarla un poco más...esperemos que sea tan sólo esto, iluminadios. La media es de 6 o 7 movimientos por día, entre 5.6 y 6.5, algo normal aquí, un desastre en otra parte del mundo...pero la vida sigue y nosotros ya marchamos a ver si todo vuelve a la normalidad.
Nuestra aventura por Sudamerica se acaba, tras dos meses creo que ya la hemos liao lo suficiente y lo mejor es hacer el salto al Pacífico. Dicen que Nueva Zelanda es el paraíso de la corrección, la amabilidad, la educación, el vivir en paz y tranquilidad...hasta el 14 de Marzo del 2010 que pondremos pie a Auckland!!

Jocs Olimpics d´Hivern...Barcelona 2022!!

2010-03-08T18:29:00.007-03:00

Carta oberta al nostre Il.lustre Alcalde de Barcelona.

Barcelona 09/03/2010

Estimat Alcalde,

Encara ens fem creus del dia en que vostè ens va sorpendre amb aquella aparació pública al Museu Olimpic, presentant la nostre ciutat, Barcelona, com a futura ciutat candidata per uns Jocs d´Hivern. No li sapiga greu, si en aquell moment molts de nosaltres, vem pensar que havia fet una miqueta massa amb el resopó del esmorzar i les copetes d´Aromes de Montserrat...el seu cabell despentinat, la seva veu de bar de barriada i les seves bosses, penjant dels ulls...mala nit hauriem tingut, empinar la bota ja ho té aixó, exaltació de l'amistat i negació de l'evidencia.
Pensar que seriem la primera ciutat del món en fer uns Jocs d´Hivern al costat de la platja, no dubti que varem pensar que s´havia grillat una miqueta, tot es proposar-s´ho diuen, pero entengui que hi ha coses que son més dificils de païr.

Tot i entenent la dificultat del seu càrrec, en aquells moments veure´l en aquella roda de premsa, ens va compungir el cor, veure el nostre Alcade delirant davant dels mitjans de comunicació, entengui que un es preocupa, com Barceloní de la ceba.

Peró avui, Estimat Alcalde, el temps li ha donat la raó, Barcelona està al nivell de Chamonix, Vancouver, Calgary, Nagano o Candanchu!

Ja estem amb aquell xiuxiueig al cos per veure els telesillas pujant pel carrer Balmes, el telearrastre pel carrer Aragó fins Placa Espanya, l´Arrabassada preparada per la prova de Bobsleigh, Placa Catalunya plena de gom a gom amb les proves de patinatge artístic, l´ski nordic pel Parc de la Ciutadella i els salts de trampolí a l´Avinguda del Tibidabo per aterrar a Psg. de Gracia, pensi que el record del món estaria prop de la tenda de Louis Vuitton, pensem en els sponsors també.

Ja tenim aquella il.lusió de ciutat pre-candidata, del dia de l'inaguració, vosté, com en Clos, enfilat al bus turistic per la Gran Via amb la filarmonica de Salzburg, vestit amb aquell "plumó" de ploma d'anec, les manoples i les orelleres i naltrus, com cada cop que Barcelona acull un esdeveniment de gran repercusió, omplint els carrers amb les bufandes, els "descansos", el vi calent i esbatussant els "cencerrus" donant la benvinguda als XXIII Jocs d'Hivern de l'Era Moderna.

No dubti que després que ens informessin de la nevada d´avui, naltrus, a l´Argentina, i concretament a la zona d´ski mes important de Sud-Àmerica, Bariloche, estem ja agafant idees i tractant de reunir-nos amb el seu homònim, per fer uns Jocs Olimpics com la Barcelona invernal es mereix.

Jordi, estàs fet un innovador!

Barcelona 2020, nevat guapa!

Atentament,

Els dos de Diari d´una Volta.

P.D: Meremanent informatiu, que sapiga que quan tornem no tenim feina...li deixem caure tant sols.

Bariloche i Colonia Suiza...adeu Argentina

2010-03-08T15:57:00.006-03:00

Després de 3 dies a Bariloche i els seus voltants, demà deixem Argentina i entrem a Xile...Bachelet ja tremola, i mai millor dit!
Per fí aconseguim bitllets per entrar a Xile desde Argentina, ho farem pel pas de frontera Hua-Hum, creuant els andes fins arribar a Osorno, d'allà, directes cap a Santiago!
San Carlos de Bariloche es la Vall d'Aran d'aquestes terres, si a l'estiu la creme de la creme agafa bronço a Punta del Este, a l'hivern es Bariloche la concentració de pijos per metre cuadrat més important de tot Argentina. Perque tingueu un exemple de la magnitud de la tragedia, el poble s'et presenta amb un poster gegant del recital de Julio Iglesias al Casino Patagónico Barilochenco... encara canta aquest?...curiosos de nosaltres, anem a veure si podem aconseguir dues entrades...adaptació al medi, si aquí la cosa va de calers, nosaltres, tot i dormir en hostel amb 4 més, hem d'adaptar-nos a les circumstàncies...total que gracies a Deu les entrades estan exahurides de fa 3 mesos!!! No es que ens faltes voluntat ni que ens sobres vici però, si ja de per de sí, jo no aguanto ni els credits inicials al cine que ja estic clapant...no m'hagues imaginat clapant els dos a un racó i els pijos/es desmelenant-se cantant "soy un truhan soy un señor"...( no ens sona cap mes )!
La jornada d'ahir i com diumenge, dia del Senyor, toca sortida amb bicicleta, "circuito chico" de 38km, aixo sí, les pujades als tourmalets argentins ni mu et diuen, fent memoria crec que mai he llogat una bici i he anat més estona caminant que pedalejant...infumable!!! Sorties de una rampa del 32% que et foties en un altre del 40%...que bonitos los andes, el camal del pantalo s´ha enxamplat 3cm per fer lloc als quadriceps inflamats de la cama, si arriben a vendre EPO per doparse acabem amb el xiringuito!!...si ens veu George Lucas avui pel poble, tenim treball a la nova pel.licula d'Star Wars, com els nous robots R2D2 i C3PO.
Finalment i després de 5h per fer 20km, arribem a Colonia suiza, un petit poblet fundat obviament per extremenys... ...(punt d'inflexió per veure si llegiu en diagonal), per suissos a l'any 1899 i encara manté les cases i l'aparença d'un poble tipicament mig alpí i mig hippie!
Avui jornada de reflexió i preparatius per demà, després de 27 dies, deixem Argentina.
------------------------------------------------------------------------------------
Tras 3 días en Bariloche y sus alrededores, mañana dejamos Argentina y entramos en Chile...Bachelet ya tiembla, y nunca mejor dicho!
Por fín conseguimos los billetes para entrar en Chile desde Argentina, lo haremos por el paso de frontera Hua-Hum, cruzando los andes hasta llegar a Osorno, de allí, directos a Santiago!
San Carlos de Bariloche es la Vall d´Aran de estas tierras, si en verano la creme de la creme se bronzea en Punta del Este, en invierno es Bariloche la concentración de pijos por metro cuadrado más importante de toda la Argentina. Para que tengáis un ejemplo de la magnitud de la tragedia, el pueblo se presenta con un poster gigante del recital de Julio Iglesias en el Casino Patagónico Barilochenco... todavía canta este?...curiosos de nosotros, vamos a ver si podemos conseguir dos entradas...adaptación al medio, si aquí la cosa va de dinero, nosotros, todo y dormir en hostel con 4 más, hemos de adaptarnos a las circunstancias...total que gracias a Dios, las entradas están agotadas desde hace 3 meses!!! No es que nos falte voluntad ni que nos sobre vicio pero, si ya de por de sí, yo no aguanto ni los creditos iniciales en el cine que ya estoy durmiendo...no me hubiera imaginado planchando la oreja los dos en un rincón mientras los pijos/as se desmelenan cantando "soy un truhan soy un señor"...( no nos suena ningún más )!
La jornada de ayer y como domingo, día del Señor, toca salida en bicicleta, "circuito chico" de 38km, eso sí, las subidas a los tourmalets argentinos ni mu que te dicen, haciendo memoria creo que nunca he alquilado una bicicleta y he ido más rato andando que pedaleando...infumable!!! Salías de una rampa del 32% que te tocaba otra del 40%...que bonitos los andes, el pantalón se nos a ensanchado 3cm para hacer espacio a los quadriceps inflamados de las piernas, si llegan a vender EPO para doparse, acabamos con el chiringuito!!...si nos viera George Lucas hoy por el pueblo, tenemos trabajo en la nueva pelicula de Star Wars, como los nuevos robots R2D2 y C3PO.
Finalmente y tras 5h para hacer 20km, llegamos a Colonia Suiza, un pequeño pueblo fundado obviamente por extremeños... ...(punto de inflexión por ver si leéis en diagonal), por suizos en el año 1899 y todavía mantiene las casas y la apariencia de un pueblo tipicamente medio alpino y medio hippie!
Hoy jornada de reflexión y preparativos para mañana, tras 27 días...dejamos Argentina.

Per la ruta 40...

2010-03-06T18:38:00.003-03:00

Mitiques son la Route 66 als EE.UU, la Outback Road a Australia, la C52 a Martorell i la Ruta 40 que creua Argentina desde Jujuy fins Usuahia per la cordillera Andina, 4800km de Nord a Sud, d' aventura i misticisme...
Despres de deixar enrera el Chalten, els Glaciars i un munt de gent que et fan sentir com a casa, em de seguir carretera i manta...i mai millor dit!
Decidim que escaparem a Bariloche per la ruta 40, abans de mirar com creuar el andes per entrar a Xile i volar a Nova Zelanda.
Temes a banda, parla la cultura oriental que el fi ultim de l'existencia de l'esser huma es el coneixament i la riquessa de l' interior d' un mateix per tenir una vida plena i en equilibri...Yoga, Feng Shui, Zen, Taichi o Chi Kun...
Naltrus, com occidentals de Barcelona, d' aquells de tota la vida i que el nostre maxim contacte amb la cultura oriental es l' arroc tres delicias, el pollastre amb culy i els dibuixos de l' Arale, pensem en la "autobusoterapia" per arribar al karma espiritual. Despres de 36h amb 3 parades fisiologiques i un cami de cabres interminable, s' obre en un mateix un sentiment intim profund, de reclutament emocional, de nocio de cadascuna de les parts del teu cos...un politraumatisme mistic, et posis mirant a la Meca o a Jerusalem, ni Deu s' ampara de tu.
Acabes aprofundint tant que, com els budistes en les seves pregaries al Lama Rimponche de la dinastia Iu, el teu cap projecte oracions a la mare que va parir al xofer, a la Kitschner per no asfaltar els 1800km i al del costat per no fotres un dutxeta i una passsadeta de roll on abans de pujar al bus, capitol que parlarem abans que acabi tot aixo.
Desde Bariloche, la capital pija del ski argenti...osea que seguim fent via!
-----------------------------------------------------------------------------------
Miticas son la Route 66 por los EE.UU, la Outback Road en Australia, la C52 en Martorell y la Ruta 40 que cruza Argentina desde Jujuy hasta Usuahia por la cordillera Andina, 4800km de Norte a Sur, de aventura y misticismo...
Despues de dejar atras el Chalten, los Glaciares y mucha gente que te hace estar como en casa, hemos de seguir carretera y manta...y nunca mejor dicho!
Decidimos que escaparemos a Bariloche por la ruta 40, antes de mirar como cruzar los andes para entrar a Chile y volar a Nueva Zelanda.
Hablando de otro tema, habla la cultura oriental que el fin ultimo de la existencia del ser humano es el conocimiento y la riqueza del interior de uno mismo para tener una vida llena y en equilibrio...Yoga, Feng Shui, Zen, Taichi o Chi Kun... Nosotros, como occidentales de Barcelona, de aquellos de toda la vida y que nuestro maximo contacto con la cultura oriental es el arroz tres delicias, el pollo con "culy" y los dibujos de Arale, pensamos en la "autobusoterapia" para llegar al karma espiritual. Tras 36h con 3 paradas fisiologicas y un camino de ripio interminable, se abre en un mismo un sentimiento intimo profundo, de reclutamiento emocional, de nocion de cada una de las partes de tu cuerpo...un politraumatismo mistico, te pongas mirando a la Meca o a Jerusalén, ni Dios se apiada de ti. Acabas profundizando tanto que, como los budistas en sus plegarias al Lama Rimponche de la dinastía Iu, tu cabeza proyecta oraciones a la madre que parió al chófer, a la Kitschner por no asfaltar los 1800km y al de al lado por no darse un duchita y una pasadita de roll on antes de subir al bus, capitulo que hablaremos antes de que acabe todo esto. Desde Bariloche, la capital pija del ski argentino...osea que seguimos haciendo vía!
( !@#$%$%^&&**(*()_ seguimos sin encontrar los acentos)

Fugint pels Andes...El Chaltén

2010-03-03T15:42:00.003-03:00

Per fer més épica la nostre fugida de Sudamèrica abans que ens puguin enxampar, vem pensar que a les muntanyes podria ser el nostre següent amagatall...el Che Guevara, Simón Bolivar o el Timbaler del Bruc...próxima parada el Chalten!. Capital del Trekking i amb l´imponent Fitz Roy a peu de poble. Teniem clar que als Andes Patagónics ens mouriem amb facilitat, alpinistes experimentats com naltrus després d´ascenscións al Tibidabo o al Turo de l´Home i grans coneixedors de caminar sobre gel després d´aquelles jornades de diumenge a l´Skating...facil no els hi posariem!
El Chalten es un petit poblet a 4h de El Calafate i de no més de 25 anys d´historia, al mig dels Andes i dins del Parc Nacional dels Glaciars.
Destaca el Cerro Torres, la Laguna de los 3, el Chorrillo del Salto o el Cordons Andis...enclau natural d´observació de la subespecie hominida de sons guturals arritmics en contacte amb la natura...
Després de pasar pel Supermercat i carregar la motxilla de galetes i aigua, ja que ens vem desfer de la navalla "acerinox swiss" per no aixecar sospites, sortim direcció al Glaciar Torres amb el Pedro, la Daniella i la Romina, tres argentins que no saben que comparteixen ruta amb 2 fugitius, nosaltres callats com putes, peu petit i cap amunt...El sol espatarra, fa dos dies que fa el millor temps dels últims 4 mesos...van pensar en nosaltres?
Després de 5h de camí, un núvol entre Culinimbus i Cagatiluritus, negre com el cul d´un puma andí, s´obre pas i descarrega el que el malparit portava guardant desde el Gener, creiem que per medicións pluviometriques, els calçotets acomulen entre 10 i 15cl per m2, pero hem de seguir...ningú va dir que seria fàcil!
20 minuts més tard, amb la pluja i un un vent tifoide que va amb el pack de l´excursió, arrivem al Glaciar, imponent, sembla que ens digui que toquem el dos no sigui que s´acabi per desfer...en perfecte armonia amb la natura fem mitja volta i fem nit al Hostel Condor de los Andes amb sopar de grup i vinet blanc de Mendoza...si 14 vides son dos gats, ens queda tant sols la cua d´un!
Demà Fitz Roy...dels Condors ni rastre, crec que tenen clar que per protegir l´especie passa perque fotem el camp.

La vuitena meravella del món...

2010-02-28T18:50:00.007-03:00

Si "Congelats la Sirena" veiessin el troç de frigorific que tenen al Parc Nacional dels Glaciars, tindriem gambetes i escamarlans per fer avui a la brasa.
Després de 2h de camí per la famosa ruta 40 entre el Calafate i l´entrada al Parc Nacional dels Glaciars, la sensació que en res veurem alguna cosa espectacular, es patent en la cara de nosaltres 4, naltrus i una parella d´alemanys que després de fer números, ens sortia més a compte llogar un cotxe i fer el tour per el nostre compte...una gran desició!
Que dir d´aquesta meravella del món...crec que en aquell mateix moment es crea una subespecie d´humans que es caracteritzen per:

- Desplaçament del llavi inferior del superior i regalim de babeta per canal lateral.
- Sons guturals que van del oooooh oh al uh uh segóns el só del trencant del gel
- Moviment del dit anul.lar al botó "shot" de la càmara amb velocitat 1/2s

En fí, que estar allà, sota aquella pared de 60 metres de gel i 140 encara per sota, et fa creure que realment som massa petits davant de tot aixó i si, quan s´emprenya la natura, encara, hi espero que mai, tinguem res per fer front. Actualment esta considerat la vuitena meravella del món!!

Fa res acabem d´arribar al Chalten, si Usuahia era la Fi del Món, aixó es el cul del món. Entre Parc Nacional d´Aigüestortes i l´Everest, per no tenir no tenim ni caixer, demà al matí arriba un furgó amb calerons per repartir pel poble, el Sant Medir del Banco Patagonico...a veure si podem enganxar uns pesos! Dos supers en tot el poble i un d´un català! El paio té penjat la bandera de Catalunya i de Barcelona a la porta...però del fuet d´Espuña, ni rastre!!!

Considerat la Capital del trekking, el Chalten destaca pel Fitz Roy amb quasi 3500m d´altitud i un munt de caminates i aventures per fer...demà emulant a Sir Edmund Hillary intentarem coronar un 250m!! Ara mateix ens anirem aclimatar a la llitera de l´habitació...es dur aixó de ser alpinista!

El tema internet esta d´alló mes malament, tan sols hi ha un locutori al poble amb 6 ordinadors, per tant, podeu imaginar el preu i els mastegots que hi han per seure en un...ara mateix un està escrivint i l´altre protegint la seva seguretat a les avalanxes dels turístics cibernètics!

Si podem, anirem escrivint però creiem que fins 4 o 5 dies fins que arribem a Bariloche, estarà el tema cardat!

El Calafate, un terratrèmol i el "Perrito Moreno"...

2010-02-27T14:34:00.007-03:00

El nostre cap ja té preu
Una trucada al móvil al voltant de les 4 de la matinada, ens desperta bruscament, es el Sargent Michael McKoky del FBI, paral.lelament en l´altre aparell, el teniente Gutierrez de l´Interpol, regió Sudamèrica, amb veu negociadora i de bons amics, ens informa que no ens moguem d'alla on estem per cap raó, que si acceptem les condicions, en 20 minuts tenim un helicopter de la Força Aerea Argentina que ens portarà a casa de nou. Increduls i mig clapats, demanem els motius de tal desició, la resposta no triga ni dos segons en perforar el nostre timpà quan ens cataloga, amb un crit de 3,2 en l'escala polifónica, com els "Gafes meteorológics del 2010". Tant la Kischner, com l'Alan Garcia, l´Alvaro Uribe i ara la Bachelet han posat preu al nostre cap...
Arribats a El Calafate al voltant de l'1 de la nit i després de fer la volta al poble quan teniem el hostel a quatre cuadres, allo que li diuen, anem a estirar les cames amb un petate de 12kg penjant, planxem l'orella en l'habitació 8 del Ikeu Ken Hostel, aquesta vegada compartim amb dos alemanys de Colonia.
Creiem que sobre les 3.30 del matí, la llitera en petits moviments laterals, es mou involuntariament i sense control...rapidament i en equip, despleguem estratégicament els aparells de butxaca sismogràfics per l'habitació i efectivament...l'alemany s'ha fotut un pet de 1,3 en l'escala Ritchter...esperant alguna réplica entre les seves dues plaques tectòniques en punt de fuga al final de l'esquena, anotem en el nostre estudi la relació llit-descans amb fuga-sisme.
Aquest mati buscant informacio per internet sobre Glaciars i la probabilitat que es liqüin en 24h...Xile rep un terratrèmol de 8,8 amb més de 20 rèpliques entre 5 i 6 graus, Illa de Pascua e Illa Robinson Cruseau, evacuades per risc de Tsunami e Ica, al Perú, on vem estar-hi, terratrèmol de 4,2...200.000$ es paguen per informació d'on podem estar i enxampar-nos.
Dema sortim en tour, direcció el Perito Moreno, veient la que estem liant, hem fet una foto al "Perrito Moreno", no sigui que demà el Parc Natural dels Glaciars sigui una llacuna seca.
Conyes apart, a hores d'ara ja hi han 122 morts, una declaració de zona catatrófica i milers de damnificats...nosaltres no tenim res a veure...mans netes!
------------------------------------------------------------------------------------
Nuestra cabeza ya tiene precio
Una llamada al móvil alrededor de las 4 de la mañana nos despierta bruscamente, es el Sargento Michael McKoky del FBI, paralelamente al otro aparato, el teniente Gutierrez del Interpol, región Sudamérica, con voz negociadora y de buenos amigos, nos informa que no nos movamos de allí dónde estemos por ningún motivo, que si aceptamos las condiciones, en 20 minutos tenemos un helicoptero de la Fuerza Aerea Argentina que nos llevará a casa de nuevo. Incredulos y medio dormidos, pedimos los motivos de tal desición, la respuesta no tarda ni dos segundos al perforar nuestro tímpano cuando nos cataloga, con un grito de 3,2 en la escala polifónica, como los "Gafes meteorológicos del 2010". Tanto la Kischner, como Alan Garcia, Alvaro Uribe y ahora la Bachelet, han puesto precio a nuestro cabeza...
Llegados a El Calafate alrededor del 1 de la noche y tras hacer la vuelta al pueblo cuando teniamos el hostel a cuatro cuadras, eso que le dicen, vamos a estirar las piernas con un petate de 12kg colgando, planchamos la oreja en la habitación 8 del Ikeu Ken Hostel, esta vez compartimos con dos alemanes de Colonia.
Creemos que sobre las 3.30 de la mañana, la litera, en pequeños movimientos laterales, se mueve involuntariamente y sin control...rapidamente y en equipo, desplegamos estratégicamente los aparatos de bolsillo sismográficos por la habitación y efectivamente...el alemán se ha tirado un pedo de 1,3 en la escala Ritchter...esperando alguna réplica entre sus dos placas tectónicas en punto de fuga al final de la espalda, anotamos en nuestro estudio la relación cama-descanso con fuga-seísmo.
Esta mañana buscando información por internet sobre Glaciares y la probabilidad que se liqüen en 24h...Chile recibe un terremoto de 8,8 con más de 20 réplicas entre 5 y 6 grados, Isla de Pascua e Isla Robinson Cruseau, evacuadas por riesgo de Tsunami e Ica, al Perú, dónde fuimos, terremoto de 4,2...200.000$ se paga por información de dónde podemos estar y pillarnos.
Mañana salimos en tour, dirección el Perito Moreno, viendo la que estamos liando, hemos hecho una foto al "Perrito Moreno", no sea que mañana el Parque Natural de los Glaciares sea una laguna seca.
Bromas aparte, a estas alturas ya han 122 muertos, una declaración de zona catatrófica y miles de damnificados...nosotros no tenemos nada a ver...somos inocentes!

El far de la Fí del món...

2010-02-25T17:23:00.002-03:00

Diuen que Julio Verne va escriure la seva cel.lebre obra, "El faro del Fin del Mundo", inspirant-se en una illa deshabitada entre el Cabo de Hornos i l´Estret de Magallanes, amb un clima extremadament dur i plé de pirates...Isla de los Estados, parlem del 1901. Anys més tard, els argentins que tenen més vista que el Sr.Barraquer, planten el far de les Eclaireurs a la bahía d´Usuahia i por el "Real Decreto del Boludo Patagónico" encara avui en dia el venen les agencies com el Far de la Fí del Món. Verne va anar una mica més enllà i el far del qual parlava es l´anomenat Faro de San Juan de Salvamento però com fa 6 metres d´alt i no l´hem vist...a partir d´avui, confirmem que el Faro del Fin del Mundo es i serà "Les Eclaireurs".
Com navegants contrastats, amb els títols de patró i contrapatró i amb l´experiencia de portar un barquet del Parc de la Ciutadella amb transmissió a pedals, embarquem en el "Patagonia Adventure Explorer" direcció Beagle i el Far de la Fí del Món, no segóns Julio Verne ni el Wikipedia.
Important i regla número 1 abans de pujar a un vaixell...no consumeixis liquids i menys llet, i que hem esmorçat? Un perol de llet amb cereals que si volies et podies fotre un banyet i tot...possibles adversitats estomacals a banda...fem la primera parada a l´illa de lobos, i que trobem...una colonia de Lobos Marinos amuntegats un sobre l´altre d´un sol pèl i de migració a l´Antartida, seguim en ruta i següent parada, l´illa de los pajaros...i que trobem...pajaros cormoranes a punta pala... la deducció contrastada que hem anotat en el nostre estudi antropològic, es que el paio que va ficar els noms als illots era un "manta de tres parells de pebrots"...xato fote-li gracia al tema! Aquest ho feia fàcil, arribava i si el primer que veia era una planta groga, "la isla de la planta amarilla" que li fotia...sort que no va arribar a Bridge Island abans que els anglesos perque els Yumana, natius de l´illa, es caracteritzaven per anar en pilota picada, ja us podeu imaginar com l´haguès batejat...
Finalment i després de 2 hores de navegació, amb interpretació de la carta naval, lectura dels vents i seguiment de les estrelles, tot i que eren les 12 del migdia...arribem al Far de les Eclaireurs, en un illot al mig de Beagle donant la Benvinguda a tot vaixell que s´aproxima al port d´Usuahia.
Avui a la matinada deixem la Fí del Món per tornar al bus de la penitencia direcció el Calafate i el Chalten, próxima parada patagónica!
------------------------------------------------------------------------------------
Dicen que Julio Verne escribió su celebre obra, "El faro del Fin del Mundo", inspirándose en una isla deshabitada entre el Cabo de Hornos y el Estrecho de Magallanes, con un clima extremadamente duro y lleno de piratas...Isla de los Estados, hablamos del 1901. Años más tarde, los argentinos que tienen más vista que el Sr.Barraquer, plantan el faro de las Eclaireurs en la bahía de Usuahia y por el "Real Decreto del Boludo Patagónico" todavía hoy en día lo venden las agencias como el Faro de la Fí del Mundo. Verne fue algo más alla y el faro del qual hablaba era el denominado Faro de San Juan de Salvamento pero como hace 6 metros de alto y no lo hemos visto...a partir de hoy, confirmamos que el Faro del Fin del Mundo es y será "Las Eclaireurs"/.
Como navegantes contrastados, con los títulos de patrón y contrapatrón y con la experiencia de llevar un bote del Parque de la Ciutadella con transmisión a pedales, embarcamos en el "Patagonia Adventure Explorer" dirección Beagle y el Faro del Fín del Mundo, no según Julio Verne ni el Wikipedia.
Importante y regla número 1 antes de subir a un barco...no consumas liquidos y menos leche, y que hemos desayunado? Un barreño de leche con cereales que si querías te podías dar un bañito...posibles adversidades estomacales a banda...la primera parada es la isla de lobos, y que encontramos...una colonia de Lobos Marinos amontonados uno sobre el otro, de un solo pelo y de migración a la Antartida, seguimos en ruta y siguiente parada, la isla de los pajaros...y que encontramos...pajaros cormoranes a punta pala... la deducción contrastada que hemos anotado en nuestro estudio antropológico, es que el cientifico iluminado que puso los nombres a los islotes era un "manta de tres pares de narices"...dale un poqutio de gracia al tema! Este lo hacía fácil, llegaba y si lo primero que veía era una planta amarilla, "la isla de la planta amarilla"...suerte que no llegó a Bridge Island antes que los ingleses porque los Yumana, nativos de la isla, se caracterizaban por ir en pelota picada, ya os podéis imaginar el nombre como la hubiera bautizado... Finalmente y tras 2 horas de navegación, con interpretación de la carta naval, lectura de los vientos y seguimiento de las estrellas, todo y que eran las 12 del mediodía...llegamos al Faro de las Eclaireurs, en un islote en medio de Beagle dando la Bienvenida a todo barco que se aproxima al puerto de Usuahia.
Hoy de madrugada dejamos el Fín del Mundo para volver en el bus de la penitencia, dirección el Calafate y el Chalten, próxima parada patagónica!

Usuahia, la Fí del Món i una vida per arribar...

2010-02-24T23:12:00.005-03:00

Al final després de tot, un l´hi agafa el gustet aixó de viatjar en autobús, ara, quan el tema supera les 20h, comença una sensació d´insensibilitat que es concentra entre el cocsis i el peroné, que fotis com et fotis ni dues setmanes de "balsamo bebe" t´alivia el tema...
Argentina ja es de per sí un país que, de punta a punta, fa més de 5000km, pués el merdé que es forma en els ultims 400 abans d´arribar a Usuahia es de traca i mocador, entre les Malvines britàniques i els chilens que reclamen la seva part patagónica, la Kitschner te un follón montat que al final li fotran tot...total que després de 17h entre Madryn i Rios Gallegos, et toquen 15h més amb 4 pasos de frontera, un estret de Magallanes per creuar i un camí de "ripio" de 200km finals que ja, si de per si vas el cul fregit, el costants salts del bus...com diu l´hemoal...te hacen sufrir en silencio!
Després de 32h arribem a la Fí del Món, Usuahia, com es de nit no guipem res de com es, aixó si, la clatallada del fred al sortir del bus ja ens fa pensar que les xancletes i el banyador, cap el fons de la maleta.
La sensació d´estar al cul del món es fa present per tot racó del poble i més quan vas veient que pel mòdic preu de 3000€ et porten a l´Antartida en 7 dies, nosaltres fent números ho deixem per un altre dia.
Envoltat de muntanyes nevades i un canal Beagle que presideix la ciutat, el paisatge es d´alló impagable i més quan aquest matí resmes obrir l´ull, el Sea Cruises s´ens planta davant amb 3000 americans farcits de dolars!!
Com dos bons alpinistes, aquesta tarda ens hem calçat les botes i hem fet el famòs Glaciar Martial, l´anada amb taxi, la pujada amb telesilla i la baixada amb autostop, ep! fora bromes, els 150m de desnivell per tocar gel ens ha fet treballar en equip fent relleus per arribar a l´objectiu.
Demà toca creuer cap el Far de, com no, la Fí del Món, l´illa de Lobos, illa de los pajaros i la Brigde island, que no se que hi ha pero en àngles, sona com que deu ser l´ostia!
Diu la llegenda que els pirates que creuaven el "Cabo de Hornos", es col.locaven una argolla a les orelles per cada cop que pasaven...si demà ens veieu a les fotos amb un piercing, no ens hem grillat simplement seguim la tradició...

Desde la Fi del Món, demà seguim explicant...
-------------------------------------------------------------------------------------
Al final después de todo, uno le coje el gustillo a esto de viajar en autobús, ahora, cuando el tema supera las 20h, empieza una sensación de insensibilidad que se concentra entre el cocsis y el peroné, que pongas como te pongas ni dos semanas de "balsamo bebe" te alivian el tema...
Argentina ya es de por sí un país que, de punta a punta, hace más de 5000km, pués el follón que se forma en los ultimos 400 antes de llegar a Usuahia es de película cómica, entre las Malvinas británicas y los chilenos que reclaman su parte patagónica, la Kitschner tiene un quilombo montado que al final le quitarán todo...total que tras 17h entre Madryn y Rios Gallegos, te tocan 15h más con 4 pasos de frontera, un estrecho de Magallanes por cruzar y un camino de "ripio" de 200km finales que ya, si de por si vas con el culo cocidito, los constantes saltos del bus...como dice el hemoal...té hacen sufrir en silencio!
Tras 32h llegamos al Fín del Mundo, Usuahia, como es de noche no divisamos nada de como será, eso si, el bofetón del frío al salir del bus ya nos hace pensar que las chancletas y el bañador, van pa´l fondo de la maleta.
La sensación de estar en el culo del mundo se hace presente por todo rincón del pueblo y más cuando vas viendo que por el módico precio de 3000 euros te llevan a la Antartida en 7 días, nosotros haciendo números lo dejamos por otro día.
Rodeado de montañas nevadas y un canal Beagle que preside la ciudad, el paisaje es del todo impagable y más cuando esta mañana nada más abrir el ojo, el Sea Cruises se nos planta delante con 3000 americanos cargaditos de dolares!!
Como dos buenos alpinistas, esta tarde nos hemos calzado las botas y hemos hecho el famoso Glaciar Martial, la ida con taxi, la subida con telesilla y la bajada con autostop, ep! fuera bromas, los 150m de desnivel por tocar hielo nos ha hecho trabajar en equipo haciendo relevos para llegar al objetivo.
Mañana toca crucero hacia el Faro del, como no, Fín del Mundo, la isla de Lobos, isla de los pajaros y la Brigde island, que no se que hay pero en inglés, suena como que debe ser la ostia!
Dice la leyenda que los piratas que cruzaban el "Cabo de Hornos", se ponian una argolla en las orejas por cada vez que pasaban...si mañana nos veis en las fotos con un piercing, no nos hemos vueltos locos simplemente seguimos la tradición...

Desde el Fin del Mundo, mañana os seguimos explicando...

El Festival del frac...

2010-02-21T22:43:00.003-03:00

Punta Tombo i la seva colonia d´un milió de pingüins de Magallanes.
Diuen que la població total a la Patagonia entre Puerto Madryn i Usuahia es d`un milió d´habitants, la distancia entre aquestes dues poblacions es de quasi 2000 kilometres i les majors densitats de població no superen els 100.000 habitants. Punta Tombo es troba a 170km al sud de Puerto Madryn, 100km de Trelew, capital del Chubut i 120km de Gaima, antic assentament galès on actualment es pas obligat a les 5 per pendre el té amb pastetes tan britànic i tant poc argentí.
Després de quasi 3 hores de carretera s´arriba al Parc Nacional de Punta Tombo, una pedregosa franja que penetra fins els 3,5km terra endins...si bé deiem que en 2000km s´agrupen un milió de persones, en 3,5 s´apilen un milió de pingüins de Magallanes durant 8 mesos l´any...senzillament, un espectacle visual!
De no més de 50cm d´alçada i 5kg de pes, aquest simpàtic i curiòs animal campa amb total inmunitat davant el turista i les seves càmares, tant se l´hi enfont que portis una compacta com un objetiu de mira telescopica, els paios et miren, et remiren i passen al costat teu com si fosis un més de la colonia.
El camí que et duu a la platja, sembla el carrer Marina direcció Barceloneta un dia d´estiu...trafic de pingüins, turistes, biòlegs, forestals barrejats i en sintonia.
Finalment s´arriba a la caleta on les bufes, les empentes i les travetes estan a l´ordre del dia per tal de trobar un lloc on plantar el parasol i la tovallola...creiem que en 200 metres cuadrats hem contat 100.000 pingüins, segóns la policia federal argentina, 150 i segòns els guardes locals entre 200.000 i 400.000!
Demà proseguim la ruta direcció Tierra del Fuego, 1850km fins Rios Gallegos [`Rios Gaxegos´] i 12 hores més fins Usuahia o millor dit la Fí del Món perque segóns ens diuen, tot es...el paper del Wc de la Fi del Món, el far de la Fí del Món, el Carrefour més austral del món...total que d´allà endavant, s´acaba el món!
------------------------------------------------------------------------------------

Punta Tombo y su colonia de un millón de pingüinos de Magallanes
Dicen que la población total en la Patagonia desde Puerto Madryn a Usuahia es de un millón de habitantes, la distancia entre estas dos poblaciones es de casi 2000 kilómetros y las mayores densidades de población no superan los 100.000 habitantes. Punta Tumbo se encuentra a 170km al sur de Puerto Madryn, 100km de Trelew, capital del Chubut y 120km de Gaima, antiguo asentamiento gales dónde actualmente es paso obligado a las 5 para tomar el Té con pastitas tan británico y tanto poco argentino. Tras casi 3 horas de carretera se llega al Parque Nacional de Punta Tumbo, una franja de tierra que penetra en 3,5km tierra adentro...si bien deciamos que en 2000km se agrupaban un millón de personas, en 3,5 se apilan un millón de pingüinos de Magallanes durante 8 meses al año...sencillamente, un espectáculo visual!
De no más de 50cm de altura y 5kg de peso, este simpático y curioso animal campa con total inmunidad ante el turista y sus camaras, tanto se le da que traigas una compacta como un objetivo de mira telescopica, los tios te miran, te remiran y pasan al lado tuyo como si fueras un más de la colonia. El camino que te lleva a la playa, parece la Quinta Avenida de Nueva York el primer dia de rebajas...trafico de pingüinos, turistas, biólogos, forestales mezclados y en sintonía.
Finalmente se llega a la calita donde los mamporros, los empujones y las zancadillas están al orden del día, todo ello para encontrar un lugar donde plantar el parasol y la toalla...creemos que en 200 metros cuadrados hemos contado 100.000 pingüinos, según la policía federal argentina, 150 y según los guardas locales entre 200.000 y 400.000!
Mañana seguimos la ruta dirección Tierra del Fuego, 1850km hasta Rios Gallegos %[`Rios Gaxegos´] y 12 horas más hasta Usuahia o mejor dicho el Fín del Mundo porque según nos dicen, todo es...el papel del Wc del Fin del Mundo, el faro del Fín del Mundo, el Carrefour más austral del mundo...total que de allí adelante, se acaba el mundo!

Cap a la fi del món per la Patagonia

2010-02-20T22:05:00.003-03:00

19 hores en bus i més de 1800km, son els que separen Buenos Aires del mig centre de la Patagonia, la ciutat de Puerto Madryn i l´espectacular Peninsula Valdes.
Tot pensant que després d´aquest viatge en bus ens quedaria el cul com una galeta Marbú, arribem a la ciutat de Puerto Madryn, primera parada del nostre tour per terres patagòniques.
Punt d´obligada visita per arribar a Peninsula Valdes, Madryn recull tot el caliu d´un poble nord-americà farcit de mate, cordero patagonico, bife "xorrisso" i les seves colonies de pingüins de Magallanes, Lleóns i Elefants marins, orques i Balenes franques.
Seguint un dels objectius del viatge com es l´estudi antropològic de l´esser viu en el medi, fem parada al supermercat del poble per abastir-nos del que diuen es la millor carn del món...la sorpresa bé quan sortint del mateix, ens adonem que tenim dos talls de 400g de NALGA de ternera per cap...començem de cul la jornada! Sol.lució A, tornem els troç de cul a la carnissera o B, ens informem si nalga es CUL o estem fent el pagès...efectivament digui com es digui...orto, ass, natxes, fistro o fesses...casi un kilo de cul que ens tenim que endrapar!...volta i volta i cap dins!
Peninsula Valdes es troba a 100km Madryn, aquesta peninsula concentra les petites poblacións de Punta Piramides (Avistament de Balenes), Punta Norte (Colonia de Lleóns Marins) i Caleta Valdes (Pinguinera i Elefants Marins) en un radi de 150 km...total, que hi ha un merdé entre mamifers marins, aus i guardes forestals, que no saps si es foca, marsopa, lleó, cabra o pato lacao el que veus. El plat estrella son per l´epoca de l´any, les Orques i els seus atacs a les costes per endrapar els puppies o cries de lleó marí...ja tenim demanat el DVD a National Geographic perque aqui les uniques orques eren les que estaven a les tendes de souvenirs per 25 pesos.
Curiòs del tema es que tota la peninsula pertany a particulars que, hectarea en hectarea, son propietaris d´un terreny declarat "Patrimoni Mundial per l´Unesco".
Demà farem parada en un altre dels punts importants de la zona...Punta Tombo i la colonia de pingüins Magallánicos o pajaros bobos del planeta, calculada en quasi 500.000 exemplars. El corrent migratori d`aquestes aus es, d´Agost fins el mes d´ Abril, viuen i conviuen a la Patagonia Argentina, la resta del any estan a l´aigua menjant en direcció Brasil...si el meu calendari no falla, estem al Febrer, per tant te que estar pitjor que les Rambles el 12 d´Agost!! Si no es així, tenim un cactus al cul o el canvi climàtic es del tot veritat.

P.D: El dia després de sortir de Buenos Aires, arribem a Madryn i per les noticies...Buenos Aires s´inunda!! Aqui esta passant algo, ja estem avisant a tots el llocs on anem, que som pitjors que la peste bubonica del segle XIV.
----------------------------------------------------------------------------------
19 horas en bus y más de 1800km, son los que separan Buenos Aires del punto medio de la Patagonia, la ciudad de Puerto Madryn y la espectacular Peninsula Valdes. Teniendo la sensación que después de este viaje en bus nos quedaría el culo como una galleta Marbú, llegamos a la ciudad de Puerto Madryn, primera parada de nuestro tour por tierras patagónicas. Punto de obligada visita para llegar a Peninsula Valdes, Madryn tiene todo el encanto de un pueblo norteamericano bañado con mate, cordero patagonico, bife "xorrisso" y sus colonias de pingüinos de Magallanes, leones y elefantes marinos, orcas y Ballenas francas.
Siguiendo uno de los objetivos del viaje como es el estudio antropológico del ser vivo en su medio, hacemos parada en el supermercado del pueblo por abastecernos del que dicen es la mejor carne del mundo...la sorpresa vendrá cuando saliendo del mismo, nos damos cuenta que tenemos dos cortes de 400g de NALGA de ternera por cabeza...empezamos de culo la jornada! Solución A, devolvemos los trozos de culo a la carnicera o B, nos informamos si nalga es CULO o estamos haciendo el payés...efectivamente diga cómo se diga...orto, ass, natxes, fistro o fesses...llevamos un kilo de culo que nos tenemos que trapiñar!...vuelta y vuelta y pa dentro!
Peninsula Valdes se encuentra a 100km Madryn, esta peninsula concentra las pequeñas poblaciones de Punta Piramides (Avistamento de Ballenas), Punta Norte (Colonia de Leones Marinos) y Caleta Valdés (Pinguinera y Elefantes Marinos) en un radio de 150 km...total, que hay un follón entre mamiferos marinos, aves y guardas forestales, que no sabes si es foca, marsopa, león, cabra o pato lacao lo que ves.
El plato estrella son por la epoca del año, las Orcas y sus ataques en las costas para cazar los puppies o crías de león marino...ya tenemos pedido el DVD a National Geographic porque aqui las unicas orcas eran las que estaban en las tiendas de souvenirs por 25 pesos. Curioso del tema, es que toda la peninsula pertenece a particulares que, hectarea a hectarea, son propietarios de un terreno declarado "Patrimonio Mundial por la Unesco".
Mañana haremos parada en otro de los puntos importantes de la zona...Punta Tumbo y la colonia de pingüinos Magallánicos o pajaros bobos del planeta, calculada en casi 500.000 ejemplares. La corriente migratoria de estas aves es, de Agosto hasta el mes de Abril, viven y conviven en la Patagonia Argentina, el resto del año están en el agua comiendo en dirección Brasil...si mi calendario no falla, estamos en febrero, por lo tanto tiene que estar peor que las Ramblas el 12 d´Agost!! Si no se así, tenemos un cactus en el culo o el cambio climático es del todo verdad.

P.D: El día después de salir de Buenos Aires, llegamos a Madryn y por las noticías...Buenos Aires se inunda!! Aqui esta pasando algo, ya estamos avisando a todos el lugares dónde vamos, que somos peores que la peste bubonica del siglo XIV.

Cuando la Boca late, otros tiemblan...

2010-02-17T22:00:00.002-03:00

32-4, aquest es el resultat d´una nit d´atacs, contratacs e incursions, entre el culicids (Mosquit malparit)i les FARC (Forces Antiaeres Repelents de Cúlicids)...un francès, dos brasilers, un americà i naltrus, a cop de diari salvaguardan l´ultim bastiò del "Hostel San Telmo"...per moments semblaven un aplec de "balls de bastons" a la plaça major d`Olot...a fosques, tant t´emportaves per davant un mosquit, com la cara d´un compatriota que lluitava aferriçadament en primera linea de combat, tot valia...l`americà i el francès, a les lliteres inferiors, rematant tot el que queia a crit de "ecrasez-les putain de gringo !" i naltrus i els brasilenys intentant abrate a cops de diari els atacs indiscriminats dels petits voladors malaparits...San Telmo resiste!!
La Boca, Recoleta i Palermo serien els llocs a visitar avui. Començem per la Boca i el seu famòs "Caminito" i el vestigi dels primers inmigrants italians que van assentar el cul en aquesta part de la ciutat. Turisticament del tot explotat, Caminito tè l´encant d´un poblet pescador amanit per tanguistes i milers d´imatges de Maradona i l`equip del Barri, el Boca Juniors...com bè diuen els autoctons de la zona..."Bienvenido a la Republica Independiente de la Boca" un punt i apart dins una ciutat cosmopolita i d´aires completament europeus.
El barri es conforma al voltants de l`estadi de Boca Juniors, un antic Sarrià però amb casetes de fustes pintades amb els colors blau i groc de l´equip...i sota un crit de guerra de "Cuando la Bombonera late, otros tiemblan" ja et fa pensar que un dia de partit com vinguis amb una samarreta de River Plate per accident, ja pots correr que no et queda ni les "bolilles" dels ulls!
Següent parada, Recoleta i Palermo, els barris amb mès glamour de la ciutat...parcs, avingudes, cases senyorials i tendes de caler, aixi fins conformar un dels espais més macos e inaccesibles de la ciutat. El monument a Evita Perón, presideix el que es considera el pulmó de la ciutat, un gran parc al costat del Rio de la Plata que articula la part sud de Buenos Aires i on es troben gran part dels Museus d`Art de la ciutat.
Demà abans de marxar farem visita ràpida al Casal Català de Buenos Aires, situat a un carrer del Hostel i a l´escultura de "Mafalda", una icona pels porteños i un referent per molts joves i no tant joves d´arreu del món. Mafalda era argentina!!
Demà començem el viatge cap a la Fi del Món , previa parada a Peninsula Valdès i les seves colonies de pingüins de Magallanes, lleons maríns i alguna balena franca que encara no hagi tocat el dos a Xile...la Patagonia ens espera!
------------------------------------------------------------------------------------
32-4, este es el resultado de una noche de ataques, contrataques e incursiones, entre los culicidos (Mosquito tocapelotas)y las FARC (Fuerzas Antiaereas Repelentes de Cúlicidos)...un francés, dos brasileños, un americano y nosotros, a golpe de periodico salvaguardando el ultimo bastion del "Hostel San Telmo"...por instantes parecía una comparsa de bailes regionales en la plaza mayor...a oscuras, tanto te llevabas por delante un mosquito, como la cara de un compatriota que luchaba cuerpo a cuerpo en primera linea de combate, todo valía...el americano y el francés, en las camas inferiores, rematando todo lo que caía a grito de "ecrasez-las putain de gringo !" y nosotros y los brasileños intentando abatir a golpe de diario los ataques indiscriminados de los pequeños voladores tocapelotas...San Telmo resiste!! La Boca, Recoleta y Palermo serian los lugares a visitar hoy. Empezamos por la Boca y su famoso "Caminito" y el vestigio de los primeros inmigrantes italianos que asentaron el culo en esta parte de la ciudad. Turisticamente del todo explotado, Caminito tiene el encanto de un pueblecito pescador aliñado por tanguistas y miles de imágenes de Maradona y el equipo del Barrio, el Boca Juniors...como bien dicen los autoctonos de la zona..."Bienvenido a la Republica Independiente de la Boca" un punto y aparte dentro una ciudad cosmopolita y de aires completamente europeos. El barrio se conforma en los alrededores del estadio de Boca Juniors, un antiguo Sarrià pero con casitas de madera, pintadas con los colores azul y amarillo del equipo...y bajo un grito de guerra de "Cuando la Bombonera late, otros tiemblan" ya te hace pensar que un día de partido como vengas con una camiseta de River Plate por accidente, ya puedes correr que no te queda ni las "bolillas" de los ojos! Siguiente parada, Recoleta y Palermo, los barrios con mas glamour de la ciudad...parques, avenidas, casas señoriales y tiendas de dinero, asi hasta conformar uno de los espacios más bonitos e inaccesibles de la ciudad. El monumento a Evita Perón, preside el que se considera el pulmón de la ciudad, un gran parque junto al Rio de la Plata que articula la parte sur de Buenos Aires y dónde se encuentran gran parte de los Museos de Arte de la ciudad. Mañana antes de marchar haremos visita rápida al Casal Catalán de Buenos Aires, situado a una calle del Hostel y a la escultura de "Mafalda", un icono para los porteños y un referente para muchos jóvenes y no tan jóvenes de cualquier parte del mundo. Mafalda era argentina!! Mañana empezamos el viaje hacia el Fin del Mundo , previa parada en Peninsula Valdès y sus colonias de pingüinos de Magallanes, leones marínos y alguna ballena franca que todavía no hubiera salido hacia Chile...la Patagonia nos espera!

Don't Cry for me Argentina

2010-02-16T20:41:00.003-03:00

Després 4h de vol amb Aerolineas Argentinas arribem a Buenos Aires amb una plujeta d´aquelles que podriem catalogar com "torra collons" que no cau pero mulla...comenca el nostre segón mes de la volta i segón mes per territori Sud-America. Dormirem al barri de San Telmo, a 5 quadres del Obelisco i a 3 de la famosa "Av. Corrientes"... Després d´una clapadeta d´aquelles de 10 minuts que es transformen en 3h 23 minuts amb coma profund i minimes intencions de recuperació, preparem la nostre primera incursió en suelo bonarense...Casa Rosada ( sense Cristina i "ull a la virulé" Ernesto Kitschner), la Plaza de Mayo, Corrientes, 9 de Julio, Puerto Madero...i aixi fins 4 hores de volta per la ciutat. Un cop al Alberg ja ens ha rebut cordialment la primera espécie d'animal que ens trobarem pel nostre periple Argentí, els Culícids o com tots els coneixem, els Mosquits malparits...sobrevolen el nostre espai aeri sense cap consentiment i quan els hi rota, ataquen indiscriminadament...pero ja esta la guerra declarada, aquesta nit dutxa de Relec, pito aullenta mosquitos i 7 pagines del diari enrollat per cualsevol moviment, esclafem el que trobem per davant. Ara mateix semblem dos internats d´un psiquiatric autolesionant-se a cops de cleca...ja portem 7 i farcits que anaven ja!

Dema toca el barri de la Boca, Recoleta, Palermo i com no, degustació de Bife o "parrixada" de carn i si estem inspirats, fotrem un passets de tango en alguna cantonada!

Del Zoo a les Fonts Mágiques...

2010-02-13T17:34:00.003-03:00

La nostre particular visió antropologica del Peru i concretament de Lima, es tenia que enriquir amb una visita al Zoo i al Parc de la Reserva, on, segons el World Guinness Records, es troba el major complexe de "Fuentes Ornamentales Ciberneticas e Interactivas dentro de una simbiosis de luz y agua en un circuito..."* zzz...zzz del món. *( panfleto turístic )
Tot i no ser partidaris dels zoos, com l´habitat natural per l´observació i estudi del comportament de les especies, la posibilitat de veure jaguars andins i els maleïts pingüins de Humboldt, ens van fer pagar els 2 euros del "boleto de ingreso".
El zoo de Lima, es caracteritza per la seva amplitud d´espai, la seva neteja i principalment per la seva singularitat...singularitat perque hi ha una jirafa, un tigre, un cocodril, un ximpance, un tapi, un lleó mari...conclusió del nostre estudi es que si hi ha un altre diluvi universal, esperem que Noe no li doni per construir l´Arca a Lima perque parida l´haura fotut.
Després de 3 hores d´estudi, observació, anotacións de comportament, interacció, dos salchipapas i un botella de "sprite", acabem la jornada amb una caminata de 2 hores ja que l´amable conductor ens deixa a 20 quadres de l´alberg, tot i que amablement, ens informa que "lo tienen aqui al ladito"...la circulació entre femoral i bessó es va aturar al minut 56 de partit...
Ahir divendres el nostre objectiu del dia era "El circuito de Fuentes mágicas" al Parc de la Reserva, i sincerament ens va sorpendre per la seva magnitud. Naltrus dos i Tunia, Barcelonina de Gracia que arribada ahir, es va també apuntar per veure un dels reclams de la ciutat, avui ja comenca la seva aventura cap Arequipa.
La Fuente de la Armonía, Fuente de la Fantasia, Fuente Tunel de las Sorpresas, Fuente Mágica de 80 metres d´altura i aixi fins 13, destacant la Fuente del Laberinto de Ensueño, on hi podies accedir a l´interior per rebre una remullada considerable. www.circuitomagicodelagua.com.pe
Seguim esperant la nostre sortida cap a Buenos Aires dilluns tot i abans presenciar demá el partit inagural de la Lliga del Perú entre l´Universidad de Lima i l´Sporting Crystal... a veure si fotem un bon informe i trobem un altre Messi Peruano.

Fent el vago ( i el mangui ) a Lima...

2010-02-11T00:36:00.002-03:00

Ja portem dos dies a Lima, dos dies fotent una mica el vago i de relax. Ahir per la tarda vam matar el temps anant al cine a veure Avatar al cine més Chic de Lima, ple de caucàsics peruans que sembla que son els que tenen els calers al País. Avui no hem fotut res de profit pel país, estar per l'alberg, llegir, xatejar, fer que toquem la guitarra, clapadeta per aquí en aquest sofa, clapadeta en l'altre sofa,... difonen una mica la nostra "siesta"... El moment més productiu del dia ha sigut a l'hora de dinar, com a compatriotes del millor Xef ja tardàvem en preparar el nostre primer àpat. El menú degustació preparat in situ a la taula ha estat de: Raviolis casolans banyats amb Salsa d'Amanida i acompanyats amb una bona "papa rellena". Per donar el toc saludable, hem fet una mica de Guacamole "faite Maison" i una amanida de tomàquet i api. L'altre punt productiu del dia, bueno, més aviat punt vergonyós del dia, ha estat el meu "robatori" d'un potet de crema Nivea sense adonar-me'n... mentre compràvem al super el menjar, l'hem agafat i le posat sense voler a la butxaca... no le descobert fins que érem a l'Alberg. Hores d'ara la meva foto de passaport ja deu corre per totes les comissaries del Perú... Demà anem al Zoo de Lima, ens han dit que es maco i bueno, en algo hem d'omplir el nostre temps...dema us ensenyem el nostre safari fotogràfic.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Ya llevamos dos días en Lima, dos días haciendo el vago y de relax. Ayer por la tarde matamos el tiempo yendo al cine a ver Avatar al cine más Chic de Lima, lleno de caucàsicos peruanos que parece que son los que tienen el dinero en el País. Hoy no hemos echo nada de provecho por el país, estar por el albergue, leer, chatear, hacer que tocamos la guitarra, cabezadita por aquí en este sofa, cabezadita en el otro sofa,... difundiendo un poco nuestra "siesta"... El momento más productivo del día ha sido a la hora de la comida, como compatriotas del mejor Chef ya tardábamos en preparar nuestro primera comida. El menú degustación preparado in situ en la mesa ha constado de: Raviolis caseros bañados con Salsa de Ensalada y acompañados con una buena "papa rellena". Para dar el toque saludable, hemos hecho Guacamole "faite Maison" y una ensalada de tomate y apio. El otro punto productivo del día, bueno, más bien punto vergonzoso del día, ha sido mi "robo" de un pote de crema Nivea sin darme cuenta... mientras comprábamos en el super la comida, lo hemos cogido y la he guardado sin querer en el bolsillo... no le he descubierto hasta que ya estavamos en el Albergue. A esta hora mi foto de pasaporte ya debe correr por todas las comisarías del Perú... Mañana vamos al Zoo de Lima, nos han dicho que es guapo y bueno, en algo hemos de llenar nuestro tiempo...mañana os enseñamos nuestro safari fotográfico.

Si neva a Lima...

2010-02-09T01:10:00.003-03:00

Preneu atenció...si durant el dia d´avui neva a Lima, aquest son els números de la 6/49 que us faran milionaris...1,14,25,32,43 i complementari el 3...perque la merda de Brontosaurus que hem trepitjat, es de dimensions considerables...pluja, fred, desprendiments, esllevisades, terratremols i avui...tormenta de sorra amb vents huracanats a Paracas!!
La jornada començava a les 6:45h desprès d´una nit on la ventolera feia pensar que sortiríem disparats del llit. Arribem a port per agafar el barco i la bandera mes vermella que el cul d´un mandril, que oneja ben tiesa indicant que el Pacific no es el llac de Banyoles...despres d´una espera considerable, Neptu es cansa de bufar i corrents cap dins que ja som a la barca direcció Islas Ballestas!...Aquestes illes formen la Reserva Natural de Paracas i, encara que soni estrany, estan protegides pel Ministeri de Mediambient Perua, i diem estrany perquè aquí el tema conservació encara esta en tràmits "aduanerus"...Paracas, es com un mix entre Lloret i Kabul, desprès del terratrèmol del 2007 tot esta igual, la solució, apil.les els pedrots fots 4 cadires, dos taules i una barra i ja tens un xiringuito playeru i la merda i la runa...jaciments arqueològics!
Actualment a "Islas Ballestas" es congreguen cormorans, pelicans, gavines, lleons marins, excrements i...un pingui de Humboldt, perquè, seguint la nostre tradició estan de viatge a Cuba.
Dividit en 3 zones, la mes important congrega els lleons marins, amb les seves 15 femelles ( te pebrots que encara diuen que son gelosos ), una segona zona anomenada la maternitat on neixen les cries i finalment la zona dels perdedors, que desprès d´estomacar-se els mascles qui perd te que agafar el greix, i fotre el camp!...Val a dir que l´espectacle de la zona ha sigut un dels paratges més impactant del que portem de viatge.
Tornem a port i...fotre peu a terra i es gira una tormenta de sorra que amb prou feines ens deixa veure 3 metres més enllà, aquí el canvi climàtic va així, ara m´emprenyo ara us envio alguna calamitat...si demà neva...a jugar tots a la 6/49!!!
Ja per fi, i amb mes sorra que un sac de Portland, tornem a Lima on passarem els propers 5 dies abans de marxar cap a Buenos Aires.
---------------------------------------------------------------------------------
Tomar nota...si durante el día de hoy nieva en Lima, estos son los números de la primitiva que os harán millonarios...1,14,25,32,43 y complementario el 3...porque la mierda de Brontosaurus que hemos pisado, debe ser de dimensiones considerables...lluvia, frío, desprendimentos, terremotos y hoy...tormenta de arena con vientos huracanados en Paracas!! La jornada empieza a las 6:45h despues de una noche donde la ventolera hacía pensar que saldríamos disparados de la cama. Llegamos a puerto para coger el barco y la bandera mas roja que el culo de un mandril, que ondea bien tiesa indicando que el Pacifico no es el Lago de Mequinenza...despues de una espera considerable, Neptuno se cansa de soplar y corriendo de cabeza dentro que ya estamos en la barca dirección Islas Ballestas!...Estas islas forman la Reserva Natural de Paracas y, aunque suene extraño, están protegidas por el Ministerio de Medioambiente Peruano, y decimos extraño porque aquí el tema conservación todavía esta en trámites "aduaneros"...Paracas, es como un mix entre Lloret y Kabul, despues del terremoto del 2007 todo esta igual, la solución, amontonas los pedrotes, pones 4 sillas, dos mesas y una barra y ya tienes uno chiringuito playero, y la mierda y la runa...yacimientos arqueológicos!
Actualmente en "Islas Ballestas" se congregan cormoranes, pelicanos, gaviotas, leones marinos, excrementos y...un pinguino de Humboldt, porque, siguiendo la nuestro tradición, están de viaje en Cuba.
Dividido en 3 zonas, la mas importante congrega los leones marinos, con sus 15 hembras ( tiene gracia que todavía dicen que son celosos ), una segunda zona denominada la maternidad dónde nacen las crías y finalmente la zona de los perdedores, que despues de vapulearse los machos que pierden tienen que coger la grasa, y buscarse otro sitio!...Cabe decir que el espectáculo de la zona ha sido uno de los parajes más impactantes de lo que llevamos de viaje. Volvemos a puerto y...poner pie en tierra y se gira una tormenta de arena que a duras penas nos deja ver 3 metros más allá, aquí el cambio climático va así, ahora me cabreo, ahora os envío alguna calamidad...si mañana nieva...a jugar todos a la Loteria!!! Ya al fin, y con mas arena que un saco de Portland, volvemos a Lima dónde pasaremos los próximos 5 días antes de marchar a Buenos Aires.

Huacachina, un oasis al desert d´Atacama...

2010-02-05T23:40:00.004-03:00

Si tothom pensava que el desert d´Atacama s´acabava a Chile, avui ja podem afirmar que no es així, i ja no es que acabi al Perú, es que encara segueix fins l´Ecuador... duna i sorra per omplir la Barceloneta tot l´any! Despres del Sahara, el desert del Gobi i el d´Atacama, conformen les tres majors extensions desertiques del planeta...la diferencia, que al Sahara hi trobes nómades a camell i aqui Peruans amb buggy a tota castanya...tradicions ancestrals que li diuen.
Despres d´un viatge amb bus desde la ciutat d´Arequipa fins a Ica, tothom ens havia parlat de l´oasis de Huacachina...i cap aqui que ens hem vingut. Una carretera de llames et porta pel mig del desert on de sobte, com caigut del cel, es troba la petita poblacio de Huacachina, batejada per nosaltres, amb el nom de Chiwaka. Al voltant d´un oasis es troben els hostels, un minimercat y 238 gossos clapant sota les palmeres de la caldufa que fot, tot i que per la nit, i com tot desert, ja fa fresca (tot i aixi els gossos segueixen clapant)...
Una de les atraccions principals, apart de fer el manta i el hippie, es el sandboarding ( snow a la sorra ) i la ruta amb buggy per les dunes, llogicament i com a part de l´estudi antropologic per l´adaptacio de l´esser huma al medi...ho hem tastat tot, i dic tastar perque hem menjat mes sorra que encara anem evacuant!
Com dos grans experimentats en el mon de l´snow i del skate...ens hem fotut cada nata que encara dema si anem ben d´hora, hi trobarem ADN nostre per les dunes, pero naltrus, cap avall que fa baixada...en certs moments, semblaven dues croquetes segons despres de passar per l´ou i "rebossant-se" pel pa ratllat!
Aqui estarem dos dies per sortir despres cap a Paracas i Isla Ballestas on es troba una de les poblacions de Lleons Marins i pinguins Humbolt mes important del Pacific. Per cert, al hostel on estem, el "Desert Nights" hi podem veure TV3, te nassos el tema...
-----------------------------------------------------------------------------------
Si todo el mundo pensaba que el desierto de Atacama se termina en Chile, hoy ya podemos afirmar que no es así, y ya no es que acabe en Perú, es que todavía sigue hasta Ecuador... duna y arena para llenar la Barceloneta todo el año! Después del Sahara, el desierto del Gobi y el de Atacama, conforman las tres mayores extensiones deserticas del planeta...la diferencia, que en el Sahara encuentras nómadas a camello y aqui Peruanos en buggy a toda castaña...tradiciones ancestrales que le dicen. Despues de un viaje con bus, desde la ciudad de Arequipa hasta Ica, todo el mundo nos había hablado del oasis de Huacachina...y de cabeza que alli nos vamos... Una carretera de llamas te trae por medio del desierto dónde de pronto, como caído del cielo, se encuentra la pequeña poblacion de Huacachina, bautizada por nosotros, con el nombre de Chiwaka. Alrededor de un oasis se encuentran los hostels, un minimercado y 238 perros durmiendo bajo las palmeras de la calor que mete, aunque por la noche, y como todo desierto, hace frio (todo y que los perros siguen con su sobadica)... Una de las atracciones principales, aparte de hacer el manta y el hippie, es el sandboarding ( snow en la arena ) y la ruta con buggy por las dunas, logicamente y como parte del estudio antropologic por la adaptacion del ser humano al medio...lo hemos probado todo, y digo probar perque hemos comido mas arena que todavía vamos evacuando! Como dos grandes experimentados en el mundo del snow y del skate...nos hemos dao cada nata que todavía si vamos mañana temprano, encontraremos ADN nuestro por las dunas, pero nosotros, hacia abajo que hace bajada...en ciertos momentos, parecíamos dos croquetes segundos despues de pasar por el huevo y rebozandose por el pan rallao! Aqui estaremos dos días para salir despues hacia Paracas y Isla Ballestas, donde se encuentra una de las poblaciones de Leones Marinos y pinguinos Humbolt mas importante del Pacific. Por cierto, en el hostel dónde estamos, el "Desierto Nights" podemos ver TV3, tiene narices el tema...

El Cañón del Colca

2010-02-03T21:58:00.004-03:00

En el món de l'ornitologia i de l'avistament d'aus teniem coneixement del Cardener, del Periquito comú i dels coloms de la Plaça Catalunya, peró avui ens hem adonat que quan el "Condor pasa" ens fot ombra...

El Tour del Colca ens portaria dos dies i una nit per un dels paratges més impressionants del Perú. Amb la puntualitat Peruana ens venen a buscar al "Ritz Carlton San Juan" una hora més tard de la prevista. Com no, en tots aquets casos es forma un altre cop el bus de les Nacions Unides, aquesta vegada amb Suissos, Alemanys, Francesos, Xilens i Argentins. La primera parada era a la reserva natural de "Agua Salada" amb Vicunyes, Alpaques i Llames per donar i vendre, el mite del "sipi"...es fals. Per arribar al poble de Chivay hauriem de pujar fins els 4900m...sant tornem-hi, els pulmons treballant a tot drap. Després de 5h arribem a destí i la primera sorpresa son les cabanyes on passarem la nit, dignes de tot un Relais Chateaux. Sense temps per pixar ja estem de camí a les Termes de "La Calera" ( el Caldea a la Peruana)... tot sigui dit el paratge feia que la piscina rústica exterior a 38ºC fos un regal del cel. Per la nit, turistada al canto... amb sopar espectacle i el ball del Wititi ( Ball de l'amor).

5:30am i el sereno que ja ens pica la porta per anar esmorzar... curiositat del tema, tot i estar en un lloc on Jesus va perdre l'espardenya dreta, hem trobat la millor aigua Calenta. Cal fer via perque els Condors no estàn per romanços i surten ben d'hora a rapinyar el que sigui. Diu la tradició que aquestes Aus viuen al món superior, el Puma al món terrenal i les serps al subsol. Hem tingut la santa llet de veure dos de tres, els Condors al cel i unes Puma que portava un paio caminant pel terra. De sobte sembla que s'obri la pista i comencen a passar unes bésties de 4m d'envergadura per sobre dels nostres caps i tot i entenent que son salvatges, el millor es quedar-se quiet i no fer massa "aspavientos", no sigui que et toqui un vol gratuit per sobre la vall.

Fora conyes el vol d'aquest animal no deixa indiferent a ningú! Com a resenya especificar que el "Cañón del Colca" és el més alt del món amb 4000m de desnivell.

Próxima parada... Huacachina, un Oasis al mig del desert.

http://www.youtube.com/watch?v=M_gSydN_BYM&feature=related

-------------------------------------------------------------------------------------------------

En el mundo de la ornitología y de la observación de aves, teniamos conocimiento de la Lechuza, del Periquito común y de las palomas de la Plaza Catalunya, peró hoy nos hemos dado cuenta que cuando el "Condor pasa" hace sombra...

El Tour del Colca nos llevaría dos días y una noche por uno de los parajes más impresionantes del Perú. Con la puntualidad Peruana, nos vienen a buscar al "Ritz Carlton San Juan" una hora más tarde de la prevista. Como no, en todos estos casos se forma otra vez una caravana de las Naciones Unidas, esta vez con Suizos, Alemanes, Franceses, Chilenos y Argentinos. La primera parada seria en la reserva natural de "Agua Salada" con Vicuñas, Alpacas y Llamas para dar y vender, el mito del escupitajo...es falso. Para llegar al pueblo de Chivay tendriamos que subir hasta los 4900m... otra vez con los pulmones trabajando a todo trapo. Tras 5h llegamos a destino y la primera sorpresa son las cabañas dónde pasaremos la noche, dignas de todo un Relais Chateaux. Sin tiempo para hechar una meadita, ya estamos de camino a las Termas de "La Calera" ( el Caldea a la Peruana)... todo sea dicho el paraje hacía que la piscina rústica exterior a 38ºC fuera un regalo del cielo. Por la noche, turistada al canto... con cena espectáculo y el baile del Wititi ( Baile del amor). 5:30am y el sereno que ya nos pica la puerta para ir a desayunar... curiosidad del tema, todo y estar en un lugar dónde Jesus perdió las alpargatas, hemos encontrado la mejor agua Caliente. Hace falta apresurarse porque los Condors no estàn para historias y salen bien pronto a rapiñar lo que sea. Dice la tradición que estas aves viven en el mundo superior, el puma en el mundo terrenal y las serpientes en el subsuelo. Hemos tenido la santa leche de ver dos de tres, los Condors en el cielo y unas "Puma" que llevaba un tio andando por la tierra. De pronto parece que se abre la pista y empiezan a pasar unas bestias de 4m de envergadura por encima de nuestras cabezas y todo y entendiendo que son salvajes, lo mejor es quedarse quieto y no hacer demasiados aspavientos, no sea que te toque un vuelo gratuito por encima del valle. Fuera cachondeos el vuelo de este animal no deja indiferente a nadie! Como reseña informativa decir que el Cañon del Colca es el más alto del mundo con 4000m de desnivel.

Próxima parada... Huacachina, un Oasis en medio del desierto.

http://www.youtube.com/watch?v=M_gSydN_BYM&feature=related

Misti, no ens la liis siusplau...

2010-02-01T20:55:00.004-03:00

Allà on anem ciri al canto...primer arribem a Lima i es monta la vaga de transport més caòtica dels últims cinc anys, aconseguim marxar i arribar a Cuzco, la ciutat imperial, dos dies i...mig Cuzco, Valle Sagrado i Machu Picchu a prendre pel sac... pensem en Bolivia com el destí ideal...arribem a l´Illa del Sol i fot un fred que "estarrufa les mamelles", retornem a Puno i tenim l´habitació a la sala VIP de la Discoteca Puno Patxa i quan ja ens feia preveure que aniria coll amunt...patapam! arribem a Arequipa i un terratrèmol de 4 graus de l´escala del Richi aquest sacseja una miqueta el terra...ara ja tan sols en fa falta que el Volcà Misti que presideix la ciutat foti un pet i faci d´Arequipa, la Pompeya Peruana. Si fos el cas, si algun cop feu paradeta aquesta ciutat, no deixeu l´oportunitat de visitar el museu antropològic on ens hi trobareu petrificats dins una vitrina.
Arequipa es la segona ciutat més gran del Perú, amb un total de 800.000 habitants, destaca per la seva arquitectura clarament colonial i es denominada "la ciudad blanca" i el punt de referència per tastar la gastronomia peruana ( Llama, Vicuña, Alpaca, Cuys i d´altres delicatessen ).
En unes hores sortim cap el "Cañon del Colca", diuen el més gran del món i d´on es pot contemplar el vol del Condor, però seguin la tradició segur que ens trobem que estan de migració cap a la Vall d´Aran...tot i així, peu ferm i rauxa!
Entre demà o dimecres us passem la crònica d´aquesta nova aventura...
-----------------------------------------------------------------------------------

Allá dónde vamos lio asegurado...primero llegamos a Lima y se monta la huelga de transporte más caótica de los últimos cinco años, conseguimos marchar y llegar a Cuzco, la ciudad imperial, dos días y...medio Cuzco, Valle Sagrado y Machu Picchu a tomar viento... pensamos en Bolivia como el destino ideal...llegamos a la Isla del Sol y mete un frío siberiano, volvemos a Puno y tenemos la habitación en la sala VIP de la Discoteca Puno Patxa y cuando ya nos hacía preveer que iría todo mejor...patapam! llegamos a Arequipa y un terremoto de 4 grados de la escala del Richi este sacude un tanto la tierra...ahora ya tan sólo hace falta que el Volcán Misti que preside la ciudad meta un pedo y haga de Arequipa, la Pompeya Peruana. Si fuera el caso, si algún dia hacéis paradita en esta ciudad, no dejeis la oportunidad de visitar el museo antropológico dónde nos encontraréis petrificados dentro una vitrina.
Arequipa es la segunda ciudad más grande del Perú, con un total de 800.000 habitantes, destaca por su arquitectura claramente colonial y se la denomina "la ciudad blanca" y el punto de referencia para degustar la gastronomía peruana
( Llama, Vicuña, Alpaca, Cuys y otras delicatessen ).
En unas horas salimos hacia el "Cañon del Colca", dicen el más grande del mundo y de dónde puede contemplarse el vuelo del Condor, pero siguiendo la tradición seguro que nos encontramos que están de migración hacia el Valle d´Aran...aún así, pie firme y rauxa! Entre mañana o miércoles os pasamos la crónica de esta nueva aventura...

Visita a la Illa d'(e)Uros

2010-01-30T21:52:00.004-03:00

Que pasa quan la teva habitació dona al carrer amb més marxa de tot el Perú? doncs que si pots fotre una clapadeta ets un afortunat... La visita d'avui serà a la illa dels (e)Uros, que la conformen un total de 50 illes flotants habitades per unes 2000 persones que no tenen clar si venen de la Pol.linesia o d'alguna civilització Pre-Inca. Els Uros es denominen el "Poble del Llac" i es mantenen de la pesca artesanal, la caça d'Aus i com no del Turisme. Tot i l'interes del conjunt d'illes la fixació per treure't els cuartos per tot fa que perdi l'encant. Si el preu inicial del tour era de 15 Soles, al final ens ha sortit la broma per casi 60 Soles ( Drap de cuina 30 Soles, Passejadeta amb barqueta de Totora 10 Soles, la Serenata de les nenes a la barqueta 2 Soles més,...). En resum podem dir que aquesta comunitat ha tingut que claudicar al turisme i si fa 50 anys eren auténtics ara ja fins i tot et saluden i et donen les gràcies en Japonés. Demà finalment marxem cap a Arequipa, el "Cañón del Colca" i els vols dels Condors Peruans. Avui hem pogut llegir que el Machu Picchu estarà tancat els pròxims 2 mesos, aixi que ja tenim un bon motiu per tornar-hi en un altre viatge.

------------------------------------------------------------------------------------------

Que pasa cuando tu habitación da a la calle con más marcha de todo el Perú? pues que si puedes hecharte un sueñecito eres un afortunado... La visita de hoy será a la isla de los (e)Uros, que la conforman un total de 50 islas flotantes habitadas por unas 2000 personas que no tienen claro si vienen de la Polinesia o de alguna civilización Pre-Inca. Los Uros se denominan el "Pueblo del Lago" y se mantienen de la pesca artesanal, la caza de aves y como no del Turismo. Todo y el interes del conjunto de islas, la fijación por sacarte la pasta por todo hace que pierda el encanto. Si el precio inicial del tour era de 15 Soles, al final nos ha salido la broma por casi 60 Soles ( Paño de cocina 30 Soles, Paseito en barquito de Totora 10 Soles, la Serenata de las niñas en el barquito 2 Soles más,...). En resumen podemos decir que esta comunidad ha tenido que claudicar al turismo y si hace 50 años eran auténticos ahora ya incluso te saludan y te dan las gracias en Japonés. Mañana finalmente marchamos hacia Arequipa, el "Cañón del Colca" y los vuelos de los Condors Peruanos. Hoy hemos podido leer que el Machu Picchu estará cerrado los próximos 2 meses, asi que ya tenemos un buen motivo para volver en otro viaje.

La Teoria de l'Evolució... es verdadera.

2010-01-28T19:49:00.004-03:00

Analitzant la Teoria de l´Evolució de Darwin, el tret més important es l´adaptació de les espècies al medi com a fí únic de supervivencia...avui s´ha demostrat que nosaltres no tenim res a fotre a Bolivia...A) Plou i fot un fred que arronça la tita B) La densitat d´oxigen per respirar no es directament proporcional a la que necesitem naltrus per fer un pas C) El guía semblava un etiop a la maratón de Barcelona...conclusió, escrivint aquest post entre apnea i apnea, l´illa del Sol es realment un paratge idil.lic.
Com bé us explicavem ahir, Manco Capac, Pachamama, el Deu del Sol, la vareta i la mare que els parir no van saber trobar millor lloc que una illa en mig del llac Mamacota (actualment Llac Titicaca).
Dues horetes en un dels iots, que amb tota seguretat compleixen tots els requeriments ISO 9001 (en Bolivià, que de 9 tan sols arriba 1 i 00 supervivents), partim direcció l´Illa del Sol, destaquem que el Titicaca té al seu punt màxim 80 km d´amplada i 360m de fondaria, que aixó ja ens feia preveure que si el vaixell anava a pique, allà reposariem per sempre. Arribats a bon port a la part Nord, l´illa té un total de 3000 habitants en 15 km d´allargada, de civilització pre-inca ( Tiwanakos) viuen del conreu, pesca i com no, del turisme. El punt més important es concentra a la denominada zona sagrada on s´hi troba la pedra del puma que dona nom al llac ( Titi: Puma / Caca: Pedra ) i la taula dels sacrificis on pelaven llames, guanacos, vicuñas i el que fes falta perque no s´empipessin els Deus. Dins aquesta nula adaptació al medi, desistim de fotre la caminita de 3h entre el Nord i el Sud i com bons turistes, agafem de nou el barquet que ens durà a Yumani, part sud de l´illa. Després de pagar 5 bolivianos d´accés perque el Deu Inca ja veia negoci en tot aixó,accedim a la font de l´eterna joventut on diuen que si veus...no conduzcas, perdó, seràs un "jovenssuelo" per sempre més...llogicament ens hem fotut 3 litros cadascún, que encara a Tailandia estarem pixant!
Demà tornem al Perú sense cap esperança que hi trobem una miqueta de sol...el paio segueix de vacances.
----------------------------------------------------------------------------------
Analizando la Teoría de la Evolución de Darwin, la característica más importante es la adaptación de las especies al medio como fín único de supervivencia...hoy se ha demostrado que nosotros no tenemos nada que hacer en Bolivia...A) Llueve y hace un frío que pela B) La densidad de oxígeno por respirar no es directamente proporcional a la que necesitemos nosotros para hacer un paso C) El guía parecía un etiope en la maratón de Barcelona...conclusión, escribiendo este post entre apnea y apnea, la isla del Sol es realmente un paraje idilico. Como bien os explicabamos ayer, Manco Capac, Pachamama, el Dios del Sol, la varita y la madre que los pario no supieron encontrar mejor lugar que una isla en medio del lago Mamacota (actualmente Lago Titicaca). Dos horitas en uno de los botes, que con toda seguridad cumplen todos los requerimientos ISO 9001 (en Boliviano, que de 9 tan sólo llega 1 y 00 supervivientes), partimos dirección a la Isla del Sol, destacamos que el Titicaca tiene en su punto máximo, 80 km de ancho y 360m de profundidad, esto ya nos hacía preveer que si el barco iba a pique, allí reposariamos para siempre. Llegados a buen puerto por la parte Norte, la isla tiene un total de 3000 habitantes en 15 km de largo. De civilización pre-inca ( Tiwanakos), viven del cultivo, pesca y como no, del turismo. El punto más importante se concentra en la denominada zona sagrada dónde se encuentra la piedra del Puma, que da nombre al lago ( Titi: Puma / Caca: Piedra ) y la mesa de los sacrificios dónde mataban llamas, guanacos, vicuñas y lo que hiciera falta para no mosquear a los Dioses. Dentro de esta nula adaptación al medio, desistimos de hacer la caminata de 3h entre el Norte y el Sur y como buenos turistas, cojemos de nuevo el barquito que nos llevará a Yumani, parte sur de la isla. Tras pagar 5 bolivianos de acceso, porque el Dios Inca, ya veía negocio en todo esto, accedemos a la Fuente de la eterna Juventud, dónde dicen que si bebes...no conduzcas, perdón, serás un "jovenzuelo" para siempre jamás...viendo esto, nos hemos bebido 3 litros cada uno, que todavía en Tailandia estaremos meando! Mañana volvemos al Perú sin ninguna esperanza que encontramos un poquito de sol...el tio sigue de vacaciones!

Copacabana no es Brasil

2010-01-27T23:01:00.003-03:00

Després de molts dies de pluja, ahir, per desició bilateral decidim fotre el camp a buscar el sol. Ens aconsellen que anem a Copacabana, rapidament s'ens ve al cap les seves platges, el futebol, els trikinis, la samba i les caipirinhes. Sense pensar-ho dos cops agafem els bitllets, aixó si, en primera com deu mana. Passades 6 hores ens desperten per avisar-nos que hem de passar l'aduana... mmmm ja som al Brasil!!! Ens sorpren que l'aduanero que ens aten te una pinta a "Evo Morales" total, pero nosaltres ens pensem que aixó deu ser el que diuen el Mestisatge del Brasil. Pero que coi, un cartell de 10x40m ens dona la benvinguda a Bolivia!!. I com no, la pluja i el fred continuen foten la guitza...

Copacabana es un poble Hippie a la vora del Llac Titicaca d'on surtirem dema cap a l'illa del Sol, que el malparit deu estar de vacances perque aqui no se li veu el pel. La Llegenda diu que Manco Capac va rebre del seu pare, el Sol, una vareta d'Or la qual hauria de ser clavada a diferents llocs i alla on s'enfonses seria la capital del Imperi Inca, i fou al Llac Titicaca on es va iniciar l'História d'aquesta gran Civilització. El que tenim clar que com trobem aquesta vareta li fotrem per alla on no sona ha veure si per un cop es digna a sortir una miqueta.

----------------------------------------------------------------------------------------------

Tras muchos días de lluvia, ayer, por decisión bilateral decidimos marchar en busca del sol. Nos aconsejan que vayamos a Copacabana, rapidamente se nos viene a la cabeza sus playas, el futebol, los trikinis, la samba y las caipirinhas. Sin pensarlo dos veces cojemos los billetes, eso si, en primera como dios manda. Después de 6 horas nos despiertan para avisarnos que debemos pasar la aduana... mmmm ya estamos en Brasil!!! Nos sorprende que el aduanero que nos atiende tiene un poco de parecido a "Evo Morales", pero nosotros nos pensamos que debe ser eso que le llaman el Mestizaje Brasileiro. Pero que va, un cartel de 10x40m nos da la bienvenida a Bolivia!!. Y como no, la lluvia y el frío continúan dando guerra... Copacabana es un pueblo Hippie a orillas del Lago Titicaca de dónde partiremos mañana hacia la isla del Sol, que el desagradecido debe de estar de vacaciones perque aqui no se le ve el pelo. La Leyenda cuenta que Manco Capac recibió de su padre, el Sol, una varita de Oro la cual debería ser clavada en diferentes lugares y alli en dónde se hundiera emergería la capital del Imperio Inca, y fue allí, en el Lago Titicaca donde se inició la História de esta gran Civilización. Lo que tenemos claro es que como encontramos esta varita se la meteremos por alli dónde no suena haver si de una vez se digna a salir un ratito.

Ni l´Urubamba ens atura...o si

2010-01-26T13:43:00.004-03:00

Patchacuteq ens la té jurada! El 25 de Gener al calendari Inca, es el dia dels "gafes"!
El cel sobre Cuzco no ens dona tregua, 5 del matí i segueix plovent. A les 6:30 ens espera el minibus que ens portarà per fi als peus del Machu Picchu...ai inocents de naltrus!!
Amb puntualitat peruana ens recullen al hostel 1h mes tard, amb el que a partir d´ara, li direm el mini-bus de les Nacions Unides ( 2 koreans, 3 brasilenys, 4 chilens, 4 argentins i nosaltres ). La primera parada sera Ollantaytambo, inici de l´ascens del Nevado ( 4316m )...i aqui comença el show! Esllevisades, pedrots al mig de la carretera, precipicis i el pitjor de tot...l´Urubamba ( Ebro Peruà ) s´ha desbordat!! El mini-bus de les Nacions Unides que enfila cap amunt mastegant fulles de coca per parar un tren i aixi fer més divertit el patiment...primera esllevisada, 30 minuts aturats, i les màquines obrint vies d´escapatoria per poguer seguir...2 km més avall, la terra es trenca i apareix un afluent de l´Urubamba arrasant amb tot, ja porta el pont de Pisac, cases i pedrots entre les seves aigües...naltrus peu ferm i cap avall desde els 4300 als 1100m i 8 fulles de coca entre queixal i queixal!!
Després de 5h arrivem a Santa Maria l´ultim poble abans d´Aguacalientes. Ja es preveu merder quan veiem busos, mini-vans i burros aturats al poble...el riu emprenyat ha esborrat del mapa, la via del tren, tots els accesos a Aguascalientes i mig poble de Santa Teresa...pero les Nacions Unides continuen amb dos collons fins el punt que els militars ens donen 10 minuts per fotre el camp d´allà cagant llets ( si seguim la puntualitat peruana encara tenim 45 minuts ). Davant l´us de la força desistim per evitar conflictes internacionals vist els últims éxits del Moratinos!
En comité d´emergencia el bus de les Nacions Unides convoca reunió extraordinaria per decidir que fotem, després de la "Cumbre de las Azores" arriba la "Cumbre de Santa Maria". Els Argentins després de les Malvines ja en tenen prou i demanen retirada, els Chilens amb l´entrada de la dreta volen esperar uns dies, els koreans ja veuen negoci en aquest merder col.locant helicopters Hyundai, lanxes Daewoo i pantalles de plasma Samsung, els brasilenys veient que podem´quedar sitiats per una bona temporada comencen a dissenyar el que sera el Sambodromo peruà pel pròxim carnaval i finalment naltrus veient el percal d´indecisió assumim la direcció i consensuant amb els xofers, toquem el dos!!...pero aqui no acaba tot.
El Ministre de Defensa Peruà, en conexió d´última hora diu: "El Urubamba se ha desbocado" i desde Limà es comença a enviar helicopters per rescatar als mes de 2000 turistes de can fanga que estan atrapats al Machu Picchu, 13 anys que no pasava algo semblant.
Si abans enfilavem cap avall, ara cap amunt, dels 1100 als 4300m, les fulles de coca començen a rular pel bus...peró de sobte, primer un cloc cloc, una pedra es fot entre la doble roda de darrera...i tot seguit, patapam la molla de l´altre roda fot un pet i baixa carretera avall! Mig torts i a 30 per hora continuem pujant entre boira, penyasegats i precipicis. Ja prop de les 23h i despres de 7 hores les Nacions Unides arriben a Cusco amb el cul quadrat, un conflicte internacional no resolt i per sort cap baixa en el front... Aquesta nit sortim cap a Bolivia i si podem tornarem més endevant arribar per fi a Machu Picchu tot i que les previsions son per 2 ó 3 setmanes de reparacions...
PD: Gràcies a la gent de "Ondeuev" i en especial al Sergi, els comentaris del Blog i els diferents enllaços ja funcionen correctament.
-----------------------------------------------------------------------------------
Patchacuteq nos la tiene jurada! El 25 de Enero en el calendario Inca, es el dia de los gafes!
El cielo sobre Cuzco no nos da tregua, 5 de la mañana y sigue lloviendo. A las 6:30 nos espera el minibus que nos llevará al fin a los pies del Machu Picchu...ay inocentes de nosotros!! Con puntualidad peruana nos recogen en el hostel 1h más tarde, con el que a partir de ahora, le llamaremos el mini-bus de las Naciones Unidas ( 2 koreanos, 3 brasileños, 4 chilenos, 4 argentinos y nosotros ). La primera parada sera Ollantaytambo, inicio del ascenso al Nevado ( 4316m )...y aqui empieza el show! Derrumbes, piedrotes en medio de la carretera, precipicios y lo peor de todo...el Urubamba ( Ebro Peruano ) se ha desbordado!! El mini-bus de las Naciones Unidas que sigue hacia arriba masticando hojas de coca para parar un tren y asi hacer más divertido el sufrimiento...primer derrumbe, 30 minutos parados, y las máquinas abriendo vías de salida para poder seguir...2 km más abajo, la tierra se rompe y aparece un afluente del Urubamba arrasando con todo, ya arrastra el puente de Pisac, casas y piedrotes entre sus aguas...nosotros pie firme y hacia abajo desde los 4300 a los 1100m y 8 hojas de coca entre muela y muela!! Tras 5h llegamos a Santa Maria el último pueblo antes de Aguacalientes. Ya se prevee follón cuando vemos buses, mini-vans y burros parados en el pueblo...el río cabreado ha borrado del mapa, la vía del tren, todos los accesos a Aguascalientes y medio pueblo de Santa Teresa...pero las Naciones Unidas continúan con dos cojones hasta el punto que los militares nos dan 10 minutos para irnos de allí cagando leches ( si seguimos la puntualidad peruana todavía tenemos 45 minutos ). Ante el uso de la fuerza desistimos para evitar conflictos internacionales visto los últimos éxitos de Moratinos! En comité de emergencia el bus de las Naciones Unidas convoca reunión extraordinaria para decidir que hacemos, tras la "Cumbre de las Azores" llega la "Cumbre de Santa Maria". Los Argentinos tras las Malvinas ya tienen suficiente y piden retirada, los Chilenos con la entrada de la derecha deciden esperar unos días, los koreanos ya ven negocio en este follón colocando helicopteros Hyundai, lanchas Daewoo y pantallas de plasma Samsung, los brasileños viendo que nos podemos quedar sitiados por una buena temporada empiezan a diseñar el que sera el Sambodromo peruano para el próximo carnaval y finalmente nosotros viendo el panorama de indecisión asumimos la dirección y consensuando con los chóferes, tocamos corneta de retirada!!...pero aqui no acaba todo. El Ministro de Defensa Peruano, en conexión de última hora dice: "El Urubamba se ha desbocado" y desde Lima se empiezan a enviar helicopteros para el rescate de los más de 2000 turistas que están atrapados en Machu Picchu, 13 años que no pasaba algo parecido. Si antes ibamos hacia abajo, ahora hacia arriba, de los 1100 a los 4300m, las hojas de coca empiezan a rular por el bus...pero de pronto, primero uno cloc-cloc, una piedra se mete entre la doble rueda de atrás...y acto seguido, patapam el Muelle de la otro rueda se va al pedo carretera abajo! Medio torcidos y a 30 por hora continuamos subiendo entre la espesa niebla y precipicios. Ya cerca de las 23h y después de 7 horas las Naciones Unidas llegan al Cusco con el culo cuadrado, un conflicto internacional no resuelto y por suerte ninguna baja en el frente... Esta noche salimos hacia Bolivia y si podemos volveremos más adelante para probar de llegar al fin a Machu Picchu aun cuando las previsiones son por 2 ó 3 semanas de reparaciones...
PD: Gracias a la gente de "Ondeuev" y en especial a Sergi, los comentarios del Blog y los diferentes enlaces ya funcionan correctamente.

Plou poc pero poc plou...

2010-01-24T20:06:00.003-03:00

No sabem si al cel hi ha un escape pero no para de ploure...Aquest matí ja teniem tot llest per sortir i ens avisen que el tren que ens portaria a Aguascalientes no circula per una esllevissada de 20m, ja que la pluja esta fent de les seves.
Activem el plan B, que l´anomenem "Ara que fotem?"...de camí a l´estació de tren per si ens podien donar mes informació, ens ofereixen l´opció d´anar amb microbus amb 7 més sortint demà i tornant els dimecres. Com catalans de la ceba aturem el temps i fem números i ens adonem que ens surt a compte, cal destacar que pujarem fins 4300m abans d´arribar Aguascalientes!!
Fem el "manta" durant el matí i a estones anem pregant al Deu Inca del cel que deixi de pixar. Dinant ens avisen que a San Sebastià hi ha festa i xerinola...cap allà que falta gent!
Un follón de diumenge d´estiu amb balls típics, menjar a dojo i música a tot drap. Clar que intentant esbrinar el motiu de tanta verbena, ens comenten que son les festes del patró del barri, sincerament no teniem que ser antropòlegs llicenciats per treure conclusions. Seguint la nostre filosofia de no passar per turistes (avui malament perque erem els únics caucassics) seguim la profesó cap a l´esglesia tot acabant la jornada encenent dos ciris perque tinguem salut i que tot segueixi igual de bé.
P.D: Tenim certs problemes alhora d´incloure comentaris al blog, el nostre equip d´especialistes estan fent una ullada, us avisem quan tot funcioni correctament.
-----------------------------------------------------------------------------------
No sabemos si en el cielo hay uno escape pero no para de llover...Esta mañana ya tenimos todo listo para salir y nos avisan que el tren que nos llevaría a Aguascalientes no circula por un derrumbamiento de 20m, puesto que la lluvia esta haciendo de las suyas. Activamos el plan B, que lo llamamos "Ahora que hacemos?"...de camino a la estación de tren por si nos podían dar mas información, nos ofrecen la opción de ir con microbus con 7 más saliendo mañana y volviendo el miércoles. Como catalanes de pro, paramos el tiempo y hacemos números y nos damos cuenta que nos sale mejor de precio, destacamos que subiremos hasta 4300m antes de llegar a Aguascalientes!! Haciendo el "manta" durante la mañana y a ratos rezando al Dios Inca del cielo que deje de llover nos avisan que en San Sebastian hay fiesta y guateque...de cabeza que vamos que falta gente! Domingo de verano con bailes típicos, comer en cantidad y música a todo volumen. Claro que intentando averiguar el motivo de tanta verbena, nos comentan que son las fiestas del patrón del barrio, sinceramente no teniamos que ser antropólogos licenciados por sacar conclusiones. Siguiendo nuestra filosofía de no pasar por turistas (hoy no ha podido ser ya que eramos los únicos caucasicos) seguimos la procesión hacia la iglesia acabando la jornada encendiendo dos cirios para que tengamos salud y que todo siga igual de bien.
P.D: Tenemos ciertos problemas a la hora de incluir comentarios en el blog, nuestro equipo de especialistas están trabajando en ello, os avisamos cuando todo funcione correctamente.

Ens adentrem al Valle Sagrado

2010-01-23T23:00:00.005-03:00

Com que estem a dissabte, toca anar a comprar al mercat el dinar... un bon tall de formatge, un pa més dur que una sola de sabata i dos plàtans que han resultat ranes ja que eren per fregir i crus no tenien gust a res. A les 9h agafavem el bus cap al Valle Sagrado de los Incas. Primera parada: Pisac. El nostre intent de pasar per estudiants presentant les targetes de la Asistencia Sanitaria Colegial i de l'Aliança no han colat i ens ha tocat pagar tota l'entrada, pero bueno millor perque ja ens veiem "señora por el cuadro que presenta, mejor que la vean en el hospital". Després de caminar en pujada un bon troç i deixar-nos la carcanada arribem a dalt del Parc Arqueologic... les vistes de les terrasses on els Inques cultivaven, els temples i el Valle Sagrado son espectaculars. Parem a dinar a Urubamba... tothom menja al buffet lliure, nosaltres no estem per luxes i menjem els nostres entrepans a peu de carretera. Seguim per la tarda cap a Ollantaytambo... 240 esglaons ens esperen... Cony de mania dels Inques de tot contruir-ho dalt les montanyes!! L'última parada era a Chinchero, on hi ha la esglesia colonial més famosa de tot el Perú. Aquestes tres ciutats, Cusco, Pisac i Ollantaytambo conformen la conexió entre la Selva i el Machu Picchu. Demà ja partim cap a Aguas Calientes, que serà el nostre punt de partida en un trekking per la selva entre Pumes, Jaguars, Llames, Alpaques, Taràntules, canibals, ... cap a Machu Picchu.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Como estamos a Sabado, toca ir al mercado a comprar nuestra comida de hoy... un buen trozo de queso, un panecillo más duro que la suela de un zapato y dos plátanos que luego nos dimos cuenta que no eran para comer crudos sino para cocinarlos ( Empezamos bien...). A las 9h cojemos el Bus que nos llevará a las ciudades de Pisac, Ollantaytambo y Chinchero ubicadas en el Valle Sagrado de los Incas. En la entrada, nuestro intento de pasar por estudiantes ha sido en balde ya que nuestras tarjetas de la Asistencia Sanitaria Colegial y de la Aliança ( mutuas médicas) no han hecho su efecto, pero mejor asi ya que ya nos veiamos diciendole a alguien: " Señora por el cuadro que presenta mejor diríjase al Hospital". Despues de caminar en subida un buen trozo y dejarnos el higado por el camino llegamos arriba... las vistas de las terrazas donde cultivaban, sus templos y del Valle Sagrado nos quitan el hipo. Paramos a comer en Urumbamba, siguiendo nuestra tradición de ahorrar, evitamos el Self Service que nos proponen e incamos el diente a nuestros bocadillos "suela de Zapato" a pie de carretera. Por la tarde visitamos Ollantaytambo, la única ciudad Inca aún habitada... Seguimos con las vistas espectaculares desde la cima donde se ubica el templo dedicado a la Pachamama. La última parada Chinchero y su iglesia superdecorada de estilo Colonial. Mañana partimos hacia Aguas Calientes, último enclave antes de nuestra toma de Machu Picchu.

Cusco, Patrimoni Cultural de l´Humanitat

2010-01-22T21:24:00.002-03:00

El dia d´avui comença amb un bon esmorzar entre olles, catxarrus i crits Quechua de mercat...res de galetetes i melindros amb cafe amb llet, 7 del mati, "arroz con huevo" ( arròs, ou fregit i patates fregides )per un simbòlic preu de 1€ excloent el "caldo de gallina" com aperitiu. Farcits com a trujes decidim fer una volteta pel centre històric.
Cuzco fou fundada al 1534 per Francisco Pizarro, que tot i carregar-se mitja població indigena també va deixar algo destacable. En la seva epoca imperial fou capital del gran estat Inca ocupant gran part d´Ecuador, Colombia, Bolivia, Perú, Argentina i Xile...poca broma amb els Inques!! En la seva etapa de conquesta es va convertir en una ciutat de gran mestisatge, capital econòmica i militar del Virreinat del Perú. Avui en dia, es considerada "Capital Arqueológica de Sud America y Patrimonio Cultural de la Humanidad".
La pluja ens fot la guitza! Demà esperem que el temps millori ja que tenim el tour pel "Valle Sagrado"...Demà us fem cinc centims!
-----------------------------------------------------------------------------------
El dia de hoy empieza con un buen almuerzo entre ollas, cacharros y gritos Quechuas de mercado...aqui nada de galletitas, melindros con café, a las 7 de la mañana, "arroz con huevo y papas fritas" por un simbólico precio de 1€ sin catar el "caldo de gallina" como entrante. Llenos a reventar decidimos dar una vueltecita por el centro històrico.
Cuzco fué fundada en el 1534 por Francisco Pizarro, que todo y aniquilar impunemente a gran parte de la población indigena, algo dejo para destacar. En su época imperial fue la gran capital del gran estado Inca, ocupando gran parte de Ecuador, Colombia, Bolivia, Perú, Argentina y Chile...poca broma con los Incas!! En su etapa de conquista se convirtió en una ciudad mestiza, capital económica y militar del Virreinato del Perú. Hoy en dia es considerada "Capital Arqueológica de Sudamérica y Patrimonio Cultural de la Humanidad".
La lluvia sigue dandonos guerra! Mañana esperemos que el tiempo mejore ya que tenemos el tour por el Valle Sagrado...Os seguimos explicando nuestras aventuras!

Cusco y su Mal de Altura

2010-01-21T21:27:00.005-03:00

Despues de un viaje interminable atravesando valles por la carretera con más índices de accidentes en Bus del planeta, llegamos al ombligo del Mundo, Cusco, antigua Capital del Imperio Inca. Bajámos del bus y sus 3400m de altura empiezan a hacer mella y dudamos entre coger un taxi o una llama para llegar al Hostel. Tras una siesta maratoniana ( Adjuntamos documento gráfico), salimos a dar una vuelta bien despacito respetando nuestros pulmones. Llegamos a la Plaza de Armas y quedamos boquiabiertos ante su belleza, bullicio de gente, arquitectura,... A medio paseo el cielo revienta sobre nosotros sin avisar, aqui cuando llueve no es broma!! Nos refugiamos en el mercado de abastos... visceras, chango (cerdo abierto en canal), pollos sin cabeza, corazones de algo... nos dan la bienvenida pero de repente, se abre ante nosotros un sinfin de paradas que te venden de todo, colores, aromas, sus mujeres con sombreros de copas por el suelo, niños vendiendo souvenirs y articulos de coña y hasta mujeres con llamas y alpacas por el medio del mercado para hacerte una foto. Son las 8 menos diez, sigue el diluvio y vamos a intentar llenar el estómago, eso si, no pagándo más de 2 soles!!! Mañana más...

------------------------------------------------------------------------------------------------

Després d'un viatge interminable atravessant les Valls Andines per la carretera amb més accidents de bus del planeta, arribem al "melic" del Món, Cusco, antiga capital del Imperi Inca. Baixem del bus i els 3400m ens foten un mastegot que no ens deixen decidir si agafar un taxi o una llama per arribar al hostal. Després d'una migdiada de culló de Mico ( Adjuntem reportatge gràfic), sortim a fer un vol xino xano intentant aclimatar-nos. Arribem a la Plaça d'Armes i quedem bocabadats per la bellesa, el caliu i el batibull que es respira. A mig passeig el cel reventa sobre nosaltres... aqui quan plou, poca conya!! Rapidament ens refugiem dins el "Mercado de Abastos" donant-nos la benvinguda un porc obert en canal, pollastres sense cap, entranyes varies, cors de no sabem de que, gripaus esperant sent cuinats,... pero de sobte s'ens obre un nou mercat ple de colors, aromes, dones amb els típics barrets de copes, nens venent souvenirs i articles de conya i fins i tot dones que s'ofereixen a fer-se una foto amb la seva Llama-Alpaca. Son les 8 menys deu, segueix plovent a bots i barrals i ens disposem a omplir el bec, aixó si, per no més de 2 soles. Demà seguim...

Sobrevolant Nazca i les famoses línies...

2010-01-19T21:59:00.003-03:00

8:45h del matí, un bon dia amb un café banyera i amb un silenci sepulcral ens dirigim al Aeromatadero de Nazca. Sempre es maco pensar que ens els teus ultims moments soni una bonica música de fons... i aqui estava el Pioneer de la combi a tot drap amb ballenato sabrossón...ni un pèl de gracia! Arribar i en 15 minuts surt el Cessna F234 amb el comandant Gutierrez als comandaments...ni pixa, ni hostessa que ens expliques que fer en cas d´emergencia, jo buscant el xaleco, el Joel intentant anclarse allà on poguès...listos, tomamos pista! Sortim amb suavitat pero quan tot semblava un viatge planer...patapam, zas..destralada a la dreta, virada a l´esquerra,el fetge tocant els premaxilars, agafats de la mà com dos enamorats e intentant recordar tots els moments de la nostre vida... pero aviat, la primera figura, l´astronauta...sincerament encara que no ens ha donat temps d´esbrinar si tenen un pagés amagat o es veritat que els cosins de l´ET van fer una paradeta...s´ha de reconeixer que algo de misticisme hi ha en tot aixó. En un perimetre de 50km s´agrupen un total de 22 figures sent les més conegudes, el colibri, l´aranya, el gos i el lloro...a mig camí, el Joel que comença agafar color entre violeta i groc pàlid...agafa la bossa i...que si que no, que va que no...el paio de davant acollonit, el pilot com si la guerra no anès amb ell, la parella argentina de darrera "che boludo te aguantàs?"...pero al final el paio revifa i...aterriçem sense cap sobresalt estomacal!...conclusió, una maravella inexplicable d´aquest món. Demà intentarem sortir de Nazca cap a Cuzco, tot depen de si es desconvoca la vaga del transport...veurem si tenim sort! ------------------------------------------------------------------------ 8:45h de la mañana, con un Buenos dias un cafe de barreño y un silencio sepulcral, nos dirigimos al Aeromatadero de Nazca. Siempre es bonito pensar que en tus últimos momentos te acompañe una bonita música de fondo...peró aqui estaba el Pionner de la combi a todo volumen con ballenato sabrosón...gracia...la justa! Llegar y en 15 minutos sale el Cessna F234 con el comandante Gutierrez a los mandos...ni una meadita, ni la azafata que explique que hacer en caso de emergencia, yo buscando el chaleco, Joel intentando amarrarse a todo lo que podia...listos, tomamos pista! La salida con suavidad pero quan todo parecia un vuelo plácido...zas! hachazo a la derecha, virado a la izquierda, el higado tocando el premaxilar, cogidos de la mano como dos enamorados e intentando recordar todos los momentos de nuestra vida...pero de pronto, la primera figura, el astronauta...aún no nos ha dado tiempo de aclarar si tienen a un campesino escondido o es verdad que los primos de ET hicieron una paradita...se ha de reconocer que el misticismo del lugar no tiene precio!. En un perimetro de 50km se agrupan un total de 22 figuras siendo las más conocidas, el colibri, la araña el perro y el loro...a medio camino, Joel que empieza a coger un color entre violeta y amarillo pálido...coge la bolsa y...que si que no que va que no...el chico de delante asustado, el piloto como si la guerra no fuera con el y Martin y Mariana, argentinos de vacaciones, atentos al desastre...al final, no hay destrozos, aterrizamos sin ningún sobresalto estomacal!...conclusión, una maravilla inexplicable de este mundo. Mañana intentamos salir de Nazca hacia Cuzco si los transportitas desconvocan la vaga...a ver si tenemos suerte!

Baixant per la Panamericana...

2010-01-19T00:39:00.002-03:00

L´idea d´anar a Cuzco s´ha esfumat a les 6:30 del matí quan mig clapats veient la TV, el transport terrestre del Perú es posa en vaga...Cuzco impossible, Ayacucho impossible, total que hem decidit modificar la ruta i baixar per la mitica carretera Panamericana fins a Nazca. Aquesta carretera creua desde el Nord d´Alaska fins la Patagonia, en un total de 26.000km, com fer Barcelona-Girona 260 vegades!!
Despres de 6h30 ens trobem a Nazca i les seves famoses linies, que demà sabrem si ho van fer els inques, els cosins de l´ET, un pages amb un tractor...
Demà ens espera una avioneta Cessna a les 9.00h del matí per fer varis loopings, barridus i contrabarrenas, la Red Bull Racing es trasllada de la Barceloneta a Perú. El Joel ja porta tota la tarda dient "uy que follón" i cada dos per tres me´l trobo mirant al cel i santiguant-se!!...Demà us enviem els reportatge gràfic, si Deu vol!
Aixi estan les coses i aixi us les hem explicat...a les 23:00 d´un dilluns 18 de Gener...diari d´una volta, Nasca.
------------------------------------------------------------------------------------
La idea de ir a Cuzco se ha esfumado a las 6:30 de la mañana cuando aún medio dormidos y viendo la TV nos hemos enterado que el transporte terrestre en Perú se levantaba en huelga. Cuzco imposible, Ayacucho imposible por lo que hemos decidido modificar la ruta y bajar por la mitica carretera Panamericana hasta Nazca. Esta carretera cruza desde el Norte de Alaska hasta la Patagonia recorriendo un total de 26.000km, como hacer Pinto a Valdemoro 2600 veces!!
Después de 6h30 de trayecto nos encontramos en Nazca y sus famosas lineas, que mañana sabremos si las hicieron los incas, los primos de ET o un campesino con su tractor...
Mañana a las 9:00h, nos espera una avioneta Cessna para hacer varios loopings, contrabarrenas y barridos...la Red Bull Racing se traslada al Perú. Joel lleva toda la tarde diciendo "que follón..." y me lo he encontrado varias veces mirando al cielo y santiguandose...Mañana enviamos la crónica gráfica de la jornada...si Dios quiere!
Así estan las cosas y así os las hemos contado...23:00h de un lunes 18 de Enero, diari d´una volta, Nasca.

Lima, algo més que una fruita...

2010-01-16T20:46:00.002-03:00

Son les 5:30h del matí i el Jofre que ja no vol dormir més toca diana i jo mig clapat hem trobo a l'habitació en calcotets formant files... com no se l'hi passi rápid el Jet lag patirem... Crec que encara no estaven els carrers posats que ja sortiem per la porta.

Avui hem canviat el Luis Alfredo del taxi d'ahir nit per el Osvaldo Jose, el "autobusero". El fre formava part de la decoració juntament amb els intermitents. Primera parada al centre: Plaza de Armas, palau de Govern, Convent de San Francisco,... i com que dilluns es el 475é aniversari de la fundació de Lima, aquets dies se celebren diverses festes per tota la ciutat. Aviat ens ha entrat la gana i hem buscat un lloc allunyat del turisme, on per exemple anirien el Luis Alfredo i el Osvaldo José a dinar, i per 1Euro amb 50Cts ens hem fotut un menú de dos plats amb crema de Rocoto i de segon un churrasco i un pollastre a la llenya... senzillament fantástic!!! El Jofre, volguen descobrir la gastronomia Peruana, sha guarnit el arrós amb una salseta i una mica més i li he tingut de recollir els globus oculars del terra de tant que picava. Per la tarda hem anat a la zona mes "Chic" de Miraflores amb les seves botigues, hotels, restaurants... i les seves vaques. Passejant passejant el Jofre s'ha desmarcat per la banda i centrant cap a mi ens trobem veient la pallissa del Barca al Sevilla (4-0)... LEO DE QUE PLANETA VINITEEEE!!!! Ara sortirem a fer un mos per aqui aprop i despés espero que el Jofre hem deixi clapar una mica més...

Gastos del primer dia:

- Alberg......... 6Euros.

- Bus Mati...... 0.40 Euros.

- Dinar.............1.50 Euros.

- Bus Tarda.....0.20 Euros ( encara era més xungo que el del matí)

- Suc de Papaya i meló ...... 1Euros

En quan a pressupost, com a bons Catalans anem per bon camí... Fins demá !!!!

Per fi, ens trobem a Lima!!

2010-01-16T01:12:00.007-03:00

Despres de 28h, 3 conexions, el trajecte Barcelona-Madrid mes extrany que un pot pensar (via londres) i un Joel ja mig Colombia, per fi ens trobem al hostel intentant posar-nos al dia. Com no, ja entrant per la porta, el primer catala, el Marc, un paio que viu a Santiago de Chile d Erasmus i ara tambe fent un tomb. La veritat que veure hem vist poc, aixo si, el taxi de l aeroport a l alberg el conductor estava preparant-se pel proxim rally de Lima, o pot ser, era un despistat del Dakar!! Joel i jo cantant-li el roadbook per guanyar posicions a cada semafor...trata de adelantarlo Luis Alejandro... aixo si a l hora de pagar, 40 soles i dos de regal porque me he quedado sin cambio, Dema seguim amics. Per cert, avui estem a 23 graus ens hem tingut que posar una jaqueteta per si les mosques...

--------------------------------------------------------------------------------
Despues de 28h, 3 conexiones, el trayecto de Barcelona-Madrid más estraño que uno se pueda imaginar ( via Londres) y un Joel al que parece habersele quedado un trocito grande en Colombia, por fin nos encontramos en el Hostel poniendonos al dia sobre nuestras cosas. Como no, ya entrando por la puerta del hostel, pam, el primer catalán, Marc, un chico que vive de Erasmus en Santiago de Chile y que también está haciendo una vuelta por sudamerica. La verdad es que aún no hemos visto nada de Lima, eso si, el taxista del aeropuerto al albergue parecia que se estuviera preparando para un rally o quizá era un despistado del Dakar!!! Tanto Joel como yo estavamos cantandole el Roadbook para poder ganar posiciones en cada semáforo... Trata de Adelantarlo Luis Alejandro (le decíamos)... eso si a la hora de pagar, 40 soles y dos de regalo porque "me he quedado sin cambio". Bueno mañana seguimos Folks. Por cierto esta noche en Lima estamos a 23 Grados y nos hemos puesto una chaquetita por si las moscas....

Comença l´aventura...

2010-01-11T08:38:00.001-03:00

A 3 dies per l´inici d´aquesta nova aventura, us presentem el que serà el nostre diari de viatge, un diari virtual on compartirem amb tots vosaltres tot alló que anem visquen cada dia.

Seran quasi 45.000km, 4 continents i 13 països, incalculables hores d´autobús i tren, vols eterns i travesies maratonianes però en el fons, un somni que volem fer realitat.

Us esperem cada dia en aquest blog i si voleu contactar amb nosaltres, a l´apartat "Sobre Nosaltres" hi trobareu el link amb els nostres correus electrònics.

Primera parada...Perú!!
---------------------------------------------------------------------------------

A 3 días por el inicio de esta nueva aventura, os presentamos el que será nuestro diario de viaje, un diario virtual dónde compartiremos con todos vosotros todo aquello que vayamos viviendo cada día.

Serán casi 45.000km, 4 continentes y 13 países, incalculables horas de autobús y tren, vuelos eternos y travesias maratonianas pero en el fondo, un sueño que queremos hacer realidad. Os esperamos cada día en este blog y si quereis contactar con nosotros, en el apartado "Sobre Nosotros", encontraréis el link con nuestros correos electrónicos.

Primera parada...Perú!!

Projecte Sol.lidari "Khmer Art Carving"

2010-01-10T10:32:00.000-03:00

Una de les nostres parades en aquest llarg viatge i amb tota seguretat, de les més enriquidores, serà la ciutat de Seam Reap i l'escola-orfanat de "Khmer Art Carving". Coneguda pels famosos temples d'Angkor Watt, els Jardins Reials o la Watt Po i malauradament, per una repressió que va deixar més d'un quart de la població pel camí, Cambodja ha sigut un de tants llocs en el món, on la incongruència d'un dictador, va a sacsejar durant molts anys la població.

Amb un 45% de la població menor de 14 anys i més d'un 50% de població per alfabetitzar i un 60% per sota dels llindars de la pobresa, el futur no és més esperançador que pensar en demà.

Dins l'apartat de "Projecte Sol·lidari" hi trobareu més en detall el nostre repte per aquest viatge. L'objectiu es finançar el major nombre de sacs d'arròs i de llet, dels quals farem entrega arribats a terres cambotjanes.
-----------------------------------------------------------------------------------
Una de nuestras paradas en este largo viaje y con toda seguridad, de las más enriquecedoras, será la ciudad de Seam Reap y la escuela-orfanato de "Khmer Arte Carving". Conocida por los famosos templos de Angkor Watt, los Jardines Reales o la Watt Po y desgraciadamente, por una represión que dejó más de un cuarto de la población por el camino, Camboya ha sido uno de tantos lugares en el mundo, donde la incongruencia de un dictador, sacudió durante muchos años la población.

Con un 45% de la población menor de 14 años y más de un 50% de población por alfabetizar y un 60% por debajo de los umbrales de la pobreza, el futuro no es más esperanzador que pensar en mañana.

Dentro del apartado de "Proyecto Solidario" encontraréis más en detalle nuestro reto para este viaje. El objetivo es financiar el mayor número de sacos de arroz y leche, los cuales haremos entrega llegados a tierras camboyanas.